El judici pel presumpte desfalc al Palau de les Arts es retarda al 21 de novembre i s'allargarà fins Nadal

La vista judicial s'ha ajornat per coincidència de cites d'un lletrat 
28 octubre 2019 16:44h
En la causa també estava acusada l'exintendent del Palau de les Arts, Helga Schmidt, però va morir el passat 25 de setembre. / EUROPA PRESS 

VALÈNCIA (EP). El judici pel presumpte desfalc al Palau de les Arts de València s'ha retardat fins al 21 de novembre i està previst, segons el calendari, que s'allargue fins Nadal. En concret, fins al 23 de desembre, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià.

La vista, que havia d'iniciar-se el 4 de novembre però que s'ha hagut d'ajornar per coincidència d'assenyalaments d'un lletrat, asseurà al banc dels acusats quatre persones: el que fora director financer del Palau Ernesto Moreno; el president del Consell d'Administració de Patrocini –empresa vinculada al Palau i dedicada a captar patrocinadors–, José Antonio Noguera Puchol; Joaquín Maldonado, i l'excònsol de França a València i administrador de la societat Radcliffe –mercantil que actuava d'intermediària en les contractacions–, Pablo Broseta.

En aquesta causa, oberta per delictes de prevaricació, malversació i falsedat en la captació de patrocinadors del coliseu, també estava acusada l'exintendent del Palau de les Arts, Helga Schmidt, però va morir el passat 25 de setembre. La sala ja ha traslladat a les parts l'acte d'extinció de responsabilitat penal respecte a ella.

El judici, que tindrà lloc en la secció segona de l'Audiència Provincial de València, arrancarà el 21 de novembre i les següents sessions assenyalades són els dies 25, 26, 27 i 28 de novembre, i els dies 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 12, 19, 20 i 23 de desembre.

La causa

Segons es desprén de l'acte d'obertura de judici dictat pel jutjat d'instrucció número 15 de València, la Fundació Palau de les Arts Reina Sofia es va constituir al gener del 2005, sent una fundació pública adscrita a la Conselleria. Les funcions executives les desenvolupava Schmidt des de la constitució de l'entitat fins gener del 2015. Entre altres clàusules, en el seu contracte se li exigia exclusivitat.

Malgrat això, en un moment determinat, Schmidt es va reunir amb Noguera i Maldonado i, amb coneixement de Moreno, van decidir crear una societat de naturalesa mercantil –Patrocini– per a gestionar la captació de patrocinadors, malgrat que el Palau tenia un departament que es dedicava a aquesta funció.

D'aquesta societat, "que tenia un evident ànim de lucre, perquè no era ni una ONG ni una fundació sense ànim de lucre", va ser consellera Schmidt, amb incompliment de la llei d'incompatibilitats i del seu contracte. Durant el període en què Schmidt va compatibilitzar els càrrecs, va subscriure un total de cinc contractes que "suposaven un evident benefici econòmic per a la societat privada".

Per a això, "no es van seguir en cap moment els tràmits essencials de la contractació administrativa i, per tant, es va eludir la publicitat, concurrència i transparència dels procediments que pretén garantir la normativa vigent".

L'empresa privada va rebre de la fundació 508.040 euros en concepte de preu fix per l'organització d'esdeveniments i comissions per captació de patrocinadors, "sense que s'haja pogut establir prèviament la capacitat de l'empresa, la possible existència d'ofertes més avantatjoses o si el preu establit resultava ajustat a dret".

Per part seua, Patrocini mancava d'infraestructura personal i material per a la realització de la labor per a la qual va contractar de manera irregular amb la Fundació. A més, en el període 2007-08, 2008-09 i 2009-10, l'any en què va començar la labor de Patrocini, es va reduir considerablement el nombre de patrocinadors, és a dir, va empitjorar la situació. Per tant, no es justificarien "en absolut" les comissions que Patrocini –10% per manteniment i 30% per nova captació– hauria pactat contractualment.

next