Ara fa cinc-cent anys, el 7 d’agost de 1519, una turba descontrolada encerclà la seu de València. Esperonat per la prèdica incendiària d’un clergue sense escrúpols que atribuïa als homosexuals tots els mals que patia València, el populatxo exigí càstigs exemplars contra tot aquell acusat de sodomia. Quatre desgraciats foren arrestats i brutalment ajusticiats a la foguera. Un cinquè, temorós de la «justícia» civil, s’acollí a la justícia eclesiàstica, que el condemnà, però a presó no a morir al braser. Això provocà la ira de la plebs, que demanà la mort del bardaix i atacà la catedral exigint que els fóra lliurat.
