BARCELONA. La defensa de l’exvicepresident del govern català i líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Suprem en què li demana que suspenga la prohibició d’anar al Congrés a recollir la seua acta d’eurodiputat de forma cautelar i que eleve “urgentment” una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, perquè es pronuncie sobre el cas. El text del recurs esgrimeix tant que Junqueras ja va poder anar al Congrés quan es van constituir les corts espanyoles com que l’impediment d’anar-hi ara és una “vulneració de drets fonamentals”. També recorda que l’informe del grup d’experts de l’ONU sobre l’empresonament del dirigent republicà demana la seua posada en llibertat.
Les preguntes prejudicials que la defensa de Junqueras demana que es facen a Luxemburg en són sis. En primer lloc, s’esmenta l’article 52.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que estipula que les limitacions a l’exercici de drets i llibertats hauran d’estar “establides per llei” i “respectar el contingut essencial” dels drets. Exigint “principi de proporcionalitat”, aquest punt de la normativa diu que “només podran introduir-se limitacions quan siguen necessàries i que responguen efectivament a objectius d’interés general reconeguts per la Unió Europea o la necessitat de protegir drets i llibertat dels altres”. La defensa vol saber si aquestes són les úniques limitacions que es poden aplicar als diputats al Parlament Europeu escollits per sufragi directe.
Els advocats demanen també si aquests punts es poden interpretar com la “introducció de límits a l’elegibilitat o el desenvolupament efectiu de funcions representatives que no hagen estat previstos per la legislació electoral de forma prèvia ni aplicats per les autoritats de l’Estat prèviament”.
La tercera pregunta prejudicial demana si el dret al sufragi passiu reconegut per la Carta de Drets Fonamentals de la UE s’oposa a una decisió d’un òrgan judicial que “impedisca a un candidat escollit per sufragi universal i que té tots els requisits previstos a la legislació electoral nacional complir amb els tràmits per prendre possessió del seu escó al Parlament Europeu, d’acord amb el principi de proporcionalitat”.
La defensa també demana que Luxemburg es pronuncie sobre si mantindre Junqueras empresonat, quan existeix una resolució de l’ONU declarant la seua detenció arbitrària, suposa una violació de la Carta Europea de Drets Fonamentals, el Tractat de la Unió Europea i l’Acta del 1976, especialment si en fer-ho “se li impedeix complimentar els procediments prevists per la seva inclusió en la llista de membres del Parlament Europeu”.
Qüestiona també si el reglament intern del Parlament Europeu s’oposa a l’obligació de prometre o jurar l’acatament de la Constitució Espanyola com a requisit per a estar inclòs en la llista de diputats electes que s’envia a Brussel·les i a Estrasburg. A més, reclama que el TJUE es pronuncie sobre aquesta qüestió especialment tenint en compte si l’ha de complir obligatòriament “fora de la presó en el cas d’una persona en presó provisional”.
En l’última de les qüestions prejudicials, la defensa de Junqueras demana al Suprem que pregunte al TJUE sobre si els electes tenen garantida la immunitat “des del mateix moment de la seua elecció” i si aquesta immunitat “protegeix davant de mesures cautelars de naturalesa penal, quan fan impossible per un candidat electe adquirir la seua condició i exercir de forma efectiva”.
La defensa reclama al Suprem que eleve aquestes qüestions a Luxemburg abans de resoldre el recurs i que tinga en compte que la seua prohibició pot estar vulnerant “el dret a la representació política, a la llibertat deambulatòria, a la presumpció d’innocència i a la llibertat d’expressió”. També retreu al Suprem que haver impedit la recollida de l’acta suposa “una suspensió indefinida i generalitzada del dret de participació política” i que no hi ha cap norma de la Unió Europea “que condicione l’obtenció de la condició d’eurodiputat” més enllà de la proclamació “ja efectuada”. De fet, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el passat divendres, 14 de juny, els eurodiputats electes de l’estat espanyol, entre els quals hi havia Junqueras però també Carles Puigdemont i Toni Comín. Per això lamenta que el Suprem “s’aparta de precedents anàlegs sense raó i contravé la normativa que regula la participació dels ciutadans en les eleccions al Parlament Europeu”.
“Quin sentit tindria la participació en les eleccions i el vot ciutadà si no pot ni tan sols atendre el primer tràmit establert en la seua condició de parlamentari electe?”, pregunta la defensa, que sospita que s’ha denegat el permís a Junqueras perquè reculla l’acta per a “evitar la immunitat parlamentària”. A més, sosté que la immunitat del líder republicà està en vigor “des del moment de la seua proclamació”, és a dir, des de divendres.
