La Junta Electoral Central adverteix Torra que si no tradueix al castellà el recurs contra la prohibició dels llaços grocs no l'estudiarà

L'òrgan electoral considerarà el recurs com a no presentat si no arriba abans de divendres a les 14.00 hores en castellà i no en català, com va ser enviat en primera instància
10 octubre 2019 12:15h
Torra, segons la JEC, ha de garantir que s'exercisca "una vigilància permanent perquè no es torne a col·locar durant el període electoral cap d'aquests símbols partidistes". / BLANCA BLAY, ACN 

BARCELONA (ACN). La Junta Electoral Central (JEC) ha adoptat aquest dimecres un acord per tal d'advertir formalment el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que si no envia el recurs contra la prohibició de penjar llaços grocs als edificis públics traduït al castellà abans de divendres 11 d'octubre a les 14.00h, l'organisme "tindrà per no presentat el recurs".

Divendres passat, la JEC ja va "sol·licitar" per correu electrònic al govern català que traduïra al castellà el recurs i la documentació addicional presentada per tal que aquest organisme ho tinguera en compte. Ara, "comunica" formalment "al recorrent" que en haver estat sol·licitada "la traducció al castellà del seu recurs de reposició, en cas que no facilitara la traducció abans del divendres 11 d'octubre a les 14.00 hores es tindrà per no presentat aquest recurs".

En el recurs de reposició, Torra reprodueix els arguments del recurs que va presentar la setmana passada a la mateixa JEC sobre la denúncia presentada per Cs que sol·licita retirar el llaç groc del Palau de la Generalitat, on ja va demanar a l'organisme que no acordara la seua competència.

De fet, en l'escrit es fa constar que la setmana passada ja es va retirar la pancarta a favor dels presos que hi havia al Palau de la Generalitat, després que el TSJC ho ordenara als Mossos d'Esquadra per a donar compliment a una mesura cautelar fruit d'un recurs de la plataforma Impulso Ciudadano.

Per al president, "la campanya electoral no exclou la difusió d'altres missatges de signe polític" i "la seva prohibició total afecta els drets fonamentals dels empleats públics més enllà de tota ponderació de proporcionalitat, així com la llibertat d'expressió de les persones representants institucionals, la qual només pot limitar-se per causa legal interpretada restrictivament".

En aquest punt, el recurs cita el memoràndum del Consell d'Europa en què "es justifica jurídicament la necessitat de revisar les actuacions de Turquia i Espanya respecte a les restriccions patides pels polítics kurds i catalans per l'exercici de la llibertat d'expressió mentre exerceixen els seus càrrecs de representació".

També defensa que el "principi de neutralitat oberta" es refereix a l'"àmbit de llibertat ideològica", que "està relacionat amb conviccions íntimes i la legitimitat per tenir-les i expressar-les".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next