Iberdrola ens ha robat i la CNMC ho sap

27 febrer 2019 06:00h
Unsplash

Les notícies volen a la velocitat de la llum, l’actualitat accelera i el soroll nuvola els assumptes importants. Però si furguem d’entre tota l’embrolla d’actualitat, trobem contrastos que descriuen la realitat d’un país cada vegada més desigual. A Madrid, quatre famílies eren desnonades de les seues vivendes. L’especulació i el canvi de la propietat a uns fons voltor de l’edifici Argumosa 11 es materialitzà en l’increment del preu de lloguer fins a un 300% a famílies de classe treballadora amb xiquets i persones amb diversitat funcional que duien vivint allí tota la vida. Després de deu mesos lluitant per no quedar-se al carrer, un enorme dispositiu policial s’assegurà que el divendres passat s’efectuaren els desnonaments. Argumosa 11, aquell dia, destil·lava impotència, ràbia i desolació. 

Per altra banda, el dimecres Iberdrola presentava els seus flamants comptes de 2018. 3.014 milions d’euros de benefici, 3.014 milions d’euros. 3.014 milions. 3.014! Obscè? A molts ens ho sembla, i més quan hi ha persones a les quals se’ls talla la llum.O se’ls deixa al carrer. Però, és que gran part d’aquests beneficis provenen de les tarifes fixades pel govern! Per què el nostre govern fixa preus que cada vegada donen més beneficis i majors costos? Però pensareu: bé, serà perquè són competitius al mercat, i per això tenen tants beneficis, no? Revisem què tal va amb eixa “competència”.

Però, no hi ha dos sense tres. El Confidencial publicava una altra notícia que ha estat molt menys comentada: la Guàrdia Civil té proves de com Iberdrola, la dels beneficis rècord de la setmana passada, va utilitzar de forma estratègica les seues centrals hidroelèctriques per tal d’augmentar el preu de la llum en 2013. En desembre d’aquell any els preus de la llum augmentaren més d’un 100%. Quin era el truc? Iberdrola va deixar emmagatzemada l’aigua als embassaments sense produir electricitat. I davant la demanda elèctrica, hagueren d’encendre’s centrals de gas natural, més cares. Així apujaren el preu que pagàvem els usuaris. L’empresa al·lega que en aquell context de volatilitat amb els preus dels combustibles fòssils en augment, apujar els preus de l’aigua era comportar-se de manera eficient. Se n’adoneu? Normalitzem que l’aigua té preu. Que és una mercaderia propietat d’una empresa privada i que està al servei dels beneficis privats. Agua para todos..., o no. Potser, al cap i a la fi, l’aigua acaba engreixant només determinats comptes privats. 

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) és qui teòricament vetlla per un correcte funcionament  del mercat, controla i multa les empreses que es comporten de forma fraudulenta. En poques paraules, controla que ningú faça trampes. Bé, doncs la Guàrdia Civil en un informe per a la CNMC estima que mentre Iberdrola guanyava 21,5 milions, els usuaris sofrien pèrdues de 105 milions d’euros. Dos anys després d’aquest informe, la companyia va rebre una multa de 25 milions d’euros. Allò que es diu pagar per les responsabilitats comeses, no? Sentència, per cert, suspesa cautelarment per l’Audiència Nacional. De moment, encara no està pagada.

Si l’aigua no és propietat de ningú, per què la seguim deixant en mans privades? En unes mans que l’empren fraudulentament, cal dir. La solució no és tan complexa. Exigim al govern que les centrals hidroelèctriques tornen a ser de propietat pública, segons vagen acabant les concessions actuals. No ens costarà ni un euro en rescats i ens estalviaríem que no ens puguen robar de nou! Més que agua para todos, deuríem cridar que el agua es de todos. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next