Greta o tu

7 octubre 2019 06:00h

Ser Greta Thumberg no ha de ser fàcil. Segurament molt més fàcil que ser una noia adolescent conscienciada pel clima de qualsevol país amb refugiats climàtics, nascuda en una família pobre i perseguida políticament. Segurament una Greta Thumberg del Txad no ho haguera tingut tan fàcil com ella. Però tot i això, insistisc. No ha de ser fàcil ser ella. Doncs, Greta és una xica nascuda en 2003 d'una família acomodada. La seua mare, cantant d'òpera, va representar a Suècia en el festival d'Eurovisió el 2009. El seu pare, Svante Thunberg és actor i productor de televisió i fill d'Olof Thunberg, un actor i director de cinema escandinau. La seua germana de 14 anys, Beata Thunberg, prepara una carrera com a cantant a imatge de la seua mare i fa campanyes contra l'assetjament escolar en televisió.

Greta està diagnosticada de patologies de l'espectre autista. Va començar a experimentar episodis de mutisme selectiu i depressió. Els seus pares, preocupats, aconseguiren trobar la causa: estava preocupada per la continuïtat de l'espècie humana en la terra davant les adversitats del canvi climàtic i les implicacions que tindrà en la seua vida futura. Així, va aconseguir que els seus pares adoptaren una dieta vegana i la seua mare es va comprometre a no acceptar concerts fora d'Estocolm per no haver de prendre avions.

Greta va iniciar-se en l'activisme guanyant el segon premi amb una redacció sobre el clima en un concurs organitzat per la premsa. Bo Thoren, activista climàtic relacionat amb lobbies energètics va organitzar el "parlament del clima", on participaren la mare de Greta i Ingmar Rentzhog, un multimilionari que dirigeix el think tank Global Utmaning. Van acordar fer vagues escolars i va quedar en no res com habitualment en eixos esdeveniments. Així que Greta va decidir unilateralment fer-la ella mateixa. Comença a deixar d'anar a l'escola fins que no s'apliquen les decisions de l'Acord de París. Molts joves van imitar la seua conducta. Va trobar una cobertura mediàtica immediata gràcies a aquestes relacions preestablertes amb Rentzhog i Thoren. D'aquesta combinació va nàixer el moviment Fridays For Future. Ingmar Rentzhog també és el fundador de la plataforma "we don't have time", en el seu think tank també hi són Kristina Persson (exministra socialista sueca), David Olsson, propietari del fons immobiliari més gran del país, coneguts banquers d'inversions, i representants energètiques a més de Petter Skogart, president de l'associació patronal principal o Anders Wijkman, president del club de Roma i ex europarlamentari. El cap de premsa de Greta és Daniel Dommer que treballa en l'equip de pressió a Brussel·les.

Aquestes revelacions demostren que Greta Thunberg no és exactament la xiqueta angelical i indefensa que ens volien vendre. És una xica amb una intel·ligència i preparació extraordinària amb 16 anys, provinent d'una família de l'anomenada "progressia mediàtica", ben assessorada i amb relacions comunes amb lobbies empresarials relacionats amb les energies verdes. La joventut pel clima, "fridays for future", naix quan Greta compleix un mes de vaga individual escolar. Els incendis forestals de Setembre en Suècia van ser l'espurna que va calfar el secundament massiu de l'estudiantat suec. En Agost de 2019 va definir la seua estructura. És una xarxa d'assemblees locals que designen representants per cada país. Aquests designen una assemblea permanent on les iniciatives i estratègies del moviment des de baix fins a dalt, es defineix -o s'intenta definir- des de les assemblees locals.

Tota aquesta xarxa construïda al voltant de Greta Thunberg no té afectació sobre el moviment social. Doncs Greta no és part d'aquesta estructura en qualitat de representant ni pren cap decisió de la joventut pel clima. Són altres persones designades per les assemblees del nivell local a l'internacional les que prenen les decisions en qualitat de representants. Ella només és el símbol mediàtic que representa la cara visible del moviment iniciat per ella mateixa. Reina però no governa. És a dir, és totalment possible que el moviment Fridays For Future comence una campanya que perjudique interessos empresarials de Global Utmaning. Greta no té -ni vol tindre- cap manera de dirigir les decisions polítiques del moviment. Per tant podem donar-li el vot de confiança de què està compromesa amb la causa. El seu discurs, de fet, apunta "als rics i als poderosos" com responsables directes. Afirma que ella és privilegiada per la seua situació socioeconòmica i carrega contra el creixement econòmic.

Llavors, quin és el pecat mortal de Thunberg? El seu discurs no parla d'invertir en energies verds exclusivament, ni en reciclar més. Va més enllà de qualsevol partit amb representació europeu i parla de decreixement econòmic. El moment que està vivint ara és complicat precisament per això. El discurs que va emetre darrerament Greta Thunberg en l'ONU ha posat contra les cordes els objectius 2030. Els mitjans de comunicació massius recolliren els moments més emotius del seu speech obviant tot el contingut polític però va confrontar directament els objectius 2030 de l'ONU, titllan-los de "traïció" i de buscar un "creixement etern". En el seu discurs va dir textualment que "La idea de reduir les nostres emissions a la meitat en 10 anys soles ens dóna un 50% de possibilitats de mantenir-nos per sota dels 1,5 graus i el risc de desencadenar reaccions irreversibles en cadena més enllà del control humà" i va qualificar-lo com "inacceptable", trencant totalment amb els objectius de l'ONU de desenvolupament sostenible i els lobbies de la Unió Europea que suposadament patrocinen la carrera de Thunberg.

El think tank té un treball de posicionament respecte als objectius 2030 que s'allunyen totalment de la línia de Greta Thumberg en aquest discurs, primer de tot determina que per aconseguir els objectius tots els països del món han de ser democràcies liberals i centra la seua crítica als Objectius en considerar que no donen suport prou la lliure empresa i la globalització. Empresarialment, de fet, participen en els acords dels objectius agenda urbana 2030. En totes les seues publicacions sobre emissions de CO₂ es declaren contraris a l'eliminació de l'energia nuclear i favorable als impostos als combustibles fòssils.

Els objectius que proposa el memoràndum "potencial de creixement verd als països nòrdics" on abasten aquests objectius des de la perspectiva escandinava distancien més encara els objectius de Thunberg dels de Rentzhog. Aquests són: "L'establiment d'un límit vinculant i ambiciós a llarg termini per a les emissions de la UE (i eventualment un límit global). • Dirigir-se cap a un preu comú de les emissions mitjançant la inclusió de sectors addicionals en l'EU-MTS o impostos suplementaris. • Sistema de certificats d'origen, que facen possible per a països individuals gravar l'electricitat en funció del contingut de carbó utilitzat per a la seua producció. • Millorar les regulacions de gestió de residus per a millorar un major desenvolupament".

A totes llunys aquests objectius són molt menys ambiciosos que els que marca la línia de Fridays For Future com moviment polític, i també decebedors segons el discurs de Greta Thunberg. El manifest del moviment en Espanya (i en la majoria de les altres assemblees) diu: "Exigim més fortalesa política i mà ferma davant les accions de les grans empreses i capitals econòmics que reprodueixen dinàmiques de creixements econòmics insostenibles i ens han portat a la decadent situació actual. La majoria d'aquestes grans empreses perpetuen polítiques extractivistes i ecocides que van en contra de la vida. No acceptarem estratègies de "greenwashing" ni discursos sobre "desenvolupismes verds" tret que vaja acompanyat de justícia social i global i d'una reducció del consum fins a aconseguir els límits naturals. (...) Cal deixar enrere d'una vegada per sempre models econòmics que van en contra de la vida i que prioritzen el creixement i els beneficis econòmics per sobre de tot. És el moment d'impulsar economies socials que aposten pel decreixement i on els ecosistemes i totes les seues formes de vida estiguen en el centre".

Es pot observar una diferència palpable entre els primers discursos de les vagues pel clima i el moment actual de Joventut pel Clima, i eixe canvi és de posicionament polític. La Greta prepolítica exigeix al seu país que complisca amb els acords de la cimera de París i la Greta que va donar aquell discurs a l'ONU va deixar clar que eixos objectius són ineficients i que el problema central és el creixement econòmic. En una línia allunyada dels suposats promotors empresarials i que és coherent amb la del moviment Fridays For Future. Com si hi haguera un cisma entre els lobbies de Brussel·les i els posicionaments d'ella que evolucionara mitjançant la maduració del moviment polític que abandera.

Les reaccions de la premsa mainstream a aquest discurs han seguit una línia que demostra que el moment feliç que vivia amb la premsa ha terminat. La cobertura del seu discurs va buscar dissimular de totes les formes possibles el posicionament crític de Thunberg respecte als objectius de desenvolupament sostenible i la de les manifestacions a ocultar les reivindicacions concretes. A continuació, l'últim més, els diaris s'han dividit entre els que especulen respecte als seus orígens familiars i els que es fan ressò de la xarxa Thunberg-Rentzhog. Fets, que totes aquestes publicacions coneixien des de fa un any i que són en alguns casos públics i notoris (com l'historial familiar o la participació de Thunberg en activitats dels Think Tanks ambientalistes amb empresaris i oligarques). Els mateixos diaris que van promoure l'activisme d'aquesta jove, hui, quan el seu discurs comença a madurar a postures decreixentistes, la deixen caure construint un relat elitista d'una xica de 16 anys amb una relació reconeguda amb l'empresariat verd.

Personalment, m'alegre que Thunberg no siga una xiqueta perduda en un món que no pot canviar. Em reforça la confiança saber que té una bona xarxa de relacions puntuals amb els grups d'interés empresarials dedicats a l'ambientalisme. Per a la meua perspectiva personal i intransferible, m'alegre que estiga ben assessorada. Doncs tota aquesta polèmica sobre la imatge política d'un moviment amb tanta profunditat no deixa de ser part de l'error de mirar el dit del savi que assenyala la lluna. El que és important és què diu la dona, no en quins taulers de joc ho disputa. El que hem de preguntar-nos, vigilant sempre amb ull crític que no s'instrumentalitze, és que proposa el moviment, que proposa Thunberg i si les dues coses són coherents entre si. L'objectiu de retardar al màxim possible l'escalfament global, segons ella mateixa, el moviment i l'ecologisme més científic és prolongar el temps de vida humana al màxim possible. Amb aquest fi té al seu abast uns mitjans limitats. Si un d'aquests mitjans és la projecció mediàtica i l'assessoria de la seua família, altre és la capacitat d'influència dels lobbies i ONG ambientalistes, i altre és fins i tot la seua imatge pública; aquests mitjans semblen justificar segons el seu criteri (i el meu) aquest fi. En un món ideal no caldria una estratègia de màrqueting per conscienciar de la necessitat de mobilitzar a tota la societat cap a un canvi de model que estiga centrat en la protecció de l'ecosistema. Però no vivim en un món ideal i una sola Greta Thunberg pot obrir més consciències que totes les cimeres internacionals ecologistes i polítiques.

Ha rebut crítiques per les circumstàncies que l'envolten però cap a les finalitats que persegueix. Però totes aquestes són prou injustes. Doncs qui compartisca les finalitats de Greta però li semblen intolerables els mitjans que empra només té una alternativa: fer-ho millor que ella amb els mitjans que considere més oportuns que la causa. Al final la causa (la lluna) és el que realment importa. No el dit que l'assenyala. I per aquesta causa les alternatives de les quals disposem són seguir a Greta Thunberg i treballar amb el seu moviment internacional o seguir-te a tu (que lliges això) si tens una idea millor o una forma més ètica d'obtenir iguals o millors resultats. Al final tot es redueix a això. Greta Thunberg o tu, però algú ha de pressionar al poder de formes efectives per aquest objectiu comú a tota l'espècie humana. Si pots fer-ho millor que ella, endavant. El planeta et necessita.

agermana't

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next