Els Premis Jaume I distingeixen les recerques científiques de dos valencians 

El jurat de la 31a edició dels guardons reconeix la tasca de dues dones i quatre homes d'un total de 218 candidatures presentades
4 juny 2019 13:55h
Els jurats de la 31a edició dels Premis Rei Jaume I han proclamat aquest dimarts a València els guardonats en les sis categories, dotada cadascuna d'elles amb 100.000 euros. / GENERALITAT

VALÈNCIA. Els jurats de la 31a edició dels Premis Rei Jaume I han proclamat aquest dimarts a València els guardonats en les sis categories, dotada cadascuna d'elles amb 100.000 euros. Entre els sis premiats hi ha dos valencians: José García Montalvo i José Antonio Sobrino Rodríguez. El president executiu dels Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, ha llegit la decisió del jurat de cada categoria en un acte celebrat a partir de les 13.30h al Palau de la Generalitat.

Qui són els premis Jaume I del 2019?

El primer premi que s'ha anunciat ha sigut el de la categoria de Recerca Bàsica, on s'ha premiat Xavier Tolsa Doménech. Aquest investigador de Barcelona és doctor en Matemàtiques i professor de recerca ICREA i de la Universitat Autònoma de Barcelona. D'ell s'ha valorat que és "un matemàtic excepcional". El jurat destaca que els seus resultats són "fonamentals per a les matemàtiques pures però que tindran conseqüències per a aplicacions com la teoria del senyal i en neurociència".

José García Montalvo rebrà el reconeixement en la categoria d'Economia. El jurat ha concedit el premi a aquest doctor per la Universitat de Harvard "per la seua valuosa i original recerca, clarivident i lligada estretament a la realitat econòmica". Actualment, García Montalvo és professor d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra i professor investigador a la Barcelona Graduate School of Economics i a l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques. 

La llicenciada en Farmàcia i doctora en Ciències Pura Muñoz-Cànoves ha sigut guardonada en la categoria de Recerca Mèdica. El jurat ha valorat "les seues aportacions als mecanismes moleculars de l'envelliment, sobretot, en els canvis progressius de les cèl·lules mare en els animals envellits i les possibilitats d'una medicina regenerativa". Actualment aquesta investigadora és cap de grup al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), professora de recerca ICREA i catedràtica de Biologia Cel·lular a la Universitat Pompeu Fabra.

El doctor en Física José Antonio Sobrino Rodríguez ha sigut reconegut en la categoria de Protecció del Medi Ambient. El catedràtic de la Universitat de València i president de l'Associació Espanyola de Teledetecció ha sigut premiat per les seues recerques en l'estudi dels canvis planetaris. A més, és líder a escala mundial en el camp de la protecció ambiental utilitzant la teledetecció. Entre d'altres, el professor Sobrino ha desenvolupat valuosos algoritmes per a estimar la temperatura de la superfície de la terra i els oceans, l'evapotranspiració, efectes d'illa de calor i canvis en la coberta de la terra.

El premiat en la categoria de Noves Tecnologies ha sigut Aníbal Ollero Baturone, doctor enginyer i catedràtic de Robòtica a la Universitat de Sevilla. En aquest centre acadèmic dirigeix un grup d'investigació amb més de 100 membres, que és líder mundial en robòtica aèria. També és assessor del Centre Avançat de Tecnologies Aeroespacials. El jurat ha valorat la inestimable capacitat del doctor Ollero "per a combinar l'excel·lència en la investigació i la innovació tecnològica, amb la transferència de tecnologia a les empreses en el camp de la robòtica aèria".

Finalment, en la categoria d'Emprenedoria el guardó se l'emporta Carlota Pi Amorós, cofundadora, fundraising i màrqueting d'Holaluz. D'aquesta dona "valenta, innovadora i molt preparada", el jurat destaca que ha demostrat "una gran visió i coneixement" del negoci energètic i, també, el fet d'haver entrat en aquest sector amb formes "disruptives" que aposten per les energies renovables i l'autoconsum amb l'objectiu de reduir el cost a l'usuari aplicant noves tecnologies.

218 candidatures, 44 dones

El jurat comptava amb 79 persones expertes en diferents camps –19 d'elles, premis Nobel– per a triar els guanyadors de les sis categories, a les quals s'han presentat un total de 218 candidatures, amb un 20% de dones. 

Pel que fa al jurat, les dones representen el 31%. D'altra banda, el premi Nobel en Química 2013, Michael Levitt, i el premi Nobel de Física 2017, Barry Barish, han entrat a formar part del jurat per primera vegada. 

Ximo Puig: "La ciència és l'alternativa a la ignorància"

El president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig, ha celebrat que cada any s'entreguen aquests premis, que suposen "un reconeixement anual" a aquells que fan progressar la ciència. En aquest sentit, ha expressat que els investigadors "són el millor actiu" per a la societat, ja que "la ciència és l'alternativa a la ignorància". Així s'ha pronunciat el president després de la cerimònia en què s'han anunciat els guardonats, on ha destacat que la presència de les dones "és imprescindible".

El president també ha parlat dels desafiaments a què s'enfronta la societat, com són l'envelliment i el canvi climàtic. Especial èmfasi ha posat en això últim: "La ciència ja ha dit el que ha de dir, i no hi ha ni un minut a perdre". Puig s'ha referit a la trobada que va mantindre amb la seua homòloga balear, Francina Armengol, en què ambdós es van comprometre a aprovar en els seus parlaments una declaració d'emergència climàtica. A més, ha remarcat que la lluita contra el canvi climàtic és "una urgència" i que hauria de formar part "d'un nou pacte social europeu". Tot això, en una edició dels Premis Jaume I centrada en la defensa del medi ambient.

D'altra banda, Puig ha defensat que "el cicle de la vida de la ciència requereix estabilitat" i ha demanat "aïllar la recerca científica dels vaivens electorals". En aquest sentit, ha fet referència a la importància d'un pacte per la ciència. 

Vicente Boluda: "Fer de València l'epicentre mundial del coneixement"

El primer a intervindre en l'acte d'aquest dimarts ha sigut el vicepresident de la Fundació Rei Jaume I, Vicente Boluda, qui ha destacat que la presència a València dels 19 Premis Nobel que formen part del jurat dels premis fa "de la Comunitat Valenciana i d'Espanya l'epicentre mundial del coneixement". A més, ha considerat altament positiu el fet que la societat valenciana faça més de tres dècades que contribueix a enfortir l'emprenedoria, la ciència i la investigació.

Per a Boluda, aquest impuls "no passa mai per casualitat" i ha destacat que els Premis Jaume I es van crear gràcies a la visió del professor Santiago Grisolía, "a qui tant devem". "A més, són possibles gràcies als patrons i benefactors", ha afegit i ha instat la societat en general i els empresaris en particular a posar en marxa iniciatives d'impuls a la ciència, la investigació, l'emprenedoria, la cultura, l'esport, l'educació i la formació.

Amancio Ortega, "un exemple a seguir"

L'empresari navilier, també president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) i de la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats, ha afirmat que, "per sort", els responsables públics valencians "respecten i posen en valor" la labor de mecenatge dels empresaris i la societat civil.

"És molt important –ha dit– que es promoga el mecenatge i la filantropia com a mecanismes per a canalitzar eixes iniciatives, i no solament amb incentius fiscals, com fan les societats avançades, sinó amb el suport i respecte a eixes accions per part dels responsables públics". En aquest punt, ha fet referència a "la importància del mecenatge" de les donacions i ha criticat els polítics que "rebutgen, critiquen i posen en dubte" l'acció d'Amancio Ortega, a qui ha descrit com "un exemple a seguir".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next