De Grècia a l'actualitat: així s'ha transformat la pilota al llarg dels segles

La manca d'instal·lacions per al joc i l'aspiració de competir en l'àmbit internacional han potenciat el màdel i el one wall, dues noves modalitats de pilota a mà 
24 març 2019 06:00h
La pilota ha assimilat fins a una desena de modalitats diferents./ FEDERACIÓ DE PILOTA

VALÈNCIA. Els elements de joc són sempre els mateixos: jugadors disposats a enfrontar-se, una canxa –natural o artificial– i una pilota. Res més. La forma de joc, per contra, no deixa de canviar, de reinventar-se, de transformar-se. Així ho va constatar Víctor Iñurria. L'arquitecte, que va conduir la creació de la Federació de Pilota Valenciana allà pels anys 80 del passat segle, va trobar al Museu de l'Àtica d'Atenes la famosa feninde. Aquell fris de l'antiga Grècia, del qual es diu que lluïa incrustat a la muralla de la vella polis grega, mostra sis jugadors en diferents posicions, segons Iñurria, d'un joc molt semblant a les llargues. Aquella pedra de milers d'anys de vida és la data de naixement de la pilota a mà. Ara bé, des d'aquells anònims i esvelts jugadors grecs fins a Moltó i Puchol II, amb mil·lennis de per mig, la pilota a mà ha hagut de modificar els seus esquemes, a la força, per tal de sobreviure al pas del temps. Renovar les formes per a mantindre l'essència.

En el cas valencià, la pilota ha assimilat fins a una desena de modalitats diferents, algunes d'elles arrelades a una zona molt concreta del territori. Així, als nostres pobles es juga actualment i de forma regular a llargues, perxa, palma, escala i corda, raspall, galotxa, galotxetes, frontó i pilota grossa. A més, cal afegir a aquesta llista la recuperació del frare, un joc abans molt popular a les comarques del nord de Castelló, i les llonges, una modalitat particular de l'interior d'Alacant. Una llista plena de pluralitat, diversitat i riquesa d'un joc en constant transformació. Una llista, a més, de la qual han anat desapareixent algunes modalitats amb característiques pròpies de la pilota valenciana, com ara el rebot, les curtes, la pilota blanca, la pareteta o el nyago.

Tanmateix, mentre unes modalitats moren, unes altres naixen. És l'etern cicle de la vida. També del joc. És el que ha ocorregut els darrers anys amb el màdel i el one wall, dues formes de joc de pilota a mà les quals han agafat vol en la geografia valenciana fins a obrir-se pas entre les modalitats tradicionals. Dues varietats de la pilota a mà que s'han guanyat un espai, un públic i que ara miren cap al futur amb la intenció de consolidar-se com una alternativa.

El màdel, una modalitat de joc híbrida entre la pilota i el pàdel, va créixer a Castelló de la Ribera. / MÀDEL PILOTA

El màdel, una modalitat de joc híbrida entre la pilota i el pàdel, va créixer a Castelló de la Ribera. D'aquesta localitat de la Ribera són els seus dos creadors, Guillem i Ricard Sentandreu, dos pilotaris amb inquietuds i que van tractar de donar resposta a una de les grans amenaces de la pilota valenciana, la falta d'instal·lacions públiques per a jugar. Amb els cotxes envaint els carrers i els trinquets i les canxes de pilota reservades per a les partides professionals o de clubs, on podria jugar a pilota un grup d'amics un matí qualsevol? Amb tot, la idea que van tindre els Sentandreu va ser tan senzilla com pràctica: utilitzar les pistes de pàdel ja construïdes, les quals s'han multiplicat als poliesportius municipals valencians els últims temps; emprar un tipus de pilota que es poguera colpejar fàcilment amb la mà, i adequar unes quantes normes de joc per tal de traslladar a la nova canxa l'essència de les modalitats tradicionals, com ara la pilota grossa. I així, el 2013 va nàixer el màdel, amb la intenció de fer-se cada vegada més gran.

L'invent ha funcionat. La prova és que el pròxim mes d’abril començarà el III Circuit Intercomarcal de Màdel, el qual any rere any va guanyant adeptes. El tret d'eixida es donarà a Picanya (l'Horta Oest), amb el IV Torneig 12 hores de Màdel, i serà el 14 d’abril quan, finalment, s'inicie la tercera edició del circuit, enguany amb seu en nou poblacions de sis comarques diferents (l'Horta, la Ribera, la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida i la Marina). El torneig final es disputarà el 29 de setembre a Canals (la Costera), on competiran les huit millors parelles del campionat.

El one wall, també conegut com a wallball, és una modalitat de pilota a mà internacional./ FEDERACIÓ DE PILOTA

D'altra banda, mentre el màdel guanya espais públics per al joc de pilota a mà com a forma d'oci i també facilita l'accés a la pràctica de l'esport a totes aquelles persones sense la possibilitat de jugar en un trinquet o en un carrer de galotxa, el one wall s'ha consolidat entre els més joves com una modalitat que obri la porta al món.

El one wall, també conegut com a wallball, és una modalitat de pilota a mà internacional –es practica a tot Europa i els Estats Units– que destaca per la seua senzillesa i comoditat. Es tracta d'un joc semblant al frontó, però la canxa només consta d'una sola pared de 4,9 metres d'alçada i 6,1 metres d'amplària i una pista de 10,6 metres per 6,1 metres. Els jugadors, bé de forma individual o bé per parelles, s'enfronten al mur –wall en anglés– amb una pilota de dimensions semblants a la de vaqueta però molt més lleugera i ràpida. Per a colpejar-la només cal un guant. Les partides són a 21 punts. Un joc fàcil, divertit i universal.

Sacha Kruithof, un jove valencià d'Orba (la Marina Alta) amb ascendència holandesa, va ser un dels primers pilotaris que ja fa alguns anys van detectar la potencialitat d'aquesta modalitat. Si era tan fàcil de jugar, potser molta més gent s'animaria a fer-ho. I no només ací. Sacha va abandonar la seua carrera cap al trinquet i es va convertir en un dels pioners valencians del one wall. Darrere de la seua pilota ha recorregut Europa i els Estats Units, on s'ha proclamat campió continental i també del món en categoria juvenil. Aquell atrevit jove de la Marina va obrir, amb la seua decisió, un camí cap a un joc d'àmbit internacional que després han seguit molts altres jugadors valencians, com ara Mar de Bicorb, Ana Belén Giner, Victòria de València, Pablo de Borbotó...

El gran repte d'aquestes noves variants passa ara per la convivència amb les modalitats tradicionals./ MÀDEL PILOTA

La Confederació Internacional de Pilota a Mà (CIJB), l'organisme encarregat de l'organització de Mundials i Europeus de pilota a mà així com de la creació d'unes normes de joc comunes que respecten la diversitat de cada tradició, ha potenciat al màxim aquesta disciplina de joc. Sobretot, perquè és comuna a tots els països i federacions participants en aquests campionats i perquè, segons alguns experts, sembla que és la que més probabilitats té, en un futur pròxim, de convertir-se en disciplina olímpica. La Federació de Pilota Valenciana, conscient de tot això, ha introduït el one wall en la base, en els jocs escolars, on milers de xiquets han començat a practicar-lo i l'han convertit en una de les modalitats més demandades.

El màdel i el one wall són dues cares de la mateixa moneda, la de la transformació de la pilota a mà. La del naixement de noves versions d'un joc universal que amb el pas del temps ha adoptat diverses formes que han tractat de donar resposta a circumstàncies i necessitats concretes de cada època. El gran repte d'aquestes noves variants passa ara per la convivència amb les modalitats tradicionals. Perquè el màdel i el one wall, cadascuna amb les seues diferències, tenen el mateix objectiu: eixamplar la porta d'entrada al joc que practicaven, ja fa uns quants mil·lennis, aquells grecs d'Atenes que va descobrir Iñurria.

next