VALÈNCIA. El Tempir celebra aquest any 25 anys de vida treballant per l’ús del valencià, una empresa que sovint des de València no s’acaba de conéixer per aquella visió tèrbola cap a les comarques que resten més cap a baix de la línia Biar-Busot.
Això no obstant, l’associació ha aconseguit que a l’altre extrem del país sàpiguen que existeixen i que treballen pel redreçament lingüístic i cultural. De fet, aquest dissabte, un altre col·lectiu, els Socarrats de Vila-real (la Plana Baixa) distingeix el Tempir amb el seu màxim reconeixement, el Socarrat Major, per la seua tasca decidida i continuada en favor de la llengua des d’Elx (el Baix Vinalopó).
El guardó, segons afirma el president del Tempir, Josep Escribano, és un esperó a la feina que desenvolupa l’entitat des de fa més de dues dècades, però també té un valor altament significatiu, perquè el premi prové de la perifèria, amb la qual comparteixen “la incomprensió” de la ciutat de València.
“El valencianisme és tossut”, sosté Escribano tot fent balanç de l’entitat que presideix i, “encara que vindran temps pitjors”, “no hem de deixar de fer el que hem vingut fent fins ara”, és a dir, activisme lingüístic.
Per què calia fundar a Elx un col·lectiu com el Tempir ara fa vint-i-cinc anys?
El Tempir naix de la voluntat de les persones més sensibles amb la llengua i la cultura del país, que consideren que en l’any 1993 calia presentar el Tempir perquè les expectatives que s’havien creat a partir de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) no s’havien cobert. I, d’altra banda, amb l’aparició de la Radiotelevisió Autonòmica Valenciana, coneguda com a Canal 9, tampoc no es van cobrir les expectatives que ajudaren a una vertebració moderna lingüísticament i culturalment de país. Això, juntament amb una Administració local i autonòmica que tampoc no era exemplar en l’ús del valencià. Tots eixos factors, a grans trets, van fer que tota eixa gent sensible decidira que calia posar en marxa una entitat que defensara tres coses bàsiques: contribuir a la normalització lingüística i cultural del valencià a Elx; recuperar i reforçar la identitat valenciana del sud, i contribuir a la vertebració lingüística i cultural del País Valencià. I, per què? Doncs perquè hem considerat sempre que el País Valencià és un país plural i que, per tant, tots han de contribuir a la construcció del país, i no que la manera de fer i de ser del país ens vinga donada des del cap i casal o des les comarques del voltant. Cadascú ha d’aportar a la contribució del país i, com que el sud és l’altre pol demogràfic i econòmic del país i a més fa de contrapés a València i voltants, doncs calia reequilibrar estes situacions.
Com van ser els inicis quan van posar els peus al carrer?
Van ser molt il·lusionants perquè era gent amb moltes ganes de treballar. Aleshores es tenia molt clar quina era la concepció del que volia fer el Tempir; per tant, va tindre molt de suport de la gent en aquell moment. Hem de tenir en compte que les expectatives no es cobrien i davant una Administració amb una política lingüística de vegades erràtica, d’altres amb certa por, calia empényer-la cap a un camí que ajudara a la promoció del valencià tant si era l’Administració local com l’autonòmica, perquè nosaltres sempre hem entés que la política lingüística s’ha de fer ajudant l’Administració a tirar endavant, perquè no és només la seua responsabilitat, sinó també de la societat civil.
En aquella època es publicava la revista El Tempir, que era una publicació que tractava qüestions lingüístiques i culturals del sud i que comptava amb persones que aleshores eren joves estudiants, gent que amb el pas del temps s’ha convertit en referent a la resta del país. Clar, aleshores Internet no funcionava com ara i aquella revista servia de canalització de les aspiracions de les activitats, de quina era la política lingüística que feia el Tempir, etc. La publicació va rebre un gran suport tant al sud com a la resta del domini lingüístic.
Quines dificultats van haver de superar?
De dificultats econòmiques, tots en tenim (riu). El que passa és que nosaltres fem de la necessitat virtut. És veritat que quan més diners tens pots fer campanyes molt més potents, però, aleshores, el que fem és idear campanyes que puguem fer; és la gran dificultat, perquè nosaltres actuem des de la resiliència. El Tempir té un projecte inclusiu, integrador, propositiu. El gran problema que tenim al sud és el de no tenir uns canals de comunicació que es facen ressò de les activitats que fas. Això no ho tenim i això és una gran dificultat a l’hora de fer arribar el teu missatge, però és veritat que les xarxes socials amplifiquen i magnifiquen les activitats i les propostes que vas fent, la qual cosa et permet connectar amb moltíssima gent del sud i de la resta del país.
Com és el funcionament del Tempir com a col·lectiu integrat per socis o simpatitzants?
Els associats al Tempir no són solament de la ciutat d’Elx, són de la comarca, del sud, però, de la resta del territori també. Tenim associats de València, de les Balears, de Catalunya i, per tant, alguns formen part des de la distància i d’altres s’impliquen en les activitats, a banda de tindre la condició d’afiliat o simpatitzant, i això ens permet fer activitats i mobilitzar-nos, perquè és cert que el Tempir la capacitat de mobilització sempre l’ha tinguda. El nucli del Tempir és una Junta Directiva que ens reunim mensualment per a tractar qüestions de política lingüística encara que hi ha un altre grup que és el que treballa setmanalment i va informant de quines activitats es van realitzant.
Realment, al sud, en qüestió de llengua, no hi ha una actitud bel·ligerant, el que hi ha és indiferència, almenys a la ciutat d’Elx. Si l’Ajuntament abandera un ús desacomplexat del valencià, ha d’haver un tomb al seu favor perquè no hi hagut una actitud contrària. Això no vol dir que no hi haja gent a la contra, això ho tindrem sempre, i més amb la situació política que vivim. Hi ha més desacomplexament a l’hora de denunciar coses que no tenen ni cap ni peus o de fer una política de visceralitat o d’odi cap al valencià, però, realment, nosaltres no hem tingut problemes a fer-hi front. Sí que és cert que nosaltres, depenent del color de qui governe a l’Ajuntament, doncs ho tenim més fàcil per a poder fer les tasques o menys difícil, però nosaltres ni amb colors més comprensibles ni amb colors contraris no hem deixat de fer una política de denúncia lingüística, com, per exemple, en qüestions de retolació, política municipal i en política educativa en l’àmbit autonòmic.
I per a dur endavant aquestes activitats quines han sigut les complicitats del Tempir amb altres col·lectius similars que abanderen els drets lingüístics?
Pel fet de ser al sud, i quan parlem de sud estem parlant de l’antiga governació d’Oriola, entenem que, afortunadament, la realitat del país és plural i coral i que ens hem d’unir per a treballar conjuntament a favor de la llengua i del país. Per tant, col·laborem amb aquelles entitats que ens ho demanen i que nosaltres demanem. De fet, les relacions són cordials i treballem sobre uns objectius. El que passa és que la faena que hem de fer en aquest país és tan gran que no ens l’acabarem. Nosaltres, tot i que som del sud, no vol dir que no siguem una entitat de país. Naixem al sud, naixem a Elx, però és la tercera ciutat del país i, per tant, la gran virtut que té el Tempir és la de posar el sud i la ciutat d’Elx al mapa. Hi ha una consciència boirosa entre els valencians de la línia Biar-Busot cap a amunt. No es té molt clar si al sud parlen valencià o no en parlen; si se senten valencians o no; si realment estan disposats a vertebrar el país; com se senten; quins és el grau de conscienciació. Nosaltres esbandirem aquesta boira, deixarem clar què som: som valencians d’Elx, de Crevillent, de Santa Pola, i ens uneix aquesta valencianitat i col·laborem conjuntament en aquelles activitats que la reforcen.
