Ismael Sáez: "El treballador necessita saber que no tindrà un peu al carrer si rebutja treballar en situacions de risc"

Secretari general d'UGT PV
4 agost 2019 06:00h
Ismael Sáez: "Cal acabar amb l'abús i la contractació a temps parcial". / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. Fa unes setmanes es van conéixer les dades de l'Enquesta de Població Activa i aquest divendres es van conéixer les dades de l'atur del mes de juliol. Les dues xifres revelen que, tot i que l'ocupació es va recuperant a poc a poc després de la crisi, el treball continua molt lligat a l'estacionalitat. A més, l'ocupació que es crea és en gran mesura temporal i la qualitat i les condicions laborals tampoc no són òptimes.

Aquesta és una de les principals lluites a què s'enfronta UGT, un dels dos principals sindicats del País Valencià i de l'Estat i principal representant dels treballadors de Ford Almussafes. La lluita contra la precarietat, la sinistralitat laboral, les conseqüències de Mercosur i el destí de la Ford i el futur de l'ocupació en l'era de la robotització són els principals reptes del sindicalisme en el futur. I de tots ells parlem amb el secretari general d'UGT, Ismael Sáez. 

El dia 13 es va celebrar el seminari d'estiu del Consell i es va decidir la creació d'un Observatori Valencià del Treball Decent. Com hauria de ser?

Crec que amb un altre nom. Si a eixe observatori se li ha de trobar un pare, hauria de ser Arturo León [secretari general de CCOO PV], que és qui va traslladar al Diàleg Social la necessitat de crear un observatori contra l'economia submergida. Del que es tracta és de posar el focus sobre l'economia submergida, que és la que genera la pitjor qualitat de l'ocupació possible. El que ha fet el Consell, al meu judici, és estendre'l. Traure'l de l'àmbit exclusiu de l'economia submergida i portar-lo a l'àmbit d'observatori general de l'ocupació. A nosaltres ens sembla magnífic. Ja veurem quines són les seues funcions i la llum que aporta i amb quins mitjans podem observar. Es poden posar noms més o menys grandiloqüents a determinats instruments que creem, però després cal veure quins recursos tenen i com es produeix l'observació.

Els índex d'ocupació han augmentat aquesta legislatura, però els sindicats vos queixeu de la qualitat de l'ocupació...

Confesse que som un poc pesats. Però és més pesada la realitat. Des dels anys 80, Espanya està instal·lada en una precarietat altíssima. Patim una altíssima temporalitat. Si a la precarietat que significa la temporalitat li afegim els salaris baixos, ens trobem el que es va anomenar 'precarietat' i sobretot en salaris que només donen per a viure. Això està molt relacionat amb la temporalitat, perquè amb la temporalitat es viu de manera insegura. No obstant això, la temporalitat no ha de relacionar-se necessàriament amb una molt baixa retribució. Eixa baixa retribució apareix fonamentalment a través de la reforma laboral del 2012. 

Què falla perquè no es genere ocupació de qualitat? 

Falla el model productiu. Hi ha una certa cultura empresarial del curt termini que busca la competitivitat abusant del factor treball i no posant l'accent on caldria, que és en fer les coses de la millor manera possible i amb major qualitat i valor afegit per a distingir-se dels seus competidors. El que fan és competir amb el preu. El que necessitem és un canvi de model productiu. Sense un canvi així, el canvi de la legislació en matèria laboral no és suficient. Però també és cert que hi ha un abús de la contractació temporal que dona peu a contractes temporals que no estan justificats. Hi ha un frau claríssim. Es dona frau també en relació amb els salaris i amb contractes que es fan a temps parcial, però després allarguen les jornades amb hores extraordinàries que no es paguen. Per això la necessitat que s'establira el control horari. És veritat que pot generar alguna distorsió en sectors molt concrets, però eixe no és el problema. El problema amb el qual cal acabar és el de l'abús i el de la contractació a temps parcial.

Fa ja dos mesos que s'aplica el registre de jornada. Com està funcionant?

Queixes hi ha. N'hi ha inclús en la mateixa UGT. A veure, la llei permet pactes i acords entre els treballadors, l'empresa i l'empresari per a veure cada cas concret i per tant excloure'l d'eixa situació. Jo abans treballava en una empresa industrial i recorde quan fitxava, sent un xaval, i eixe fitxatge consistia a despenjar la xapa. Qui té l'obligació i l'interés que el treballador complisca amb la producció per la qual li paguen és l'empresari. Per tant, el control de la jornada ha sigut sempre una part fonamental de l'organització del treball per part de les empreses. Quan deixa d'aplicar-se? Quan s'aconsegueix major producció sense controlar la jornada. I això com és possible? Doncs senzillament perquè s'incompleix la llei. Es contracta un treballador per a quatre hores i en treballa sis o huit. I el control horari va dirigit als tramposos i no als empresaris que tenen perfectament controlats els seus treballadors i el que produeixen amb més o menys flexibilitat de la jornada i fent-la compatible amb el que siga necessari. En definitiva, la mesura va dirigida contra aquells que obtenen més rèdit no controlant la jornada que controlant-la i això solament és possible quan es boten la llei.

Sáez: "Si volem ser un país de caràcter més industrial necessitem una indústria manufacturera molt potent". / DANIEL GARCÍA-SALA

La construcció és un dels sectors que més s'ha recuperat en matèria d'ocupació. Estem davant d'una bombolla del taulell?

Crec que estem lluny d'una possible bombolla de la construcció. És veritat que la construcció va caure tant que era difícil que no es recuperara. L'altre dia el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granados, va dir, al meu judici, un disbarat. I és que al 2008 es podrien haver resolt els problemes d'atur amb contractació a temps parcial o amb una reducció de jornada. Això és absurd. Al 2008 el que es va produir va ser una paralització sobtada del sector de la construcció, que construïa al voltant de 700.000 o 800.000 vivendes anuals i va passar a construir-ne 30.000 o 40.000 a l'any. I clar, quan cau un sector com eixe –perquè hi ha una expectativa que l'habitatge valga menys demà que hui i perquè la bombolla està precedida d'una crisi financera que el que fa és restringir el crèdit– es paralitza un sector que donava feina directa a més d'un milió de treballadors. Però és que tot el sector industrial vinculat a la construcció donava feina a un altre milió i escaig de treballadors. Si es paralitza la construcció, no es pot estar tampoc a mitja jornada.

Quines són les diferències entre 2007 i ara?

Crec que estem lluny d'eixe escenari. Primer perquè no tenim crèdit alegre com abans i, en segon lloc, perquè encara queda part del mercat immobiliari per col·locar. Però el que és cert és que o es canvia el model productiu i fem un esforç per a posar-lo, com a mínim, al nivell dels països del nostre entorn en inversió destinada a innovació, investigació i valor afegit o la nostra capacitat per a competir disminuirà seriosament. Si volem ser un país de caràcter més industrial, amb bons salaris i estabilitat en l'ocupació, necessitem una indústria manufacturera molt potent des del punt de vista de la innovació, la capacitat tecnològica i el valor afegit. Som un país associat a la construcció residencial, bàsicament vinculada a les urbs i al sector turístic, i un país realment vinculat al sector turístic, als cambrers... Tot amb poc valor afegit.

Amb la recuperació de l'ocupació ha repuntat també la sinistralitat laboral. Com s'ha de combatre?

Perquè un treballador no estiga dispost a treballar en condicions que posen en risc la seua salut, la seua seguretat o la seua vida, el que necessita és estabilitat. És a dir, garanties que l'exigència del compliment de la llei no el posa amb un peu al carrer. En segon lloc, cal que les administracions públiques assumisquen el seu paper, no solament el d'elaborar normatives, sinó també la seua obligació de fer que es complisquen. Per a això, la Inspecció de Treball necessita recursos dels quals no disposa. En tercer lloc, els empresaris haurien de posar-se mans a l'obra per a assenyalar els qui no compleixen la llei i competeixen de manera deslleial amb ells. Per últim, hem traslladat al govern valencià la necessitat de ser capaços d'acordar la figura d'un delegat territorial de prevenció de riscs laborals. El necessitem perquè la capacitat d'intervenció del sindicat es queda en empreses de més de 10 treballadors. Si tenim una activitat econòmica que representa, com són les pimes, el 90% del total, la immensa majoria dels treballadors i treballadores estan exclosos de la capacitat d'intervenció del sindicat. Si creem la figura del delegat territorial, que tindria la capacitat d'intervindre en qualsevol empresa independentment de la seua grandària –no per a suplir la tasca de la inspecció de treball, però sí que per a portar la cultura preventiva i informar i assessorar en matèria de seguretat i salut en el treball–, jo crec que podríem avançar.

Al final de la legislatura es va obrir el debat sobre la reducció de la jornada laboral a 32 hores. Com ho veu UGT?

Si una persona fabrica el que siga i té una producció per hora i deixa de treballar dues o tres hores, està clar que la producció es redueix. Mantindre els costs –en aquest cas els salaris– fa que l'ocupació es pose en risc. Jo crec que el que cal fer és enfocar el repartiment del treball amb la tecnificació. Les noves tecnologies i la robòtica suposaran una menor quantitat d'ocupació i l'única alternativa perquè tots ens sentim integrats és repartir l'ocupació. Això ha de ser així. En qualsevol experiment que fem, per exemple, en l'àmbit de la comunitat autònoma, cal enfocar-se, que a mi em sembla raonable que es faça, plantejant-ho com una millora de la competitivitat. 

Com s'ha de fer aquest repartiment?

Tornant a l'exemple a què em referia abans, sembla evident que quan una persona treballa menys hores al dia pot millorar la seua productivitat per hora, perquè la fatiga i l'esforç físic tarda en arribar, però també és evident que eixa millora de la productivitat no compensa les dues hores que es deixa de treballar. A mi el que em sembla que han de fer les administracions públiques, en aquest cas la Generalitat, si està en la seua mà fer-ho, que no ho sé, seria destinar recursos públics per a fomentat el repartiment del treball. Reduir la jornada sense altres canvis produeix un impacte en la competitivitat evident. És pura aritmètica. 

Sáez: "Reduir la jornada sense altres canvis produeix un impacte en la competitivitat evident". / DANIEL GARCÍA-SALA

El preacord amb els països de Mercosur ha sigut polèmic. Què cal millorar?

Si fora possible aconseguir un acord amb Mercosur que suposara que tots els sectors econòmics de la nostra comunitat autònoma eixiren beneficiats, perfecte. És això possible? El sentit comú diu que és difícil perquè alguna cosa hauran de guanyar els països del con sud. Això també entra dins la lògica. Jo crec que qualsevol acord comercial suposa un augment dels competidors, per tant, com se sol dir, també d'oportunitats, però també d'amenaces. En uns sectors més que en altres. Perquè clar, al final l'economia del con sud des del punt de vista democràtic, de llibertats, però també de benestar econòmic està molt pitjor que la nostra. Per això tenen la sana aspiració d'intentar millorar i entrar en mercats en els quals poden competir, sempre en els punts en els quals elles entenen que són més competitius. Això ha de significar condemnar a la desaparició o a la ruïna a eixos sectors en la nostra comunitat autònoma? No. Cal trobar un període de transició, que crec que l'acord l'incorpora, en el qual les quotes aranzelàries baixen a poc a poc, i establir quotes, que també ho recull l'acord, de tal manera que almenys una part d'eixos productes siguen necessàriament d'Espanya i Europa.

Què ha de fer el sector agrícola per a ser competitiu?

Mercosur obliga, inevitablement, al sector agrícola, a un període d'adaptació a una realitat més competitiva. I jo crec que haurien de fer un esforç, eixe i tots els sectors, per intentar traslladar al consumidor que els productes que es cultiven ací, com la taronja, té una qualitat molt superior a la dels nostres competidors i, per tant, són capaços d'establir un preu superior. Poden virar per exemple cap a l'agricultura ecològica. Aquest és un nínxol [de mercat], menut, reduït, però qualsevol que haja comprat agricultura ecològica sap que té un preu superior. Cap ahí hauria d'anar l'agricultura, perquè la gent del con sud, o si demà arribem a un acord amb Àfrica, té dret a viure. I clar, no sembla molt raonable que ens donem colps al pit quan es produeix un naufragi de pasteres al Mediterrani, però quan hi ha una oportunitat de millorar l'economia no es pot tocar res perquè ens perjudica. És que això és així. La gent s'ha de preguntar quan vol solucionar aquests problemes, què està disposat a perdre. Si no t'ho preguntes, tota la resta és pura hipocresia. De tota manera com açò de Mercosur sembla que va per a llarg, veurem en quins termes es planteja. Però jo ho dic, i és així, eixe tipus d'acords evidentment han de suposar avantatges per a ambdues parts i inconvenients per a ambdues parts, si no no té sentit. Ningú està disposat a signar un acord que el perjudica en tots els seus sectors econòmics.

Mercosur millorarà la situació de Ford Almussafes?

Això diuen, que el sector de l'automòbil es veuria beneficiat perquè hi ha uns elevats aranzels, crec que del 35%, per a l'exportació d'eixe tipus de producte. Des d'eixe punt de vista és evident que sí. No només per a la Ford sinó per al conjunt del sector de l'automòbil. La major competència que es produeix en el sector de l'automòbil, contra la qual hem de lluitar les organitzacions sindicals, no és tant la que es fa entre marques, sinó la que es fa dins de la marca entre diferents plantes. Des d'eixe punt de vista jo crec que el major avantatge de la Ford en Almussafes és que és molt competitiva. La factoria d'Almussafes és una factoria que fa les coses bé, i a més les fa al millor preu. Per això en el conjunt de la reforma que fins al moment s'ha anat produint en Ford Europa, Almussafes és la planta que ha eixit menys perjudicada, però també és veritat que estem a l'espera de vore que passa l'any 2021 o 2022, quan es deixe de fabricar la furgoneta i quede un forat ahí. Tenim un any i escaig o dos per a veure si som capaços d'aconseguir algun vehicle nou que siga capaç de permetre que eixa mà d'obra tinga ocupació.

Com veieu el futur de Ford? Pot el Consell seguir donat ajudes a la planta?

Les subvencions que el Consell li puga atorgar a la Ford no representen res, són gestos d'involucració de les autoritats cap a un projecte industrial com és Ford. El Consell, el que jo entenc, és que intenta demostrar que, en la mesura del possible, en matèria d'infraestructures, quan fan falta, les posen. El Corredor Mediterrani és una infraestructura molt important per a Ford per exemple. Ja no depén exclusivament del Consell però sí que és important que el Consell impulse eixa infraestructura com ho està fent. Jo crec que la Ford al final es quedarà o deixarà de quedar-se en la mesura en què la planta d'Almussafes siga competitiva. No té més història. En eixa competitivitat és evident que juga un paper molt important la formació dels treballadors, l'impuls que li puguen donar els directius ací, i sobretot un element fonamental com és la pau social o la capacitat d'arribar a acords entre els representants dels treballadors i la direcció de l'empresa per a anar superant les dificultats de cada moment. Això sense renunciar a mesures salarials, estabilitat de l'ocupació... . Però és veritat que estem en un entorn molt complicat, perquè competim amb legislacions molt distintes, amb salaris molt distints, que en el nostre cas beneficien en relació amb Alemanya però perjudiquen en relació amb Romania, i algun altre país. El que està clar és que l'objectiu fonamental és intentar mantindre una ocupació, que és estable i de qualitat, però que continue sent també de qualitat en relació amb els salaris. I en eixos equilibris complicats estem intentant jugar.

Quina és la relació de la UGT amb la patronal?

Com sempre, de disputa del benefici. S'ha especulat molt sobre açò perquè sembla que mai hi havia hagut una relació personal tan amistosa o afable, no ja entre la UGT i la patronal, sinó entre els tres [UGT, CCOO i la CEV]. Una relació tan propera i pròxima i afectuosa i de respecte com la que hi ha ara entre CCOO i UGT tampoc havia existit en els últims trenta anys. I això està molt relacionat amb les circumstàncies de les persones concretes que en aquest moment estem al capdavant de les tres organitzacions. És una relació cordial, d'afecte personal, de respecte mutu, i entenc que de lleialtat també. Això no significa que estem d'acord amb tot, de fet no estem d'acord en quasi res, però almenys tenim la decència de dir-ho. Ningú se sent enganyat, ni utilitzat, ni manipulat. Creiem que durant tots aquests mesos que portem tant Arturo [León, secretari general de CCOO], com jo, al capdavant de les dues organitzacions, Salvador Navarro [president de la CEV] s'ha dedicat bàsicament a trobar excuses per a no assumir cap compromís ni arribar a cap acord, i eixes excuses en gran mesura són certes. Obeïen bàsicament al fet que desapareix la CIERVAL i la CEV vol ocupar un espai que li disputen en Alacant fonamentalment. I per tant diguem que l'home no estava per a clavar-se en embolics fins que no tinguera certa pau al seu 'tinglado'. Això pareix que s'ha aconseguit, i ara és quan nosaltres creiem que hem d'intentar arribar a acords que donen resposta a la sinistralitat laboral, respostes a la precarietat, respostes a l'economia submergida, en fi, coses que jo crec que ens interessen a tots.

next