VALÈNCIA. Els premis València i València Nova que lliura anualment la Institució Alfons el Magnànim (IAM) ja tenen guanyadors d’aquest 2019 en les diverses modalitats que convoca el centre d’estudis i investigació depenent de la Diputació de València. Enguany, entre els escriptors premiats, hi ha els valencians Jovi Lozano-Seser, Aina García Carbó i Ramon Guillem.
Els guardons literaris del Magnànim han tornat a recuperar certa vitalitat després que el nombre de premis deserts de les passades edicions haja disminuït. Enguany s’han lliurat deu dels onze premis que convoca la institució. Només el premi València Nova de narrativa en valencià ha quedat sense guardonat després que s’hagen presentat dues obres. “Cap de les dues assoleix les expectatives”, ha indicat Lourdes Toledo com a portaveu del jurat de narrativa en valencià.
Els diferents jurats dels premis València i València Nova 2019 –aquests últims adreçats a escriptors menors de 36 anys amb què el Magnànim busca incentivar la creació entre en els joves– s’han reunit al MuVIM aquest dijous, 27 de juny, per a decidir el seu veredicte final entre les 345 obres presentades en les diferents modalitats de poesia –en castellà i valencià–, narrativa –en castellà i valencià–, assaig i novel·la gràfica, així com els València Nova en les modalitats de narrativa, poesia i assaig.
Així, Marta Quintín Maza (Madrid) ha guanyat per unanimitat el València Nova de narrativa en castellà per La tortuga que huía del jaguar, una obra que ha destacat per “la bellesa del seu llenguatge” i la “metàfora de la llibertat en clau de faula”, ha destacat el jurat. El València de narrativa en castellà ha sigut per unanimitat per a Emili Bayó Juan (Lleida) per Lo que deja la vida, un text del qual el jurat ha ressaltat la seua “força visual”, “l’originalitat de la trama” i la “construcció dels personatges”.
El València Nova de narrativa en valencià ha tornat a quedar desert per tercer any consecutiu malgrat que el Magnànim va elevar de 30 a 36 anys l’edat màxima de participació per a incentivar la participació. Així, només s’han presentat dues obres que el jurat ha considerat que no arribaven a la qualitat mínima del guardó. En aquest sentit, el director del Magnànim, Vicent Flor, ha reconegut que després dels canvis esperaven “tindre una resposta” i ha indicat que s’estudiarà la manera de seguir incentivant la creació entre els escriptors joves amb una altra fórmula que no passe per uns premis literaris. Damunt de la taula hi ha l’opció d’adoptar el model del premi València de novel·la gràfica, és a dir, guardonar un projecte narratiu en compte d’un original finalitzat. Això no obstant, Flor ha avançat que el model és “complicat” des del punt de vista administratiu. “Possiblement passe per donar ajudes a obres a realitzar”, però caldrà esperar que es configure la nova corporació per a “valorar” el tipus de convocatòria que es farà l’any 2020.
Pel que fa al València de narrativa en valencià, el premi ha recaigut per unanimitat en Josep Vicent Lozano-Seser (Ondara) per Pedres que han de ser remogudes, un conjunt de relats breus del qual, “malgrat la fragmentació”, el jurat ha valorat la combinació d’estils i ” la intensitat narrativa”.
El València Nova de poesia en castellà ha sigut per unanimitat per a Mario Vega Nogal (Lugones) per La mala conciencia, “un llibre madur per a un poeta jove” que compta amb un “llenguatge contundent i una sòlida estructura”, ha destacat el jurat.
El València de poesia en castellà ha recaigut per unanimitat en José Ángel García Caballero (Alboraia) per El jarrón roto, una obra que barreja la cultura clàssica amb la realitat contemporània i que presenta “un hàbil ús del vers”, ha ressaltat el jurat.
El València Nova de poesia en valencià ha sigut per unanimitat per a Aina Garcia Carbó (Castelló de la Plana) pel El cor heretge, un poemari al qual el jurat ha premiat pel “bon domini del ritme i l’expressió” que destaca per la “poètica personal”. El València de poesia en valencià ha recaigut per unanimitat en Ramon Guillem (Catarroja) per Fugaç, del qual el jurat ha ressaltat la “senzillesa d’una poesia basada en els detalls mínims” on l’autor empra “un estil no massa usual en la nostra poesia”.
El València Nova d’assaig ha sigut per a El bosque espejo literario del hombre, de Marcos Náñez Velasco (Barcelona), un text del qual el jurat ha destacat la reflexió sobre la societat, la política i la crisi ecològica que estableix l’autor prenent com a base simbòlica el bosc. Jorge Fernández Gonzalo (Madrid) ha guanyat el València d’assaig per El resto visible, una investigació que destaca per la “reivindicació” que fa l’autor de l’humor i la filosofia tot emprant personatges com Jim Carrey i els Monty Python. Finalment, el València de novel·la gràfica ha recaigut per unanimitat en Jordi Peidro Torres (Alcoi) per La era de acuario, on el “desplegament narratiu i la il·lustració” i la barreja “d’exotisme i aventura personal” són les qualitats que ha destacat el jurat.
Els treballs premiats amb el València i València Nova en narrativa i assaig rebran 12.000 euros; els de poesia, 7.500, i el de novel·la gràfica, 8.000 euros. Pel que fa a la categoria per a joves, València Nova, els premis són de 5.000 euros per als de narrativa i d’assaig, i de 3.000 euros per als de poesia.
Els guardons es lliuraran en una gala prevista per al 18 d’octubre al Centre del Carme. El director del Magnànim, Vicent Flor, ha avançat que, “seguint la línia dels últims anys, serà una cita ineludible per al món cultural valencià, àgil, divertida, amb humor i música en directe”.
En aquesta gala ja es presentaran els premis editats. En el cas de l’assaig, ho farà directament el Magnànim; en la modalitat de narrativa i poesia en valencià, Bromera; en narrativa en castellà, Versátil, i en poesia en castellà, Hiperión. Pel que fa al premi de novel·la gràfica (que enguany compleix la segona edició), el treball guanyador serà publicat per l’editorial Andana, tot i que, com que es premia un projecte i no un treball finalitzat, la seua publicació està prevista al llarg del 2020.
