VALÈNCIA (EFE/EP). El jutjat d’instrucció número 4 de València ha citat a declarar com a investigats [abans, imputats] el germà del president de la Generalitat, Francisco Puig, i el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, en el marc d’una causa per malversació oberta després d’una querella del PP.
La querella està signada per la secretària general del PP valencià, Eva Ortiz, que reclama que s’investigue si la concessió de subvencions per al foment del valencià a les empreses del germà de Ximo Puig podrien ser constitutives dels delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i frau de subvencions, ja que considera que “no es complien els requisits exigits” per a rebre eixes ajudes. També es demanava investigar “les actuacions arbitràries dutes a terme per part de Rubén Trenzano i Francisco Puig”.
Francis Puig és responsable de les empreses Comunicacions dels Ports i Mas Mut Produccions. Segons els populars, aquestes mercantils han rebut “més de 400.000 euros en subvencions des del 2015 per a ajudes al foment del valencià sense cap mena de control”.
Després de rebre diversa documentació requerida a la Conselleria d’Educació –de la qual depén la Direcció General de Multilingüisme– el magistrat decreta que es forme una peça a banda amb aquests documents a fi de donar trasllat a les parts. En la providència, contra la qual es pot presentar un recurs en el termini de tres dies– el jutge també demana que s’informe el Ministeri Fiscal i les parts personades perquè en una audiència formulen al·legacions sobre el termini d’instrucció de la causa o la possible declaració de complexitat. Segons en la mateixa providència del jutjat, Francis Puig i Trenzano hauran de comparéixer davant el jutge el pròxim 10 de desembre a les 9.30 hores.
Conflicte de competències
Aquesta querella es va interposar inicialment en els jutjats de Vinaròs –ja que les empreses de Francisco Puig estan radicades a Morella–, però es va arxivar en considerar que no tenien competència territorial. Posteriorment, es va presentar a València i va recaure en el jutjat d’instrucció número 4, que va traslladar de nou la qüestió a Vinaròs.
Per aquest conflicte de competències s’ha hagut de pronunciar la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ), que ha acordat finalment que ha de ser el jutjat de València qui s’ocupe de la instrucció dels fets, atés que el delicte que porta aparellada major pena –el de prevaricació– “ha de ser investigat per l’òrgan judicial del territori en el qual s’ha dictat la resolució injusta”.
En aquest cas, la querella del PP atribueix la seua comissió a Trenzano i a la seua Direcció General des d’on es va donar l’ordre de pagament que, segons els populars, va provocar la “fraudulenta disposició dels fons públics”. Així mateix, afegeix que l’acció de malversar “es consuma quan es realitza l’acte que genera la disposició dels fons públics” i que els expedients administratius es van tramitar en la Direcció General de Política Lingüística, per la qual cosa la proximitat a les fonts de prova aconsella seguir la instrucció a València.
Falsedat documental
El PP va interposar una altra querella contra Trenzano, en aquesta ocasió per falsedat documental, assegurant que el director general “mentia” quan va dir que s’havien fiscalitzat les ajudes al foment del valencià concedides a dues empreses “vinculades a la família del president de la Generalitat, Ximo Puig”.
En concret, els populars van portar als tribunals l’acord de 6 d’abril del 2018, dictat per Trenzano, pel qual va desestimar una sol·licitud formulada el 27 de febrer per la diputada Eva Ortiz, en la seua qualitat de portaveu del Grup Popular a les Corts, en la qual “intimava la cessació de la inactivitat material i en l’execució dels seus propis actes de l’Administració de la Generalitat en la fiscalització de les subvencions atorgades en els exercicis 2015 i 2016” per al foment del valencià a les dues empreses esmentades.
En un primer moment, el jutjat d’instrucció número 9 de València va decidir sobreseure el procediment en entendre que les manifestacions de Trenzano havien d’enquadrar-se “en l’àmbit de les declaracions amb caràcter polític, administratiu i més propi de la disputa política”, el fòrum de tractament de la qual és la jurisdicció contenciosa administrativa.
No obstant això, la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, després d’estudiar el recurs d’apel·lació presentat pel PP, va decidir a finals de maig revocar l’arxivament i ordenar la continuació de la causa.
El mes de juny passat el titular del jutjat d’instrucció número 9 de València va citar a declarar en qualitat de querellat al director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, i va requerir documentació a la Conselleria d’Educació. Al juliol, Trenzano va acudir als jutjats a declarar i es va mostrar “molt tranquil” afirmant que aquesta causa formava part d'”una estratègia del PP per a erosionar”.
