Investigadors de la UA creen peces de cotxes amb restes de llima, magrana, bròcoli i corfa d'ametla

Els materials tenen efectes antimicrobians, faciliten l'alliberament de fragàncies i possibiliten nous colors i efectes òptics 
10 desembre 2019 11:59h
Els residus s'han seleccionat per les propietats naturals que hi presenten. / UA

VALÈNCIA (EP). Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA), en col·laboració amb una desena de socis europeus, han desenvolupat a partir de deixalles agrícoles de llima, magrana, bròcoli i corfa d'ametla composts naturals d'alt valor afegit per a la indústria de l'automoció o la construcció. En el projecte participen Fiat i Acciona.

Durant el procés han extret substàncies sostenibles i innovadores amb propietats avançades com ara l'efecte antimicrobià i l'alliberament de fragàncies i nous colors i efectes òptics, segons detalla la institució acadèmica en un comunicat.

Aquestes substàncies suposen una "revolució" per a sectors com el del lloguer de cotxes, ja que es poden implementar amb peces exposades a contaminació, explica la doctora en Ciències Químiques i coordinadora de l'equip de treball de la UA, Mari Carmen Garrigós.

Des d'un enfocament d'economia circular, els investigadors han dissenyat peces més sostenibles que contribueixen a disminuir les grans quantitats de deixalles agrícoles que es generen cada dia.

Els residus s'han seleccionat per les propietats naturals que hi presenten. Els colorants de la llima, el bròcoli i la magrana han permés obtindre gammes de colors diferents dels sintètics. En particular, amb la magrana han comprovat que modificant el pH es pot obtindre una àmplia gamma de tonalitats.

Paral·lelament, l'oli essencial de la llima aporta propietats antimicrobianes i desprén una olor característica d'interés per a algunes indústries, mentre que la corfa d'ametla proporciona un aspecte similar a la fusta i propietats de reforç natural, és a dir, millora les propietats mecàniques del material.

Impressió 3D

En l'àmbit del laboratori, una vegada extrets els composts naturals de les restes de llima, magrana, bròcoli i ametla, s'han introduït en bobines de filaments per a la impressió 3D de tiradors de portes i quadres de comandament amb característiques millorades i propietats estètiques específiques.

El mètode d'extracció i funcionalització de les substàncies naturals ha sigut desenvolupat pel grup d'investigació d'Anàlisi de Polímers i Nanomaterials (Nanobiopol) i el grup de Visió i Color de la UA, en el marc del projecte europeu 'BARBARA'. Altres socis del projecte han treballat amb residus de midó procedents de la dacsa per a obtindre materials de construcció més resistents i reforçats.

L'equip de la Universitat d'Alacant també és el responsable de la disseminació i difusió de les diferents fases del projecte, que va començar en 2017 i finalitzarà el mes vinent d'abril de 2020.

Consorci europeu 'BARBARA'

El projecte, en la seua fase final de verificació i validació de les peces, compta amb un equip de deu socis d'Espanya, Itàlia, Suècia i Bèlgica que abasten tots els sectors relacionats. Amb un pressupost de 2,7 milions d'euros, 'BARBARA' s'emmarca dins del programa marc d'investigació i innovació 'Horitzó 2020' de la Unió Europea.

Coordinat pel Centre Tecnològic Aitiip i monitorat per la universitat italiana Di Perusa, formen part d'aquest consorci europeu Fecoam i Cargill com a proveïdors de residus alimentaris, Celabor, KTH i la UA com a entitats responsables dels processos químics d'extracció de les molècules funcionals i polisacàrids, Nurel i Tecnopackaging per al desenvolupament de bobines per a impressores, Aitiip per a la impressió 3D i fabricació de prototips i Fiat i Acciona com a usuaris finals i responsables de la validació de les peces.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next