L’Estratègia Valenciana per a la Igualtat de Tracte, la No-Discriminació i la Prevenció de Delictes d’Odi 2019-2024 de la Generalitat preveu la creació d’una ‘xarxa antirumors’ per a desconstruir prejudicis que dificulten la convivència i lluitar contra les falses creences, que “moltes vegades són la base dels delictes d’odi”.
Segons ha informat la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en un comunicat, la xarxa estarà formada per ‘agents antirumors’ encarregats de detectar i de combatre aquestes pràctiques, amb l’objectiu de fer front a la xifra de delictes d’odi: 121 al País Valencià en 2017 dels 1.419 que van tindre lloc arreu l’Estat.
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, ha presentat aquest dijous l’estratègia i ha advertit que les dades “són solament la punta de l’iceberg”, ja que l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea estima que només es denuncien el 10% d’aquestes agressions. Per això, un dels eixos de l’estratègia se centra a detectar i a denunciar aquest tipus de comportaments.
El projecte és un dels compromisos de l’acord del Botànic i dona compliment al Pla Valencià d’Inclusió i Cohesió Social. Es tracta d’una estratègia estructurada en sis línies d’actuació, amb 15 objectius que preveuen un total de 96 mesures, establides després d’un llarg procés de participació, que ha comptat amb 77 entitats i institucions de diversa índole.
A més de la ‘xarxa antirumors’, el document impulsa la creació d’un observatori valencià per la igualtat de tracte, la no-discriminació i la prevenció dels delictes d’odi que s’encarregarà de coordinar les actuacions de l’estratègia, avança la Generalitat en un comunicat.
Oltra, després d’agrair la implicació dels participants, ha assegurat que representa “la culminació d’un treball que pretén avançar cap a una societat que reconega la diversitat com a enriquiment col·lectiu i acabar amb la discriminació i els delictes basats en l’odi”.
La discriminació i l’exclusió social són “dos dels problemes més greus, sistèmics i crònics que pateixen les democràcies actualment”, ha recordat, per la qual cosa l’estratègia proposa actuacions amb línies estratègiques específiques de sensibilització social, prevenció, detecció i denúncia de conductes de delictes d’odi, atenció a les víctimes i recollida de dades per a l’elaboració d’una memòria sobre aquesta casuística.
Recull propostes transversals d’entitats relacionades amb el col·lectiu LGTBI; el poble gitano; les famílies; els pobres i sense sostre; els migrants i refugiats; els antifeixistes; la defensa de la llengua i la cultura; la religió, el laïcisme i l’ateisme; la diversitat funcional; el feminisme i les dones; els drets humans, i l’educació per la ciutadania global.
També han participat en el procés associacions de malalties, estètiques i cossos –relacionades amb l’àmbit de les persones majors, la joventut i la infància–, així com dels principals sindicats i de les conselleries de la Generalitat.
