La ineficàcia dels antibiòtics serà la primera causa de mort el 2050 si no s'implementen mesures abans  

L'ús inadequat d'aquests medicaments per a tractar malalties i la seua utilització per a engreixar el bestiar en les granges són els principals motius perquè deixen de funcionar
13 maig 2019 06:00h
La pneumònia, la tuberculosi, la gonorrea i la salmonel·losi són algunes de les malalties infeccioses que ja esdevenen més difícils de tractar amb antibiòtics. / MAX PIXEL 

VALÈNCIA. "Hi ha molts 'bitxos' roïns i no tenim medicaments per a combatre'ls. Aquest és el paradigma cap on anem, si és que no ens hi trobem ja." Així iniciava l'investigador de la Universitat de València Sergi Maicas la seua conferència Bad bugs, no drugs: Apocalipsi microbiana en un món sense antibiòtics per tal d'alertar de la gravetat de la situació en què es troba la societat a causa del mal ús dels antibiòtics.

En la segona de les cinc xerrades que ofereix el cicle 'Una Comunitat amb ciència', celebrada el passat dia 7 de maig al Museu de les Ciències de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, Maicas exposava els motius pels quals, després de quasi un segle gaudint de l'acció dels antibiòtics com a eina fonamental en la lluita contra les malalties infeccioses, el món s'enfronta a un escenari on aquestes molècules perden la seua efectivitat. Així, si no es posen en marxa solucions, s'estima que aquesta problemàtica esdevindrà la principal causa de mort de la població a mitjans de segle.  

Les causes que provoquen la ineficàcia d'aquests medicaments són, per una banda, l'ús repetit i inadequat que se'n fa a l'hora de tractar infeccions en humans, i per altra banda, l'ús amb l'objectiu de realitzar l'engreixament del bestiar a les granges, una pràctica amb finalitats exclusivament econòmiques d'empreses privades. El resultat d'aquestes accions és la ràpida disseminació de resistències entre els microorganismes.

El científic i divulgador Sergi Maicas, en la segona xerrada del cicle 'Una Comunitat amb ciència'. / DLV 

El professor Maicas, doctor en Microbiologia, també va explicar que, cada vegada que una persona pren antibiòtics, moren els bacteris que són sensibles a aquest profilàctic, però poden quedar vius els resistents, que es poden desenvolupar i reproduir.

A més, advertia que quan els medicaments existents es tornen ineficaços, els costs mèdics són més alts, les estades hospitalàries prolongades i es produeix un augment de la taxa de mortalitat. Així, aquesta problemàtica arrossega una amenaça greu: les infeccions que solien ser relativament inofensives esdevenen malalties molt perilloses.

Per tal de tindre un impacte significatiu en la confrontació d'aquesta crisi, el microbiòleg assegura que cal una política de conscienciació de la població que permeta el descobriment de noves famílies d'antibiòtics, així com una disminució en el consum d'aquells que ja s'estan utilitzant.

Quines són les 'armes biològiques' dels bacteris?

Els bacteris tenen eines biològiques intrínseques que els permeten estar guanyant la partida. D'una banda, aquests microorganismes tenen una taxa de creixement molt ràpida. És a dir, un bacteri que adquireix la resistència a aquests fàrmacs "en qüestió de 30 minuts s'ha reproduït i s'ha convertit en dos". En 24 hores, el nombre de microorganismes que s'han generat és "equivalent als que són necessaris per a envoltar el planeta Terra set vegades, si són col·locats l'un al costat de l'altre", va descriure Maicas.

D'altra banda, aquests organismes tenen la capacitat de "difondre la resistència de forma lateral" esmentava l'investigador. Això implica la transmissió d'aquesta capacitat sense la necessitat de reproduir-se, sinó que "passen d'un bacteri que té aquesta qualitat a un altre que no la té", quedant com a resultat dos bacteris que gaudeixen d'aquesta resistència.

L'interés de les farmacèutiques

Però el motiu principal de l'augment d'aquesta amenaça, manifestava Maicas, rau en la falta d'interés industrial de les empreses farmacèutiques per a desenvolupar fàrmacs amb què combatre malalties infeccioses agudes. Com que un nou antibiòtic tarda al voltant de 23 anys per a generar beneficis econòmics, les companyies dirigeixen les seues investigacions cap al desenvolupament de medicaments més lucratius.

Actualment es coneixen al voltant de 6.000 antibiòtics. No obstant això, només se'n poden trobar vora 100 a "l'arsenal terapèutic" de les farmàcies, atés que aquests són relativament senzills de generar, són barats de produir i, a més, no tenen efectes col·laterals indesitjables. Però, a mesura que els antibiòtics perden la seua efectivitat, el personal mèdic es veu obligat a utilitzar-ne d'altres menys segurs per als pacients.

Sergi Maicas mostrant el resultat d'un experiment que exemplifica l'augment de la resistència bacteriana als antibiòtics. / DLV   

El #tenyearschallenge dels bacteris

Maicas, tot i que no es va mostrar contrari a l'ús d'antibiòtics en animals domèstics i de granja, va qüestionar si és lícit administrar-los quan estan sans. Concretament, el docent apel·lava a una realitat present en granges i piscifactories de la indústria càrnia: l'augment dels quilograms de carn per animal utilitzant aquesta via profilàctica.

El microbiòleg advertia de les conseqüències del malbaratament d'aquests medicaments a través d’exemples concrets. Un d'ells és la resistència a l'antibiòtic ciprofloxacina del bacteri Escherichia coli, causant de la infecció d'orina comú, una malaltia molt recurrent especialment en dones de més de 40 anys. Altres resistències que s'estan adquirint són les dels microorganismes Salmonella typhimurium, responsable de la febre tifoidea, i la del bacteri Neisseria gonorrhoeae, que provoca la gonorrea, una malaltia de transmissió sexual molt habitual.

Per a il·lustrar aquesta problemàtica, el docent va utilitzar una imatge amb l'etiqueta viral #tenyearschallenge on mostrava gràficament el vertiginós augment de resistència a antibiòtics que s'ha produït en els últims deu anys. En la imatge s'apreciava un mateix experiment realitzat l'any 2009 i l'any 2019 i s'observava una diferència del resultat: el 2009 els bacteris morien en posar-los en contacte amb certs antibiòtics, fet que no ocorre amb el mateix experiment realitzat aquest any.

Un problema global que necessita una acció col·lectiva

Durant la ponència es va fer menció no només a la dimensió global del problema, sinó també a la necessària col·lectivització de les accions que calen per a posar-li solució. Maicas apuntava a l'actitud individualista de la societat com a entrebanc a l'hora de trobar solucions col·lectives. Aquesta postura social, afirmava l'investigador, també es troba present en la percepció social de la salut i es reflecteix en la tendència a establir una concomitància entre les decisions personals i l'aparició de problemes particulars en la salut.

Així, exemplificava Maicas, "quan hom fuma, sap que corre el risc de patir càncer, de la mateixa manera que quan beu és conscient de la probabilitat de sofrir una cirrosi". No obstant això, pel que fa a la resistència bacteriana als antibiòtics, l'investigador va insistir que cal una visió comunitària per a fer-li front. Un ús inapropiat per part de només un sector de la població deriva en conseqüències que afecten tota la societat, atés que una vegada els microorganismes adquireixen la capacitat de resistir als medicaments afecta totes les persones en la mateixa intensitat.

Aquesta visió global no se circumscriuria només a l'àmbit mèdic, ja que un mal ús d'aquests medicaments en l'agricultura també produeix resistència bacteriana als antibiòtics, amb conseqüències en la salut de les persones. En relació a aquesta qüestió, Maicas titllava de contraproduent la recent autorització del govern dels Estats Units de l'ús d'antibiòtics per a tractar plagues bacterianes que afecten plantacions de cítrics com taronges, mandarines o pomelos. Un d'aquests antibiòtics és l'oxitetraciclina, utilitzat també per a tractar infeccions respiratòries en humans com la pneumònia.

L’estreptomicina és un dels antibiòtics autoritzats als EUA per a tractar plagues bacterianes d’alguns cítrics, també utilitzat per al tractament de la tuberculosi. /MAX PIXEL  

Ciència ciutadana per a fer front a l'apocalipsi 

Amb Maicas al capdavant, que és professor del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Facultat de Biologia, la Universitat de València s'ha unit a la iniciativa Small World Initiative (SWI). Es tracta d'un projecte participatiu iniciat l'any 2013 als Estats Units i adreçat a la comunitat educativa d'arreu del món per a apropar la cultura científica i la investigació biomèdica a l'alumnat preuniversitari mitjançant una estratègia de crowdsourcing adreçada al descobriment de nous microorganismes productors d'antibiòtics en front de malalties infeccioses.

Gràcies a aquest projecte, estudiants de tot el món realitzen un curs de biologia on aïllen bacteris del sòl en els seus entorns locals que podrien provocar nous antibiòtics. "Resulta particularment interessant estudiar aquests microorganismes, ja que més de dos terços dels antibiòtics provenen de bacteris o fongs del sòl", explica Maicas. A través d'una sèrie d'experiments dirigits pels mateixos estudiants, recullen mostres del sòl, aïllen diversos bacteris, treballen amb ells analitzant els seus efectes contra microorganismes clínicament rellevants i caracteritzen aquells que mostren activitats interessants.

Alumnat de l’Institut IES Campanar participant en el projecte SWI València. / TWITTER SWI VALÈNCIA 

Una biblioteca de bacteris

Alguns dels resultats que està tenint aquest projecte és l'elaboració d'una biblioteca de bacteris i extractes del sòl amb la identificació de milers d'aïllaments bacterians. "Es pretén animar l'estudiantat a realitzar carreres en ciència i augmentar l'alfabetització científica a través de laboratoris i investigacions de camp aplicables al món real en cursos d'introducció", explica Maicas. L'investigador, a més, assegura que el SWI a València també té com a objectiu abordar "una amenaça mundial importantíssima per a la salut" mitjançant l'aprofitament del poder col·lectiu de molts estudiants investigadors d'arreu del món que s'ocupen simultàniament del mateix repte.

Amb tot, el projecte SWI València està implementant un sistema de recollida, processament i visualització de dades obtingudes a partir de mostres i dissenyant aplicacions Android per geolocalitzar la recollida de mostres, pujada de dades al núvol i visualització de resultats en el seu portal web i xarxes socials virtuals.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next