VALÈNCIA. Època de concòrdia, encaixada de mans i reconciliació. Potser és que el Nadal ha obrat la seua màgia i ha nascut el diàleg entre els dos partits que governen a València: el que és cert és que Compromís i el PSPV han aconseguit resoldre les diferències que arrossegava el pacte del Rialto des de fa unes setmanes. Les tensions van dotar de certa inestabilitat el govern municipal de València, especialment de cara a l'oposició, que va aprofitar l'enfrontament per a llançar acusacions al govern del Rialto en ple tancament dels pressuposts del 2020. Ara, Compromís i el PSPV han donat una treva a les discrepàncies i han arribat a un acord per a l'Alcaldia de Benimàmet. Finalment, seran els socialistes els qui ostenten la representació durant els pròxims quatre anys.
El conflicte de l'alcaldia pedània havia desencadenat una sèrie de tensions en l'equip municipal. Tot va començar quan Compromís va triar un representant independent per a Benimàmet, tot excusant-se a "desbloquejar" la representativitat de les alcaldies pedànies. I és que, des que es va signar el pacte del Rialto, les dues formacions no havien aconseguit arribar a un acord per a orquestrar el repartiment. El moviment de la coalició no va agradar als socialistes, que van considerar "deslleial" la decisió de Compromís. Així, la formació encapçalada per Sandra Gómez jugava una nova carta i presentava en la Junta de Govern Local una moció sobre el frau de l'EMT. L'escalada de tensió arribava a la cimera quan es van contraposar les postures respecte al port de València pocs dies abans de l'últim ple municipal.
En la sessió plenària de dijous passat s'evidenciava que ambdues formacions havien tractat d'acostar postures. Ambdós partits votaven conjuntament dues mocions referents al port de València i al frau de l'EMT. En el cas del projecte d'ampliació del port, van acordar demanar una nova declaració d'impacte ambiental en base als criteris tècnics escaients per part del ministeri competent. Ho feien amb una declaració conjunta presentada pels socialistes que al llarg de la setmana havien anat incorporant modificacions fins a arribar a un acord amb Compromís.
Pel que fa al frau de l'EMT, els dos partits del Rialto acordaven comunicar el frau al Tribunal de Comptes i al Banc d'Espanya. La proposta es va fer efectiva de forma definitiva en el Consell d'Administració del divendres passat, on tots els grups polítics –fins i tot, l'oposició– van donar suport a la iniciativa. Els socialistes portaven des d'octubre defenent que es fera efectiva la comunicació a ambdues entitats, però s'havia postergat per a evitar interferir amb el procediment judicial obert per l'estafa dels 4 milions.
Finalment, aquest dilluns es va resoldre l'última de les tensions quan s'anunciava que Compromís cedia l'Alcaldia de Benimàmet pels quatre anys que es preveu que s'allargue el Rialto. Fins i tot, els valencianistes acceptaven renunciar a la del Perellonet. Tot això, segons explicaven fonts municipals, per a donar "estabilitat" al govern.
La mesura es va formalitzar en la reunió de coordinació de govern "amb l'únic objectiu de desbloquejar una situació que a qui acabava afectant era als veïns de Benimàmet", segons explicaven aquestes fonts. Des de la coalició, però, continuaven defenent que la competència per a nomenar alcaldes pedanis corresponia a l'alcalde. També defensaven que en el pacte del Rialto s'havia arribat al mateix acord sobre l'Alcaldia de Benimàmet que es va tancar el 2015, quan també governava València en Comú: dos anys per als socialistes i dos anys per les formacions restants. Ara bé, afegien que més enllà "dels interessos lògics de cada partit, cal ser responsables i mirar pel bé i les necessitats de la població de Benimàmet" i "de la resta de pedanies que s'havien vist afectades després d'haver encallat les negociacions durant sis mesos".
Per la seua banda, la vicealcaldessa socialista, Sandra Gómez, valorava positivament l'acord al qual s'havia arribat. "Hem solucionat aquests problemes amb el consens, diàleg i sentit comú. Hem acabat bé l'any 2019 i és un preludi que començarem amb un govern cohesionat", afegia. Tot i això, encara queden més de tres anys de legislatura i les aigües podrien tornar a baixar térboles des de l'Ajuntament. En són exemple les diferències ara aparcades que podrien prorrogar-se amb el frau de l'EMT, el port de València o, fins i tot, en altres assumptes aparcats, com ara la transició entre l'horta i la ciutat o la necessitat (o no) d'una taxa turística.
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
