El jardí enfront de les illes de calor: València busca alternatives al predomini de l'asfalt 

L'Ajuntament augmenta la inversió en l'enjardinament de la ciutat per a fer créixer les zones verdes de parcs davant la situació d'emergència climàtica
1 desembre 2019 06:00h
La política "verda" de l'Ajuntament ja s'havia plasmat al Pacte del Rialto. / EUROPA PRESS

VALÈNCIA. València, a més de voler transformar-se en una ciutat de places, també aspira a convertir-se en una ciutat de jardins. Un espai que concilie l'efervescència de la vida urbana amb zones amables que permeten que València "respire". Actualment, més de 200 parcs reverdeixen València i actuen com a petits bronquis urbans que contribueixen a fer la ciutat més neta. Ara, l'Ajuntament i, en concret, la Regidoria d'Ecologia Urbana de Sergi Campillo pretenen impulsar un nou pla amb projecció fins al 2050 per a incrementar els espais verds de la ciutat com un instrument per a pal·liar la crisi climàtica. 

El projecte s'emmarca en un moment on, de cara a la galeria, l'Ajuntament s'ha pres molt seriosament posar en marxa mesures per a reduir l'impacte mediambiental. El passat 26 de setembre, un dia abans de la Vaga Mundial pel Clima –tot coincidint de l'enderrocament d'un símbol de l'Horta com el Forn de Barraca–, el consistori s'adheria a l'Aliança per l'Emergència Climàtica. Aquesta declaració suposava un compromís per part de l'Ajuntament d'impulsar polítiques basades en la reducció dels gasos d'efecte hivernacle, defensar les zones verdes de la ciutat i fomentar l'adaptació dels barris a un nou context. Una situació on fer front a les illes de calor de la ciutat provocades, en gran part, per la concentració de zones d'asfalt: un material derivat d'un combustible fòssil que provoca l'augment notable de la temperatura. 

La política "verda" de l'Ajuntament ja s'havia plasmat en el Pacte del Rialto. En concret, el punt 22 del nou acord de govern es referia a millorar les prestacions de la jardineria i les "polítiques verdes de gestió de la infraestructura verda de València". Ara sembla que comença a prendre forma amb el nou Pla Verd i de la Biodiversitat de l'Ajuntament. Tot i que falten pressuposts, falten projectes concrets, sí que es compta amb les línies mestres d'aquest pla fins al 2050 que pretén impulsar els corredors verds, jardins verticals als terrats i l'esperat parc de Desembocadura.  

El Parc Central com a precedent

Això sí, aquest nou pla pren com a precedent i experiència el resultat del Parc Central, un "pulmó verd" al cor de la ciutat. Gairebé fa un any des que es va obrir al públic per primera vegada aquest espai que ha permés incrementar en més de 70.000 metres quadrats l'espai enjardinat de la ciutat. Però només és la punta de l'iceberg de la renaturalització de l'espai en els últims anys. 

Només dels "grans jardins" de la ciutat, és a dir, els que gestiona l'Organisme Autònom Municipal (OAM) de Parcs i Jardins, la superfície s'ha incrementat en un total de 174.574 metres quadrats, que han enfortit l'aparell respiratori i verd de la ciutat. Les inversions, a més, en els parcs i jardins han superat des del 2016 el milió d'euros. En el cas de les despeses, l'Ajuntament preveu destinar al servei de parcs i jardineria uns 29,7 milions d'euros, tal com es va anunciar en la presentació dels pressuposts per al 2020. 

Tot això, amb les obres que progressivament s'han anat aplicant a la ciutat, com ara el nou Parc de Malilla, que es va obrir al públic el passat 2017 amb 48.703 metres quadrats de zones verdes, o el parc lineal de Benimàmet, de 32.000 metres quadrats. A ells, amb el nou pla, es pretenen sumar noves zones verdes on es traguen tests al carrer, alçar l'asfalt per a baixar la temperatura de les illes de calor i permetre que la ciutadania participe amb nous horts urbans autogestionats. 

Així mateix, durant la passada legislatura, l'Ajuntament també va destinar més de 245.000 euros a la construcció dels horts urbans i a incrementar les zones d'arbrat urbà. De fet, es van plantar un total de 3.274 arbres en el marc del projecte una 'Una València més verda'

Fer els parcs "més naturals" i convertir-los en boscs

L'objectiu municipal, a més, també és fer que cada vegada els parcs siguen "més naturals" i assilvestrats. Uns boscs entre la civilització. És el cas del parc de la Rambleta i del parc de Capçalera. El primer d'ells, un "oasi de natura" dins de la urbanitat, recrea un espai propi en la plana litoral valenciana. El que era l'anterior Fundació Observatori del Canvi Climàtic de l'Ajuntament de València va organitzar una ruta per aquesta parc junt amb el de Malilla, que es conceben com a "projectes pilot" de la reurbanització de la ciutat. La zona natural de la Rambleta, de fet, va comptar amb la participació activa de l'Associació de Veïns de Sant Marcel·lí

El parc de La Rambleta, un "oasi" en un entorn urbà. / DLV

El parc de Capçalera, pel seu costat, s'afinca a l'extrem del llit del Túria i recrea el paisatge tradicional del llit. Va ser inaugurat el 2004, però part del seu espai va ser després utilitzat per a instal·lar l'actual zoològic del Bioparc. 

I com reduir l'impacte climàtic? 

El fet de baixar la temperatura de la ciutat i reduir la incidència de les conegudes com a nits tropicals amb grans àrees verdes parteix d'un model que ja s'ha aplicat en altres ciutats europees. L'advocada i doctora en Urbanisme per la Universitat Politècnica de València, Mercedes Almenar-Muñoz, posa com a exemple els Països Baixos: allà, al centre del Vell Continent, els edificis es cobreixen de plantes per a reduir el calfament dels edificis i, amb ell, del conjunt de les ciutats. Això, alhora, provoca una reducció de l'ús d'energia, ja que es reduiria la possible despesa en calefacció. 

"L'enjardinament també pal·liaria l'efecte de calor de les grans zones asfaltades", explica Almenar-Muñoz. "A més, cal recordar que València no compleix la normativa autonòmica per la qual cal que hi haja 5 metres quadrats de zones verdes per persona". Per aquesta raó, l'enjardinament, combinat amb la pacificació del trànsit, l'aturada d'operacions urbanístiques abusives i la millora del transport públic afavoriria la reducció de la concentració de temperatura al nucli urbà. 

Ara bé, una de les qüestions és la viabilitat a València d'un enjardinament massiu. "A Holanda comptem amb un flux de precipitacions constant", explica la investigadora. Però, i València? Les aigües torrencials podrien desgastar els jardins dels terrats que, a més, caldria veure com subsistirien la resta de l'any. "Comptar amb un sistema per a aprofitar les aigües reciclades de l'edifici seria una bona opció, però caldria una forta inversió pública", explica l'experta. 

La zona verda front a la rajola: una qüestió complexa

Mentre des del consistori s'aposta per l'augment de les zones verdes, diversos col·lectius denuncien precisament la reducció d'aquestes. Un dels punts d'inflexió ocorria mesos enrere, amb l'enderrocament del Forn de Barraca i l'ampliació de la V-21. 

Ara, també l'ampliació nord del port amenaça amb un impacte ecològic amb conseqüències desconegudes a causa de la falta d'una Declaració d'Impacte Ambiental sobre aquesta obra. De fet, l'Ajuntament de València ja ha anunciat la seua intenció de presentar al·legacions al projecte. Aquest impacte ecològic s'agreuja amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de rebutjar la suspensió de la ZAL que demanava l'associació de Per l'Horta. 

Ocorre també a la zona nord de la ciutat, a Benimaclet, on el PAI també podria destruir part de l'horta autogestionada que s'ha cultivat durant anys en uns solars que en principi estaven en desús. L'Ajuntament de Valècnia ha mostrat la seua intenció de redefinir el pla i de buscar una solució de consens, però l'alcalde de València reconeix la dificultat d'aturar el PAI a causa de la gran despesa econòmica que suposaria per al consistori. 

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next