Terres inundades i salinització de l'aigua subterrània: els efectes del canvi climàtic sobre l'horta mediterrània

La productivitat agrícola a les zones costaneres està en perill a causa de la pèrdua del sòl provocada per l'augment del nivell del mar; una pujada que un informe avançat aquest dijous xifra en un metre d'ací a l'any 2100
11 octubre 2019 06:00h
La demanda d'aliments augmentarà a causa del creixement de la població, i sorgirà una escassetat quan disminuïsquen les collites, el rendiment de la pesca i el bestiar. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. El mar Mediterrani està en emergència climàtica. Vivim en un punt calent que s'ha escalfat un 20% més ràpid que la mitjana mundial des de l'època preindustrial (1880-1899), al voltant d'1,5 graus. Estem en la zona zero del canvi climàtic. Aquesta és la principal conclusió de les presentades aquest dijous a Barcelona durant el quart Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània (UpM). L'informe final es presentarà el 2020 en una reunió dels ministres de Medi Ambient dels estats membres de la UpM, que aglutina països dels tres continents banyats per les aigües mediterrànies.

L'informe, que recorda que el Mediterrani és la llar de 500 milions de persones, assenyala a més que, sense mesures de reducció addicionals, la temperatura augmentarà 2,2 graus el 2040, de manera que superarà possiblement els 3,8 graus en algunes de les subregions el 2100. Així, el treball alerta de les greus conseqüències del canvi climàtic en aquest territori, i dona previsions relacionades amb les temperatures de l'aire i del mar, les precipitacions, el nivell del mar, els recursos hídrics, els recursos alimentaris, els diferents ecosistemes i la salut. 

Onades de calor més significatives i duradores; aquest és un dels fets a què fa referència l'estudi. Per a la majoria de les grans ciutats de la zona estudiada, el mes d'estiu més fred del futur serà més càlid que el mes més calorós de l'actualitat, la qual cosa provocarà períodes prolongats de calor extremadament intensos i perjudicials.

La productivitat agrícola, en perill

Una de les conseqüències que desencadena el canvi climàtic és la pujada del nivell del mar. El 2050, deu ciutats mediterrànies representaran la meitat de les 20 ciutats del món amb més danys anuals per la pujada del nivell del mar. Això suposarà una càrrega addicional per als ja escassos recursos de moltes zones urbanes d'aquesta regió. L'any 2100, s'estima que aquest augment del nivell del mar podria superar el metre –segons el mètode emprat, es parla d'una pujada a escala mundial d'entre 52 i 190 centímetres–. Això afectaria un terç de la població de la regió mediterrània a les zones costaneres i, només al nord d'Àfrica, posaria en perill els mitjans de subsistència d'almenys 37 milions de persones.

Però també a casa nostra viurem els efectes, ja que la productivitat agrícola a les zones costaneres està en perill a causa de la pèrdua de terres que seran inundades i de la salinització de les aigües subterrànies com a conseqüència de la intrusió d'aigua de mar. A més, és probable que l'escassetat d'aigua dolça disminuïsca fins a un 15% en les pròximes dècades, cosa que provocarà greus limitacions per a l'agricultura i per a l'ús humà. Més de 250 milions de persones patiran l'escassetat d'aigua d'ací a 20 anys a causa del descens de precipitacions, de la pujada de les temperatures i de l'augment de població. Tot això, en països on l'abastiment d'aigua ja és sovint insuficient.

La demanda d'aliments augmentarà a causa del creixement de la població, i sorgirà una escassetat quan disminuïsquen les collites, el rendiment de la pesca i el bestiar. La qualitat de gran quantitat de cultius disminuirà amb l'escalfament, ja que el cicle fenològic s'escurça –com és el cas de la vinya–. El 90% de les poblacions de peixos comercialitzades ja estan sobreexplotades a la Mediterrània, i es preveu que el pes corporal màxim mitjà dels peixos es reduirà fins a un 49% per al 2050. Per això, és probable que augmenten els desequilibris regionals en matèria de seguretat alimentària, associats a una major dependència de les importacions d'aliments.

Riscs per a les infraestructures de la costa i més desigualtat social

En el treball es fa referència a les activitats humanes centrades en l'ús del sòl i de la mar, així com al turisme i l'urbanisme que es concentren "particularment a prop del litoral i del nivell de la mar"

En aquest sentit, l'informe alerta que els riscs costaners derivats de les inundacions i els danys causats per les tempestes tenen importants conseqüències per a les infraestructures i els mitjans de subsistència de les persones. A mesura que les onades de calor es fan més fortes i freqüents, els sistemes de suport social per a la gent gran i les poblacions desfavorides es tornen més fràgils i augmenten els desequilibris socials.

Per això, l'informe apunta que és probable que es produïsquen nombrosos efectes en cadena en les condicions de vida dels éssers humans, inclòs el potencial que sorgisquen nous conflictes entre els pobles, així com la intensificació de les migracions massives.

Conflictes socials relacionats amb l'escassetat de recursos

Les sequeres s'han produït amb una freqüència cada vegada més gran des dels anys 50. Fins i tot si l'escalfament global es manté per sota dels 2 graus –l'objectiu que fixa l'acord de París–, l'informe alerta que les persones que viuen a les conques fluvials del Pròxim Orient estaran exposades a una forta escassetat d'aigua.

A causa dels seus efectes en l'agricultura i la seguretat alimentària, les sequeres intenses han tingut un paper important en l'actual crisi regional. Els països del sud i de l'est de la Mediterrània són generalment més vulnerables a causa de la seua limitada capacitat socioeconòmica per a adaptar-se als canvis ambientals. Els conflictes relacionats amb l'escassetat de recursos –sòl, aigua i aliments– poden augmentar les migracions humanes a gran escala. A més, les sequeres extremes es faran més freqüents en tota la conca de la Mediterrània i causaran impactes significatius en molts dels seus ecosistemes.

Ecosistemes sota el feix del canvi climàtic

L'estudi apunta a una gran vulnerabilitat dels ecosistemes. Si bé ara per ara la conca mediterrània és un dels punts més importants de biodiversitat del món, molts ecosistemes estan fortament amenaçats pel canvi climàtic, el canvi d'ús de la terra, la contaminació i la sobreexplotació. 

A la mar, segons l'informe, l'acidificació de l'aigua i l'augment de la seua temperatura ja han causat una pèrdua del 41% dels principals depredadors, inclosos els mamífers marins. A més, un 34% de les espècies de peixos es perden a causa de la sobrepesca.

A terra, els canvis en la biodiversitat de la Mediterrània inclouen la degradació dels boscs i la pèrdua de zones humides, però també la pèrdua d'hàbitats oberts causa de l'abandonament de l'agropasturatge. Els paisatges agrícoles estan perdent moltes espècies de plantes, aus i altres animals a causa de la incessant intensificació. El canvi climàtic i l'ús insostenible de la terra agreujaran aquestes circumstàncies. La inundació i la intrusió d'aigua salada afectaran molts aiguamolls costaners delicadament equilibrats.

Plagues i invasions que es veuen afavorides per les altes temperatures

Durant les últimes dècades, l'abast i la intensitat dels brots de meduses s'han vist afavorits per l'augment de la temperatura de l'aigua, cosa que ha convertit aquesta espècie en una plaga, ja que es troba en quantitats poc comunes i pertorben altres ecosistemes ben equilibrats. També la invasió de mosquits tigre (Aedes albopictus) es veu incrementada pels canvis en el clima i el medi ambient.

Més de 700 espècies de plantes i animals marins no autòctons indiquen condicions més càlides. Alguns depredadors exòtics com el peix lleó poden tindre avantatges evolutius sobre les espècies natives causant l'extinció regional o la pèrdua d'hàbitat.

Sobre terra cremada

Els grans incendis forestals relacionats amb el canvi climàtic, i provocats per la calor i la sequera, però també pels canvis en el paisatge, han destruït una quantitat rècord d'àrees boscoses en els últims anys danyant la biodiversitat i també la seua capacitat d'absorció de CO2. L'àrea cremada futura podria augmentar fins a un 40% només amb un escenari d'escalfament d'1,5 graus.

En aquest sentit, el Fons Mundial per a la Natura (WWF, per les seues sigles en anglés) ja alertava al setembre del 2017 que el canvi climàtic està alimentant a l'àrea mediterrània "incendis cada vegada més grans i destructius, impossibles d'abordar per part dels equips d'extinció".

Un canvi que afecta tothom, però que no afecta tothom igual

La salut humana també està en perill, ja que s'espera que les malalties i morts relacionades amb la calor siguen més freqüents. Però no tothom es veurà afectat igual. Les conseqüències es patiran especialment a les ciutats, a causa de l'efecte de l'illa de calor, i entre els grups de població vulnerables, com són la gent gran, els joves i els més pobres.

El canvi climàtic afavoreix l'aparició de malalties transmeses per vectors, com ara els mosquits, i per l'aigua, segons indiquen els experts en l'informe. A més, el deteriorament de la qualitat de l'aire, del sòl i de l'aigua afecta la salut humana a causa de les malalties respiratòries i cardiovasculars. La reducció de l'accés a aliments saludables també té conseqüències negatives sobre la salut.

Un informe "pioner i innovador"

Des del 2015, una xarxa de més de 80 científics de tota la regió euromediterrània (xarxa Medecc) ha estat elaborant un informe "pioner i innovador" que suposa la major avaluació científica sobre el canvi climàtic i mediambiental a escala regional a la Mediterrània, "un dels principals focus de canvi climàtic al món i que necessita, més que mai, una forta mobilització col·lectiva per fer front al desafiament que es planteja". 

Les conclusions presentades aquest dijous, però, són provisionals. Els resultats finals es presentaran l'any 2020 i han de servir per a facilitar la presa de decisions per part dels governs en aquests temps en què se signen tantes declaracions d'emergència climàtica i, alhora, es continuen desenvolupant polítiques de fum, asfalt i ciment.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next