José Antonio Rico: "El llaurador ha de pactar amb la natura per a ser productiu, rendible i sostenible"

President del Comité d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAEC) 
23 abril 2019 06:00h
Rico: "L'agricultura ecològica és rendible si l'explotació la porta un bon professional". / CAECV

VALÈNCIA. L'agricultura ecològica no para de créixer al País Valencià. Cada vegada són més els productors que opten per convertir els seus camps a producció ecològica per a diferenciar-se en el mercat, però també perquè han adquirit consciència mediambiental i de protecció de la natura. El Comité d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) és l'organisme encarregat de certificar que les produccions ecològiques, ho són realment.

El comité va nàixer ara fa 25 anys i al seu capdavant està José Antonio Rico. El president del CAECV ha parlat amb Diari La Veu per a explicar què és l'agricultura ecològica, on predomina i quins són els principals cultius. També fa balanç de tot allò aconseguit i del que queda encara per fer.

Què cal per a aconseguir el certificat de producció ecològica?

En termes generals, cal una sol·licitud i tindre una formació mínima. Nosaltres oferim eixa formació com a benvinguda al CAE en forma de curset de dues hores. I a més la Conselleria o qualsevol entitat autoritzada també pot formar. A partir del moment en el qual fa la sol·licitud, el productor té el compromís de fer agricultura ecològica. No obstant això, el productor haurà de vendre el seu producte al mercat convencional fins que l'autoritat de control, el CAE, l'autoritze a vendre en el mercat ecològic.

És rendible una explotació ecològica? 

Si eres un bon professional i tens un projecte per a produir i per a conscienciar, sí. És molt rendible.

Qui consumeix agricultura ecològica?

Els consumidors, sobretot els que estan disposats a pagar més per un producte i a pagar un preu just al productor, no exigeixen només que el producte estiga bo. Es dona per fet que molts productes agraris estan bons. El que vol el consumidor és una certificació de producte ecològic, que el productor tinga un compromís social, que no venga el producte amb plàstics innecessaris, que tinga un compromís amb l'entorn... El consumidor responsable, el que està disposat a pagar més, i voldrà saber també com és el productor, si garanteix la conciliació familiar i laboral dels seus treballadors i quines accions socials fa.

Quin paper juga l'agricultura ecològica en la sostenibilitat ambiental?

Un paper molt important. El fet de no utilitzar ni productes fitosanitaris, ni de síntesis, ni químics, ni herbicides, fa que la diversitat floral i animal siga total. Conviure amb la natura és el gran pacte a què ha d'arribar un agricultor. No crec que un llaurador tinga la funció de substituir la natura; ha de complementar-se amb ella i conviure amb la diversitat de fauna i flora que aporta. És important recordar que des de la filosofia de l'agricultura ecològica es pensa que quan més s'aproxime un productor al comportament de la natura, millor li anirà. Per exemple en el reg, el productor hauria d'imitar la pluja i regar per tot el terreny. No s'ha de regar només per una part, com el reg per goteig, que obliga a tindre tots els raïls concentrats en un lloc. Conviure amb la natura és una actitud necessària perquè un llaurador ecològic siga productiu, rendible, sostenible i compromés socialment i mediambientalment.

Com es combaten plagues i malalties sense fitosanitaris?

Hi ha moltes ferramentes. Utilitzem trampes, confusió sexual, es poden mascles estèrils per a minvar la població... Després està la possibilitat de fer extractes botànics que poden tindre efectes tractors o repel·lents, segons es vulga. I sobretot la combinació de la flora en l'explotació. És convenient que els monocultius deixen de ser monocultius. Què fa la natura? Té de tot. I en la natura normalment no hi ha plagues i malalties molt fortes. Què hem de fer? Destinar un espai de les explotacions per a una zona amb arbres que servisca de refugi d'insectes amb plantes aromàtiques, arbusts... i crear una diversitat que permeta que qualsevol plaga no s'instal·le amb facilitat. Les plagues es poden controlar, però cal molta investigació.

El relleu generacional és un problema general en l'agricultura. Passa igual en l'agricultura ecològica?

Jo diria que és un model productiu molt atractiu per a la joventut i molt atractiu per a les dones que vulguen instal·lar-se al món rural. Considere que és molt important deixar clar que quan un jove, siga home o siga dona, vol introduir-se en el món de l'agricultura, és innegable que sempre té present l'opció ecològica. Perquè ja vol nàixer amb la possibilitat de fer les coses tal com les està demanant el mercat. El mercat està demanant un producte ecològic, socialment compromés, i això és el que ofereix l'agricultura ecològica. Pense que si hi ha un model productiu en la Comunitat Valenciana que és atractiu per a la joventut és la producció ecològica.

Rico: "La producció ecològica creix sobretot perquè hi ha un pla de producció ecològica en la Comunitat Valenciana". / CAECV 

El País Valencià lidera l'increment de producció ecològica. Per què ha crescut tant?

Es creix sobretot perquè hi ha un pla de producció ecològica en la Comunitat Valenciana que està fet des del consens amb tots els agents socials. S'ha parlat amb el llaurador, s'ha parlat amb els empresaris, s'ha parlat amb els consumidors, s'ha parlat amb els centres educatius i al final s'ha muntat un pla de producció ecològica que està fent que el sector siga molt atractiu. Tant per als productors com per als consumidors. Ahí s'ha encertat, perquè s'està visualitzant un treball que fins ara es veia més clar des de fora de la Comunitat Valenciana que des de dins. I s'està veient que té uns resultats interessants perquè és un projecte interessant.

Comarques com la Plana d'Utiel-Requena i el Baix Segura són on més s'està creixent en agricultura ecològica. Per què en eixos territoris?

En la Vega Baixa està creixent molt el cultiu de cítrics i el de vinyes en Utiel-Requena. També és important el cultiu ecològic al Vinalopó. Estes zones lideren la producció ecològica perquè els productes que es cultiven allí –fruits secs, especialment l'ametla– són molt atractius per al mercat. Aquestes ametles ecològiques les utilitzen molt empreses que treballen aliments infantils i que no necessàriament certifiquen el seu producte final com a ecològic. No el certifiquen perquè ja tenen la seua pròpia marca i és una marca que ja té la confiança de la gent, però utilitzen aquests productes per a evitar la presència de certes substàncies. D'altra banda, les cooperatives estan clarament apostant per una línia de productes ecològics perquè tenen un mercat que els ho està demanant. En el cas del vi, per exemple, es dona la circumstància que els llauradors veuen relativament fàcil convertir l'agricultura convencional en ecològica. Fer-ho, a part de generar més oportunitats comercials, els aporta una subvenció addicional que els permet tindre una explotació rendible. I en la Vega Baixa predominen els cítrics ecològics. La llima és un producte molt atractiu perquè hi ha una cooperativa especialitzada, que està en Múrcia i que és l'empresa més important d'Europa en matèria de llima ecològica, a la qual li interessa moltíssim la llima de la Vega Baixa. És una oportunitat comercial molt important.

Els principals cultius ecològics són la vinya, els fruits secs i els cereals. Què passa amb els cultius de regadiu?

És normal que l'agricultura de secà predomine en l'agricultura ecològica. Això passa perquè la conversió de l'agricultura de secà és molt més fàcil que la de l'agricultura de regadiu. Bàsicament perquè l'agricultura de secà està majoritàriament organitzada per cooperatives. Quan una cooperativa decideix crear un projecte d'agricultura ecològica, els llauradors són arrossegats per la cooperativa. Estan ben assessorats, tenen el suport de les cooperatives... A més, eixa cooperativa ja té unes xarxes comercials, ja té una instal·lació, ja té una demanda. En canvi l'agricultura en regadiu no està tan ficada en cooperatives, sinó que està més en mans de particulars. I tot i que els particulars són més ràpids a l'hora d'actuar perquè tenen un contacte directe amb el mercat i tenen una política d'empresa més clara que una cooperativa, el regadiu necessita també més professionalitat. I també requereix paciència perquè amb el pas a ecològica potser minva la producció durant uns anys. Per això és normal que en regadiu coste més fer la reconversió. També hi ha unes limitacions tècniques, ja que no es pot tindre un cultiu paral·lel. La normativa europea no permet tindre cultius ecològics i no ecològics en paral·lel. Això fa que un productor haja de plantejar-se d'una manera molt seria si pega el pas o no. També es dona la circumstància que per exemple els cítrics solen estar en mans de gent major i el cultiu ecològic requereix formació i complir certs requisits legals.

Com valoreu la tasca que s'ha fet aquesta legislatura per a impulsar l'agricultura ecològica i que demanareu al govern que isca de les eleccions autonòmiques?

En aquesta legislatura s'ha marcat un abans i un després. Perquè el sector ecològic en la Comunitat Valenciana estava reclamant un pla de producció ecològica ja feia molt de temps i no es tenia. Ara hi ha un primer pla de producció ecològica que ens ha donat l'oportunitat d'aconseguir molt bones xifres, com l'increment d'hectàrees, operadors, productors i de cultius. Crec que el que hauria de fer el pròxim equip que entre a la conselleria és mantindre o millorar eixe pla. És important que l'agricultura ecològica, per tot el que suposa socialment, econòmicament i ambientalment estiga acompanyada d'un pla. 

Feu 25 anys enguany. Quines han sigut les principals fites que heu aconseguit i quins són els reptes que es plantegen per al futur?

La Conselleria d'Agricultura ens va crear el 13 de juny del 1994. Som l'única autoritat de control en la Comunitat Valenciana en matèria de producció ecològica, per tant qualsevol operador que vulga treballar ecològic necessàriament ha d'estar inscrit en el CAE. I el que hem fet fins ara ha sigut augmentar la demanda de productors i d'operadors i hem estat atenent-los en temps i forma i sobretot donant-los el que realment necessiten, que és la garantia d'una certificació de qualitat. El que ens queda és aconseguir més consciència social i activitats enfocades a crear una l'agricultura més sostenible i compromesa i una millor qualitat de vida del llaurador valencià. Estem sempre liderant els canvis en la Comunitat Valenciana en eixe aspecte. Som un dels sectors que més està creixent. No deixarem de créixer mai, amb suport polític o sense. Però el que s'ha comprovat és que amb suport polític el creixement és més ràpid. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next