VALÈNCIA. Els elements de joc són sempre els mateixos: jugadors disposats a enfrontar-se, una canxa –natural o artificial– i una pilota. Res més. La forma de joc, per contra, no deixa de canviar, de reinventar-se, de transformar-se. Així ho va constatar Víctor Iñurria. L’arquitecte, que va conduir la creació de la Federació de Pilota Valenciana allà pels anys 80 del passat segle, va trobar al Museu de l’Àtica d’Atenes la famosa feninde. Aquell fris de l’antiga Grècia, del qual es diu que lluïa incrustat a la muralla de la vella polis grega, mostra sis jugadors en diferents posicions, segons Iñurria, d’un joc molt semblant a les llargues. Aquella pedra de milers d’anys de vida és la data de naixement de la pilota a mà. Ara bé, des d’aquells anònims i esvelts jugadors grecs fins a Moltó i Puchol II, amb mil·lennis de per mig, la pilota a mà ha hagut de modificar els seus esquemes, a la força, per tal de sobreviure al pas del temps. Renovar les formes per a mantindre l’essència.
En el cas valencià, la pilota ha assimilat fins a una desena de modalitats diferents, algunes d’elles arrelades a una zona molt concreta del territori. Així, als nostres pobles es juga actualment i de forma regular a llargues, perxa, palma, escala i corda, raspall, galotxa, galotxetes, frontó i pilota grossa. A més, cal afegir a aquesta llista la recuperació del frare, un joc abans molt popular a les comarques del nord de Castelló, i les llonges, una modalitat particular de l’interior d’Alacant. Una llista plena de pluralitat, diversitat i riquesa d’un joc en constant transformació. Una llista, a més, de la qual han anat desapareixent algunes modalitats amb característiques pròpies de la pilota valenciana, com ara el rebot, les curtes, la pilota blanca, la pareteta o el nyago.
Tanmateix, mentre unes modalitats moren, unes altres naixen. És l’etern cicle de la vida. També del joc. És el que ha ocorregut els darrers anys amb el màdel i el one wall, dues formes de joc de pilota a mà les quals han agafat vol en la geografia valenciana fins a obrir-se pas entre les modalitats tradicionals. Dues varietats de la pilota a mà que s’han guanyat un espai, un públic i que ara miren cap al futur amb la intenció de consolidar-se com una alternativa.
