VALÈNCIA. La comissió bilateral Estat-Generalitat ha posat en marxa negociacions per a resoldre les discrepàncies del govern espanyol amb un article i dues disposicions de la Llei 6/2019 del Consell que modifica la normativa del 2011 sobre l’Estatut de les persones consumidores i usuàries valencianes.
Aquest canvi va ser aprovat per les Corts el mes de febrer passat amb l’objectiu de garantir el dret d’informació dels consumidors en matèria de titulització hipotecària i altres crèdits, i davant certes pràctiques comercials.
En concret, l’executiu discrepa sobre l’article 6 de la llei, que obliga les entitats a informar de les cessions; sobre la disposició addicional única, sobre les noves infraccions en consum en matèria d’omissió d’informació en aquestes cessions, i sobre la disposició transitòria segona, amb el requisit que les entitats han de comunicar en tres mesos si han cedit o transmés crèdits als titulars.
Davant les discrepàncies del govern espanyol amb aquests punts de la llei, la comissió bilateral va acordar el passat 12 de juny obrir les negociacions i designar un grup de treball per a buscar i proposar una solució, a més de comunicar-ho al Tribunal Constitucional (TC), segons publiquen aquest dimecres el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV).
L’Estatut de les persones consumidores i usuàries valencianes aprovat el 2011 actualitzava la normativa anterior del 1987. Els canvis introduïts enguany pretenien ampliar la garantia del dret a la informació i facilitar “una millor defensa enfront de pràctiques comercials enganyoses i deslleials o clàusules abusives per part, fonamentalment, d’entitats amb una posició de domini”, especialment en el cas del dret a l’habitatge.
Aquesta reforma incorporava altres novetats en reforçar la capacitat sancionadora de l’Administració i actualitzar la definició de persona consumidora i usuària sobre la base de la normativa de la Unió Europea. A més, reforçava les decisions judicials més recents i les de pràctiques comercials deslleials i clàusules abusives, “ja que enfortia els drets” de consumidors i usuaris enfront d’elles i introduïa un llenguatge més inclusiu.
