Iolanda Muñoz: "La fórmula per a omplir el teatre és produir coses que interessen a la gent"

VALÈNCIA. El proper 26 de març, l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) o, com actualment es denominen, el sindicat d'actors, celebra el lliurament dels seus premis. La festa dels intèrprets teatrals coincideix amb el 30é aniversari del col·lectiu, una cerimònia que, alhora, arriba pràcticament amb l'actual legislatura esgotada.

Les cerimònies dels premis d'AAPV dels últims anys han sigut un moment d'autoreconeixement de la tasca realitzada pels actors. Sense guardons institucionals, sense televisió pública i amb un govern, el del Botànic, que ha tractat de redreçar la desfeta del sector, un ensorrament que els mateixos protagonistes reconeixen que encara cueja, els professionals manifesten que, tot plegat, els canvis han sigut lents. 

Les gales dels actors sempre han tingut un caràcter altament reivindicatiu. Prova d'això va ser que, a mode de queixa pel tancament de l'antiga RTVV, el sindicat va deixar de lliurar els reconeixements al doblatge i a l'audiovisual, uns premis que han recuperat per a aquesta edició amb el retorn d'una televisió pública.

El sindicat arriba a l'efemèride amb nou presidenta: Iolanda Muñoz, qui encapçala un col·lectiu que actualment compta amb 404 afiliats. L'actriu serà l'encarrega de fer el discurs de balanç durant un acte que enguany també canvia d'escenari, ja que abandona el Rialto per a celebrar la festa a la Rambleta. Mentre arriba la cerimònia, la presidenta del sindicat d'actors i actrius fa balanç dels últims quatre anys.

S'acaba una legislatura on s'ha signat el conveni laboral d'actors i s'ha intentat avançar i s'han implementat les subvencions. S'han complit les reivindicacions?

Signar el conveni de teatre era una finalitat que hem perseguit durant molts anys i era una de les coses més importants per a nosaltres. Teníem el de l'audiovisual i el de doblatge, però ens faltava el de teatre. Però també és cert que nosaltres vam signar el conveni amb les empreses i aquestes estan acomplint-lo, com també ho està fent, per descomptat, l'Institut Valencià de Cultura (IVC), però aquest darrer no el té signat. És una cosa que a nosaltres ens agradaria que passara abans de les eleccions i, de fet, fa poc vam preguntar si això seria possible i sembla que des de l'Administració tenen la intenció de fer-ho, però hi ha unes qüestions burocràtiques que s'han de resoldre, que ja fa molt de temps que tracten de solucionar i, per tant, no crec que el signen abans d'eleccions. Encara que ens diuen que no ens preocupem, que el conveni està garantit i que si canviara el govern tot seguiria igual, però...

Aleshores, hi ha hagut èxits però també fracassos?

S'ha de tindre en compte que partíem d'una situació molt precària i les institucions d'avui en dia, els partits que governen, ens ho recorden i és veritat. També és cert que nosaltres teníem moltes esperances posades i per això pensem que la recuperació està sent molt lenta. Si haguérem d'enumerar algun fracàs seria el Teatre Escalante. No sabem què va a passar. Fa poc, l'Ajuntament (de València) el va declarar BIC (Bé d'Interés Cultural) per a poder començar el procés de recuperació, però això serà molt lent i tenim por, ja no que sols perille l'edifici, sinó inclús el projecte teatral.

L'àrea de Teatre de la Diputació de València ha insistit des del tancament de l'edifici, en 2016, que la continuïtat del projecte està garantida.

Sí, ells insisteixen que es mantindrà.

Eixe temor ve suscitat pel fet que la Diputació realment no té cap competència en Cultura. És, per tant, una continuïtat voluntarista?

La intenció de la Conselleria de Cultura és assumir el projecte justament per a això, per a tindre eixe marge de maniobra.

A més, allò que ens agradaria que es millorara és el sistema d'ajudes tant en l'audiovisual com en teatre. Des del sindicat d'actors continuem insistint que es potencie, es valore i es premie més quan es contracta personal, sobretot en audiovisual, que siguen actors i actrius valencians. Que quan donen una subvenció que les productores siguen valencianes. I que es tinga en compte que el fet que un percentatge molt xicotet de la productora tinga raó social a València no garanteix que la producció siga valenciana.

Les bases d'aquestes ajudes van introduir una discriminació positiva per a puntuar que les produccions tinguen actors valencians. No ha sigut suficient?

No ha sigut suficient. Però no és suficient el sistema de subvencions tal com està muntat. Sabem que és complicat, però la subvenció en l'audiovisual moltes vegades la reben persones que dediquen tot el seu temps a veure com demanar una subvenció.

Continuen sol·licitant-se IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques) per part de conglomerats d'empreses que comptem amb alguna productora valenciana per a captar subvencions de la Generalitat per a projectes que realment no són valencians?

Això continua passant. Perfectos desconocidos, per exemple. I quina quantitat de la producció és valenciana? Que està molt bé la pel·lícula, però no. 

El director basc de la pel·lícula d'Álex de la Iglesia, després d'obtindre nou nominacions en els Premis de l'Audiovisual Valencià, no es va molestar a acudir ni a la gala.

El sindicat va criticar això. De fet, jo vaig entregar un premi i ho vaig dir en la mateixa gala. Que està molt bé donar cabuda a tots, però aquests premis tenen sentit si són per a donar visibilitat als professionals valencians.

I això no seria un poc endogàmic?

Els premis no tenen dotació econòmica, vull dir, què et quedes? Un reconeixement i ja està. És una plataforma per a llançar els professionals, perquè es coneguen. No són uns Goya. Què passa? Que com no són els Goya ni és el Festival de Màlaga l'únic sentit que tenen és promocionar?

En l'àmbit local, quin balanç fa el sindicat de la gestió d'espais escènics públics de la ciutat de València com La Mutant, el Teatre el Musical o de les subvencions de la Regidoria d'Acció Cultural?

No s'ha solucionat res. En l'àmbit local tenim un tema. Tant La Mutant com el Teatre el Musical estan funcionant a la seua manera. Tenen un projecte molt concret, però una altra vegada eixe projecte passa per companyies foranes. A les sales de València no s'ha de programar sols coses d'ací perquè els valencians i les valencianes volem veure també coses de fora, però que de 12 companyies només una siga valenciana...

En rodes de premsa la regidora d'Accció Cultural, María Oliver, ha dit que donen suport a les companyies locals.

En l'àmbit municipal això no és veritat. El sindicat es va reunir amb l'alcalde Joan Ribó fa dos mesos i li vam contar tot açò i ens va dir que ho traslladaria.

Les exigències del sindicat a l'administració han sigut sempre clares, però, i al sector privat? Se li ha demanat algun compromís diferent des del col·lectiu?

Són exigències molt diferents perquè el sector públic és de tots. Els empresaris privats es juguen els seus quartos i, és més, en aquest temps de crisi, abans del canvi polític, són els únics que s'han mantingut i han fet possible que la professió continue. La llavor que està fent Olympia Metropolitana és brutal: són els únics que estan programant teatre dos i tres mesos. El Micalet també s'ha mantingut i, a més, cal mirar la quantitat de sales alternatives que s'han consolidat. Sales com La Ultramar, La Inestable, la Carme Teatre. Gràcies al fet que ells han continuant ara estem ací. Perquè si no, durant tot eixe temps, no sé què hauria passat. Les exigències no poden ser les mateixes perquè ells han patit la crisi igual que nosaltres.

I els professionals? Han fet alguna autocrítica durant aquests anys?

L'última vegada que ens vam reunir amb el conseller Vicent Marzà ho vaig dir i sempre ho repetisc: "També nosaltres hem de fer autocrítica". I crec que aquest temps de crisi ha servit per a això: perquè els artistes i els professionals ens posem les piles. Molta gent s'ha vist obligada a eixir fora. Eixir fora dona molta perspectiva i tornes d'una altra manera i la gent que s'ha quedat ací, quan la cosa no funciona, et fa replantejar-te moltes coses. Encara que hi haurà molta gent que no ho haja fet veig, a nivell general, un canvi substancial quant a les coses que s'ofereixen i la preparació dels professionals.

Malgrat que el Circuit Cultural Valencià ha passat de 46 municipis en 2015 a 76 i dos universitats en 2018, percebeu que hi ha valenciacentrisme? Tot ha de passar per la ciutat?

Des de les institucions ens consta que volen vertebrar i nosaltres també creguem en això, però també hi ha una cosa natural que no podem evitar i és que València és el centre neuràlgic de la Comunitat Valenciana, on passen la gran part de les coses a nivell artístic i cultural. Això és inevitable. Som conscients que s'està fent una tasca important des de les institucions per a això, però és com si pensàrem en Madrid. Madrid és Madrid i passen moltes coses a nivell de cine, teatre, etc.

El 26 de març el sindicat celebrarà la gala dels premis d'AAPV. Progressivament, durant aquesta legislatura, en les cerimònies s'ha anat baixant la reivindicació?

És probable, però, en tot cas, des de la junta directiva no hi ha cap indicació. Nosaltres encarreguem el projecte a un director o directora, en aquest cas a Merche Aguilar, i li diem: "Fes el que vulgues, tens llibertat absoluta". Ella farà el que voldrà. Després, el nostre discurs depén de cada president. Però no sé si Ximo (l'anterior president d'AAPV), en els últims anys, ha anant baixant el to, no ho sé, la veritat és que no ho he percebut jo.

Enguany recuperen els premis als actors d'audiovisual i doblatges. Ha servit À Punt per a reactivar el sector?

I tant. Moltíssim. Estàvem esperant la tele amb candeletes. Enguany la gala crec que serà més festiva justament per això. El que passa és que no sabem què durarà.

Pepa Juan va denunciar mentre recollia el guardó a millor actriu secundària en els darrers premis de l'Audiovisual Valencià que els intèrprets valencians sempre fan papers menuts en les produccions tant valencianes com estatals. Això només passa ací, és a dir, en les produccions estatals els actors valencians interpreten papers principals?

Per a fer una comparativa hauríem de mirar una altra comunitat que no siga Madrid. Hauríem de mirar TeleGalícia o Canal Sur i veure si passa això. Jo crec que els passarà igual. No és que els actors valencians interpretaran els papers protagonistes i els andalusos els secundaris, sinó que els protagonistes els interpretarà gent mediàtica. Tant fa que siguen de Madrid, Barcelona o Valladolid. Nosaltres reclamem que se'ns valore com es fa a Catalunya. A TV3, amb la quantitat de sèries que té, utilitzen molt poc el rotllo mediàtic. A ells els importa que l'actor o l'actriu done el personatge i que siga bo i ells ja el fan mediàtic. Utilitzen la tele per a això i això fomenta que les sales de teatre s'òmpliguen perquè estàs veient la sèrie a migdia i aquesta persona, a qui la tele ha ajudat a tindre tiró, per la vesprada està al teatre i vas a veure-la.

Demaneu que els recursos econòmics i la televisió servisquen per a mediatitzar-vos.

Clar que sí. À Punt ha de servir per a fer-nos mediàtics. Això li ho hem dit al conseller Marzà amb aquestes paraules: "Utilitzeu-nos com a ganxo per a promocionar la cultura".

Esteu proposant crear un star-system.

Exacte, un star-system valencià, per això hem insistit que volíem que la gala es retransmetera, perquè per a nosaltres el model en eixe sentit és Catalunya. Ells ho han fet molt bé, tenen una tele superconsolidada i una professió actoral molt potent i les sales de teatre a Barcelona estan plenes.

Però també disposen de més diners.

És el model, però també sabem que són més grans que nosaltres.