L'herència clevillada de Castor: una família reclama a l'exconcessionària que pague pels danys a sa casa

Una interlocutòria d'un jutjat de Vinaròs cita nou habitatges com a danyats pels terratrémols que van ocasionar les injeccions de gas; es tracta d'edificis situats a Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Sant Mateu i Vinaròs
/
16 novembre 2019 06:00h
Les marques pels sismes provocats per Castor continuen encara ben visibles a la casa del carrer de Canàries d'Amposta on vien José Miguel Monllaó i la seua família. / JORDI MARSAL

AMPOSTA (ACN). Sis anys després de l'onada sísmica causada per les injeccions de gas al subsòl marí, el govern espanyol publicava fa una setmana en el BOE l'ordre per a executar el desmantellament de les instal·lacions del projecte Castor. Les marques pels sismes, però, continuen encara ben visibles a la casa del carrer de Canàries d'Amposta on viuen José Miguel Monllaó i la seua família. És un dels nou edificis afectats per danys materials dins del procediment obert al jutjat número 4 de Vinaròs i que farà seure a la banqueta dos directius d'Escal UGS. Tot i haver guanyat una demanda per danys i haver estat indemnitzat amb 2.800 euros per l'exconcessionària, Monllaó vol que se li abonen les despeses per reparar els clevills que encara van apareixent a la casa.

Vista des del carrer, res fa pensar que aquesta casa situada molt a prop de les instal·lacions de la Cambra Arrossera haguera estat una de les més afectades pels terratrémols de major magnitud del miler que va causar el projecte Castor. Especialment, els que es van notar més enllà de les Terres de l'Ebre i del Sénia, com el que va tindre lloc la nit de l'1 d'octubre de 2013, amb una magnitud de 4,3 a l'escala de Richter. A l'interior d'aquest immoble, amb un magatzem i dos pisos que ocupen cadascuna de les dues plantes superiors, les cicatrius es multipliquen per qualsevol paret. Al menjador, a les escales o a les habitacions. Fins i tot, al terra de formigó de la planta baixa.

Monllaó explica a l'ACN que no té cap mena de dubte que els moviments sísmics que a casa seua van notar entre finals del setembre i principis de l'octubre del 2013 són l'origen dels seus maldecaps. Curiosament, en una casa de construcció força recent, concretament entre els anys 2005 i 2007. De fet, relata que la matinada d'un dels terratrémols de major magnitud registrats a principis d'aquell mes va estar a punt de produir-se una tragèdia. "Al primer pis dormien la meva exjove i el meu fill. Sort que aquell dia havien de marxa a treballar més aviat i van marxar. Però quan ens en vam adonar havien gairebé tres revoltons de doble capa que havien caigut sobre tota l'amplada del capçal del llit", recorda.

Només era el començament del seu malson. "Quan em vaig adonar vaig veure que s'anaven fent esquerdes i esquerdes, coses inusitades que em cridaven l'atenció", explica. Després d'avisar la companyia d'assegurances Plus Ultra –pagava ell la pòlissa d'un dels pisos i l'altra estava a càrrec de la seua dona–, els perits van descartar que es tractara de moviments atribuïbles a l'estructura de la casa.

A l'interior d'aquest immoble, amb un magatzem i dos pisos que ocupen cadascuna de les dues plantes superiors, les cicatrius es multipliquen per qualsevol paret. Al menjador, a les escales o a les habitacions. Fins i tot, al terra de formigó de la planta baixa. / JORDI MARSAL

Les asseguradores es renten les mans

"Com aquell dia havia passat el terratrémol vam pensar que podia ser per això", afegeix. Efectivament, l'informe tècnic constatava que els clevills no eren uniformes ni coincidien amb les zones on estan situats els elements de suport estructural o de càrrega, fet que descartava un assentament de l'edifici o defectes de construcció. Mai fins llavors, corrobora, s'havien detectat clevills.

Va ser, finalment, el Consorci de Compensació d'Assegurances –qui assumeix les indemnitzacions en casos de catàstrofes naturals– qui va acabar rebutjant la reclamació del propietari assumint que els moviments sísmics tenien origen "en una activitat industrial derivada de l'acció humana i realitzada en capes profundes de la terra", segons l'informe pericial que acompanyava la demanda presentada pel mateix veí afectat al jutjat de primera instància número 39 de Madrid el setembre del 2014, a través de l'advocat que va a posar a disposició la companyia asseguradora.

Fins i tot, tècnics enviats per Escal UGS van visitar el seu domicili a Amposta per a, teòricament, verificar aquests extrems. "Van estar fent proves i fotos", recorda Monllaó. "Em van enganyar: van estar dos o tres dies i em van dir que em donarien un estudi", recorda. Ja no en va tornar a saber res amb posterioritat. De fet, l'exconcessionària en mans del grup ACS de Florentino Pérez no es va arribar a personar a la vista oral del judici per la reclamació de danys que es va seguir en aquest mateix jutjat de Madrid i, conseqüentment, se la va declarar en situació processal de "rebel·lia".

Vista des del carrer, res fa pensar que aquesta casa situada molt a prop de les instal·lacions de la Cambra Arrossera haguera estat una de les més afectades pels terratrémols de major magnitud del miler que va causar el projecte Castor. / JORDI MARSAL

La jutgessa que va relacionar injeccions i sismes

Just quatre mesos després que el jutjat de Vinaròs obrira la investigació per delicte ambiental i prevaricació ambiental contra una vintena de directius d'Escal UGS així com tècnics i càrrecs polítics del govern espanyol que van autoritzar el projecte, la sentència per la denúncia de Monllaó –emesa l'abril del 2015– ja atribuïa sense cap mena de dubte l'origen dels danys als terratrémols que va generar "l'activitat industrial" de l'empresa al magatzem de gas submarí. Més encara, nega explícitament que foren causats "per forces de la natura", tal com la mateixa exconcessionària s'entestava a pregonar als quatre vents.

La jutgessa condemnava la societat controlada per Pérez a pagar 2.699,52 euros pels danys, a més de 97,16 euros per interessos vençuts a la data d'execució, així com les costes del procediment. Justament un any després, i després de requerir al jutjat perquè s'executara la sentència, Monllaó va rebre un xec per valor de 2.800 euros al seu favor. Uns diners, malgrat la victòria judicial, que sempre ha considerat del tot insuficients. Calculava que els danys a cadascun dels dos pisos se situaven llavors al voltant dels 10.000 euros.

Monllaó desconeix que el seu cas és un dels nou –juntament amb un altre habitatge d'Amposta, un de Sant Carles de la Ràpita, un de Sant Mateu i cinc de Vinaròs– que cita la interlocutòria del jutjat número 4 de Vinaròs com a danyats pels terratrémols que van ocasionar les injeccions de gas. El president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i el conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, es troben a un pas de seure a la banqueta dels acusats per presumpte delicte ambiental: se'ls acusa d'haver mantingut i incrementat les injeccions de gas al magatzem malgrat conéixer que provocaven terratrémols.

Tot i haver guanyat una demanda per danys i haver estat indemnitzat amb 2.800 euros per l'exconcessionària, Monllaó vol que se li abonen les despeses per reparar els clevills que encara van apareixent a la casa./ JORDI MARSAL

Clevills que reapareixen

"Ja seria hora que algú o altre veiés el mal que s'està fent amb això i el temps que costa poder arribar a fer alguna cosa. Per a les persones afectades això és un caos. Nosaltres, per exemple, som jubilats i a veure on podem arribar per pagar tot això", manifesta, escèptic, el propietari afectat. Calcula que fins a mitjans del 2014 va haver de gastar entre 16.000 i 17.000 euros per a fer front als desperfectes ocasionats, principalment clevills. "S'ha anat reparant però ara surten com a dos o tres cops més", assegura, tot emfasitzant que es tracta d'una casa "nova" i que els estudis han demostrat que estructuralment va ser construïda correctament. "És incalculable, no  si amb 70.000 o 80.000 euros ho podria solucionar", rebla.

Conclou Monllaó que la seua experiència l'ha trastornat "moralment". I responsabilitza també els diferents governs per donar suport únicament "a aquells que tenen diners". "Aquí ha de sortir qui ha fet el dany moral, estructural i que se n'adonin que hi ha persones darrere que podrien estar millor i ara no sabem com estem", continua, i afegeix: "Crec que això s'hauria de mirar una mica millor per a evitar que un altre cop ho torni a pagar més gent". "Aquesta forma d'actuar... Un govern per un altre i que arribi el moment de fer un estudi, com s'han fet, i que tots diuen més o menys el mateix; que s'arribi a un acord i es pagui els danys i perjudicis a totes les persones afectades", tanca.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next