Jesús Moncada i la sardina de Vinaròs

13 agost 2019 06:00h

L’escriptor valencià Ferran Torrent va declarar en una ocasió que Jesús Moncada va ser el millor novel·lista en català dels anys noranta del segle XX. Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona 2005) és l’autor que va convertir en alta literatura el reflex de la vida de l’antiga Mequinensa, situada a tocar de l’aiguabarreig dels rius Ebre i Segre, a la comarca del Baix Cinca, que administrativament forma part de l’Aragó. El nostre autor sempre es va considerar un escriptor català nascut a Mequinensa, lligat al marc social i cultural de les terres de l’Ebre.

L’obra de Jesús Moncada, i en concret el conte «A tall d’epíleg», que clou el llibre Calaveres atònites, publicat en 1999, va ser l’origen de dos extraordinaris dictats de la prova de nivell superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, als primers anys del segle XXI. Els texts provenien de la carta del jutge de pau, Crònides, al seu exsecretari, Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní que havia passat un anys a la vila de vora l’Ebre, on l’alerta de la possible visita d’uns policies i li conta fil per randa les darreres notícies de la població.

Els dictats van ser dues versions adaptades i un poc ampliades de dos fragments del conte; l’un sobre l’eco a Mequinensa, la seua vila natal, de la notícia de l’assassinat del cardenal Maties a Roma, a mans de la Cosa Nostra. «El cafarnaüm va tenir lloc un dia nefast», començava el dictat. L’altre text tractava de l’encontre anual a Paris de la tia Penèlope amb el seu segon exmarit, un diplomàtic grec, de qui s’havia divorciat. «El grec no suportava la nostra cuina, sobretot les bajoques», concloïa aquell dictat tan literari.

 

L’obra de Jesús Moncada, un dels escriptors catalans que van ser candidats a rebre el premi Nobel de literatura, i aquell món literari creat al voltant de la vida de l’antiga Mequinensa, van ser centre d’atenció de milers d’examinands valencians. Al gran escriptor devem els retrats, a cavall de la realitat i la fantasia, sobre la singular població de la comarca del Baix Cinca, abans de la destrucció i abandonament de la vila, a principis de la dècada dels setanta del segle XX, per les construccions dels pantans de Mequinensa i Riba-roja, que havien de deixar una part de la seua vila natal submergida.

Tal com ha explicat l’investigador Marc Biosca, en el seu estudi sobre Jesús Moncada (publicat per Pagès editors), la minuciositat i la riquesa de llenguatge i la caracterització de la multitud de personatges de la seua narrativa representen un homenatge al món perdut i un relat alternatiu al «desarrollisme» franquista. La geografia de referència en els relats de Moncada és la de la via fluvial de l’Ebre i les poblacions de la riba: Faió, Riba-roja, Flix, Miravet, Tortosa, Amposta... Però, on queda el País Valencià?

«Sort hem tingut de la sardina de Vinaròs...». Així acaba el primer paràgraf d’«Aparició providencial de la sardina», un conte del recull Calaveres atònites (1999), que representa l’única al·lusió a una realitat del País Valencià en l’obra de Moncada. El toc de la corneta i el pregó de la peixatera de Mequinensa, oferint sardina de la llotja de Vinaròs, desperta un senyoret que ha d’apressar-se per recollir una carta seua, abans que arribe al jutge de pau, on comunica la seua mort per suïcidi, que per covardia no havia consumat. L’humorisme de l’anècdota narrada no és contradiu amb el fet que la venda de peix fresc de Vinaròs apareix ací com un senyal de fe en la vida.

I és que l’obra literària de Jesús Moncada ha aconseguit, en bona mesura, remoure el descobriment i l’estima per Mequinensa i per les terres de l’Ebre en part de la comunitat catalanòfona. Vaig poder assistir a una inoblidable conferència de Jesús Moncada a l’Edifici Hucha de Castelló, amb motiu de la publicació de Calaveres atònites. No conec cap altre acte públic de Moncada al País Valencià. En la meua perspectiva, els magnífics dictats preparats pels competents examinadors de la Junta Qualificadora de la Conselleria d’Educació, a principis del segle XXI, representen també una certa participació dels valencians en l’homenatge a un creador extraordinari.

Manuel Carceller, Plataforma per la Llengua País Valencià

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next