VALÈNCIA. La crisi que travessa el sector agrícola valencià –i en general de tot l’Estat– obliga el camp a transformar-se i reinventar-se per a poder sobreviure i tractar de continuar sent competitiu. Entre les amenaces que afronta destaquen la crisi de preus –de la qual el sector acusa la gran distribució–, la “competència deslleial” generada pels acords internacionals com el de Sud-àfrica o Mercosur, i també la irrupció de plagues i malalties procedents d’aquests països per a les quals els cultius valencians no estan preparats.
A aquests problemes ‘nous’ se sumen els de sempre: problemes meteorològics, minifundisme i robatoris. Els reptes que afronta el sector són diversos i les solucions passen per la investigació i l’aplicació de les noves tecnologies que permeten tant predir el problema com aplicar les solucions. I és en això que estan treballant tant les organitzacions agràries com les grans cooperatives i els centres tecnològics.
Entre aquestes tecnologies destaca l’agricultura de precisió, una tecnologia que permet, entre altres coses, aplicar tractaments fitosanitaris específics, en les quantitats i moments precisos, que es poden adaptar a les necessitats de cada planta o cultiu. Aquesta tecnologia permet una planificació dels cultius més precisa integrant informació de mercat i prediu la qualitat i la quantitat que es disposarà de producte.
Segons explica l’institut tecnològic Ainia en la seua pàgina web, l’agricultura de precisió es basa en l’aplicació de sensors, dispositius i algorismes d’intel·ligència artificial i big data en els treballs agrícoles, per a obtindre informació detallada i específica sobre cada cultiu i, al mateix temps, una perspectiva global de tots els factors que poden influir en elles, js siga la meteorologia, les plagues o qualsevol altra circumstància.
En aquest sentit estan treballant Anina, Anecoop i AVA-Asaja que, amb el suport de l’IVACE i amb fons FEDER, s’han embarcat en el projecte iDRONE. Els treballs, que es van presentar el passat dilluns, consisteixen a desenvolupar un sistema demostratiu d’agricultura de precisió que possibilite la identificació, captura, anàlisi i interpretació intel·ligent dels paràmetres d’influència en el sector agrícola –meteorològics, agronòmics, de mercat, entre d’altres–, amb l’objectiu de millorar la planificació i el rendiment de les explotacions agràries.
Segons ha explicat el secretari general d’AVA-Asaja, Juan Sebastián Torres, a grans trets, la tecnologia que s’està dissenyant consisteix en un dron que sobrevola els camps per a detectar tant plagues com problemes de reg i robatoris als cultius. Aquesta tecnologia permetrà també tractar de manera ‘personalitzada’ les plantes infectades i detectar a temps problemes de qualitat o quantitat en la collita.
Si bé és cert que els drons “no podran salvar collites”, Torres sí que considera que són una eina “molt innovadora” que podrà abaratir costs al camp, perquè permetrà a l’agricultor ser més precís amb el reg i els fertilitzants. També destaca que agilitzarà la resposta davant els problemes gràcies al fet que emet imatges al moment.
En aquest sentit, el representant d’AVA-Asaja diferencia dues aplicacions per a aquest dron. La primera seria la vigilància tant de robatoris com de presència de superpoblació d’animals salvatges que permetrien a les autoritats actuar abans i evitar mals majors als cultius. Així, des d’AVA consideren que seria idoni que els consistoris adquiriren aquests aparells per a incrementar la vigilància en cultius.
En segon lloc, destaca el seu ús per a detectar plagues o problemes de reg en els camps. En la mateixa línia explica que també podria usar-se per a aplicar tractaments concrets a plantes o ser més acurat a l’hora d’aplicar fertilitzants. Tot i els avantatges que suposa, Torres reconeix que un agricultor no podria pagar-se aquesta tecnologia per a ell sol. Per això, considera que haurien de ser les cooperatives o grups de productors qui la compraren per a compartir-la.
Tota aquesta informació ajuda els agricultors en la presa de decisions i recomanacions d’actuació, mecanització i automatització d’operacions agrícoles, com pot ser l’aplicació de tractaments fitosanitaris en el moment necessari o establir el període òptim per a la recol·lecció, destaquen des d’Ainia.
Segons ha explicat Ricardo Díaz, cap del departament d’instrumentació i automàtica de l’institut tecnològic, “la informació obtinguda [pel dron] possibilita treballar majors extensions amb menor esforç i obtindre major productivitat. També contribueix a reduir costs en productes fitosanitaris i un estalvi en l’aigua emprada per al regadiu, per la qual cosa també suposarà una reducció de l’impacte mediambiental”.
Imatges d’alta precisió i recreacions 3D
Tal com recull Ainia, el sistema està basat en la combinació de sensors de visió hiperespectral acoblats a dispositius en vol no tripulat –drons i robots autònoms–, juntament amb tècniques d’Intel·ligència Artificial i big data analytics. A hores d’ara s’està investigant en cultius de cítrics, vinya, arròs, pimentó i caqui, i el secretari general de l’organització agrària, Juan Salvador Torres, estima que un primer model d’aquest dron podrà sobrevolar la finca experimental d’AVA-Asaja en un any.
El cap de departament d’instrumentalització d’Ainia, Ricardo Díaz, explica en la web d’Ainia els detalls tècnics del funcionament d’aquesta tecnologia: “La informació dels cultius que obtenim a través de drons i robots autònoms, es processa mitjançant algorismes d’intel·ligència artificial, per a extraure la informació necessària sobre, per exemple, el reg o la fertilització que requereix cada cultiu o fins i tot cada arbre de manera individual. També ens permet mesurar el volum i l’altura dels arbres i crear recreacions 3D de cada parcel·la o predir quin serà la productivitat per a la campanya”.
Segons explica Ainia, aquests sensors aporten imatges en temps real amb major resolució que les obtingudes via satèl·lit i una informació més rigorosa sobre l’estat sanitari i de maduració dels cultius. Per a això, el dron sobrevola els camps seleccionats seguint un recorregut preestablit en el qual, juntament amb les òptiques de les càmeres i l’altura del vol, s’ajusta el camp de visió i la resolució de les imatges en funció de les necessitats particulars.
La informació que faciliten els drons es complementa amb els vehicles terrestres guiats automàticament (AGVs) permeten realitzar recorreguts entre els cultius des de poca altura i amb una gran resolució en les imatges. Això permet obtindre informació del fruit, de les fulles, del tronc i del sòl en què es troben les arrels de la planta.
“Una vegada obtenim la informació dels drons i robots, la creuem amb dades, tant històriques com en temps real, de meteorologia, plagues, mercat, preus, alertes sanitàries…, i desenvolupem algorismes per a diagnosticar o predir variables integrant models de creixement i comportament del cultiu”, explica al web d’Ainia David Martínez, cap del departament de tecnologies de la informació i comunicacions del centre tecnològic.
Per a efectuar les mesures amb el dron i l’AGV s’incorporen sensors d’imatge avançats com una càmera hiperespectral capaç de mesurar en longituds d’ona de l’infraroig pròxim o un sensor LIDAR capaç d’obtindre un model 3D de cada planta.
La directora general de l’IVACE, Júlia Company, destaca la tasca dels centres tecnològics com “essencial” i, per això, des de l’IVACE aposten per donar suport a projectes d’R+D com aquest “on hi haja una activa participació de les empreses garantint així que les investigacions s’adapten a les seues necessitats reals”.
Des de la conselleria d’Economia i des de l’IVACE creiem que per a continuar tenint sectors productius amb alt valor afegit, competitius i empreses líders en innovació i tecnologies d’avantguarda, la transferència de resultats i coneixement és clau”, destaca Company.
