VALÈNCIA. El famós Bolero de Maurice Ravel és la partitura que ballen “en una aliança poètica” dotze ballarins dirigits per Jesús Rubio en Gran Bolero, una coproducció dels Teatros del Canal de Madrid i del Mercat dels Flors de Barcelona que inaugura aquest dimarts Dansa València, el festival de l’Institut Valencià de Cultura.
“Gran Bolero és una gran oportunitat per a recordar que un dia vam decidir confiar que la dansa i la música ens salvarien de tota la resta”. És la reflexió que es fa a ell mateix Jesús Rubio Gamo (Madrid, 1982) sobre la seua reinvenció escènica del Bolero, que va sorgir com un duet de quinze minuts ballat per Clara Pampyn i Alberto Alonso i que ara arriba als escenaris com una peça coral que reuneix sobre l’escena dotze ballarins.
La rítmica hipnòtica i la música repetitiva, amb el característic crescendo que acaba en explosió, han seduït els coreògrafs al llarg de tot el segle XX. Per a Rubio, el Bolero de Ravel transmet aquell moment vital de “quan ja no pots més però aconsegueixes tirar avant i mirar cap al futur”.
Aquesta coproducció entre Teatros del Canal i Mercat de les Flors, amb sis ballarins de Madrid i sis de Barcelona, obri Dansa València, el festival de l’IVC, aquest 9 d’abril, a les 22 hores, al Teatre Principal de València.
Ací, sempre
La coreògrafa brasilera Poliana Lima, establida a Madrid, estrena dimarts, a les 20 hores, al Teatre Rialto el seu nou muntatge Ací, sempre, una peça de dansa-documental a través dels cossos de Carla, Christine, Irene i Mona.
Tres generacions en escena. Quatre intèrprets que porten a escena les seues memòries, les seues vivències. Un muntatge sobre el pas inexorable del temps. El muntatge sorgeix arran dels tallers que durant els últims mesos s’han anat impartint en el Centre Conde Duque de Madrid amb diferents públics, però especialment amb dones adolescents i majors de 45 anys. De tal manera, s’exposa la concepció de la dansa en la societat i la relació que teixeix la població amb el temps.
