Jurats fallers i igualtat de gènere

28 març 2019 06:00h
Fins a quin punt són legítims els veredictes de jurats no paritaris? / EFE

En l'Assemblea General de presidents i presidentes de la Junta Central Fallera celebrada el 18 de desembre de 2018 va tindre lloc una votació molt interessant. En ella es confrontava la proposta de la Junta Directiva de JCF de promoure jurats fallers mixtes per al concurs de falles, a través d'un bombo que assegurara almenys un 35% de presència de dones, front a la de tres delegats de sector que proposaven que no es tinguera en compte cap quota femenina a l'hora de sortejar els jurats entre els aspirants en diversos bombos classificats pel criteri d'experiència. La segona proposta va guanyar la votació per 60 vots a favor, 12 en contra i 23 abstencions. L'any anterior ja es va produir un resultat semblant. Cal observar que la proposta orientada a assolir, si no la paritat, cert avanç cap a la igualtat de gènere en els jurats de falla, fou derrotada en una assemblea on assistiren sols el 24,9 % de les comissions falleres. De fet, en els darrers anys la mitjana d'assistència de comissions a les assemblees, que se suposa que és l'òrgan sobirà representatiu de la festa, està al voltant del 39%, la qual cosa diu molt de la crisi de legitimitat i de credibilitat de l'assemblea entre els món faller. I per acabar-ho d'adobar, algunes dades més: les dones, que representen el 57% del cens faller, sols tenen el 12% de presidentes en l'Assemblea General. A més, constituïxen ja el 40% de les aspirants a jurats de falla, en haver fet el curs de jurats (fa tres anys sols eren el 5%). Òbviament, la presència de dones presidentes en la famosa Assemblea que rebutjà els jurats mixtes encara resultà ser més ínfima del que és habitual. Per cert, quants dels presidents que hi assistiren havien consultat prèviament amb les seues comissions el sentit del seu vot?

Com a conseqüència de la votació esmentada, a l'hora de conformar-se els jurats de les diferents seccions del concurs de falles, i com era d'esperar, la major part d'ells no comptava amb una sola dona o ho feia amb una i prou. Així es va arribar al fet cridaner que el jurat de les falles de la secció especial estiguera compost sols per 9 homes, i el mateix es va repetir en la secció primera A, conformada sols per homes, així com en altres seccions. Coses de la "sort", i caldria afegir que del joc de probabilitats. I, per si no n'hi hagués prou, en els jurats de les seccions infantils, de les 22 seccions existents, 10 d'elles estaven conformades només per homes, amb sols un 24% de dones entre el total de jurats, de manera que es transmetia un missatge molt negatiu al col·lectiu infantil de la festa, el missatge que és "normal" que les dones siguen minoria quan es tracta de jutjar el principal referent d'una festa en la qual són una clara majoria. Podem imaginar, per exemple, una Exposició del Ninot on sols els homes pogueren votar el ninot indultat? Evidentment, la resposta cau pel seu propi pes.

Fins ací els fets, a partir dels quals es deriven dues reflexions potser incòmodes però necessàries. La primera planteja la qüestió de fins a quin punt són legítims els veredictes de jurats no paritaris. Pregunta que serviria per a qualsevol concurs artístic, però que en el context del concurs de falles adquirix una gran rellevància. Des del nostre punt de vista hi ha molts dubtes sobre la qualitat dels veredictes d'uns jurats que no tenen en compte el punt de vista de les dones. Este fet distorsiona la valoració integral dels cadafals, ja que sols considera la mirada d'una part minoritària del cens faller (el 43%), de forma que és lícit qüestionar la legitimitat dels veredictes d'aquells jurats formats sols per homes. Esta manifesta desigualtat de gènere frena els importants avanços que en matèria d’igualtat de gènere s’estan produint al si del món faller, i resulta molt perjudicial per al prestigi de la festa, de les falles com a obra creativa i dels artistes fallers, que no veuen valorada la seua obra de manera equitativa, paritària i justa. Dit clar i ras, els veredictes dels jurats sols d'homes o no paritaris es troben molt lluny d’una visió integradora i igualitària que sols la paritat en la composició dels esmentats jurats pot evitar.

Però és que, i això és la segona reflexió, uns jurats no igualitaris plantegen també un possible problema de legalitat, o almenys de conculcació d'un marc normatiu igualitari pel qual es regix l'Ajuntament de València. Per això, ben bé podem preguntar-nos fins a quin punt és "legal" la conformació de jurats fallers no paritaris. Recordem que el vigent Reglament Faller, en el seu article 38 diu, en referència a la naturalesa de la Junta Central Fallera, el següent: "La regulació de l'activitat fallera, com a manifestació social eminentment festiva i cultural, és de competència municipal segons el que es disposa en la normativa vigent de Règim Local". Per això, l'Assemblea General de presidents i presidentes no hauria de prendre acords que conculquen les normes i prescripcions municipals sobre igualtat de gènere, ja que afecten de ple la JCF com a organisme autònom municipal.

Així, l'Ajuntament de València està adscrit a la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes en la Vida Local (2006), una carta elaborada pel Consell de Municipis i Regions d'Europa per tal que els governs locals i regionals es comprometen a utilitzar les seues facultats i les dels seus associats en favor d'una major igualtat. La carta diu clarament que el seu objectiu és assolir la igualtat de les dones i dels homes en la vida local. A més, es puntualitza que, "en l'àmbit de les seues competències, el govern signatari reconeixerà, respectarà i promourà els drets i els principis pertinents de la igualtat de dones i homes i combatrà els obstacles i la discriminació vinculats al gènere."

Per la seua banda, el Reglament del Consell Municipal de les Dones i per la Igualtat de l'Ajuntament de València (2016) defensa "la necessitat que l'enfocament de gènere siga un principi de treball transversal en la intervenció municipal" i que cal "impulsar la igualtat efectiva de gènere en tots els àmbits municipals i, així, combatre qualsevol discriminació per raó de sexe". El Pla Marc d'Igualtat entre Homes i Dones de l'Ajuntament de València per a 2018-2019 es pronuncia en el mateix sentit i el Pla d'Igualtat per a empleats i empleades de l'Ajuntament de València planteja la mesura de "promoure el valor de la igualtat de gènere, en tots els espais: dins i fora de l'estructura organitzativa municipal" destacant que la "Corporació traslladarà esta política de paritat i d'Igualtat de gènere a totes les empreses, fundacions i patronats municipals en què té participació o responsabilitat". I recordem que si la JCF és un organisme públic municipal, que funciona amb partida del pressupost municipal, i si les comissions falleres reben distintes subvencions municipals, especialment per al pagament dels cadafals que seran valorats pel jurats fallers, és de pura lògica concloure que la designació d'estos jurats no pot conculcar el principi d'igualtat de gènere defensada orgànicament per l'Ajuntament de València.

En conseqüència, cal tindre clar que la decisió de l'Assemblea General de JCF d'impedir la paritat d'homes i dones en els jurats del concurs de falles, a banda d’evidenciar una actitud clarament no igualitària, no sols és discutible des del punt de vista de la legitimitat dels seus veredictes, sinó també des del punt de vista normatiu en matèria d'igualtat de gènere. Afortunadament, l'ona feminista que s'estén per la nostra societat va posant cadascú al seu lloc, evidenciant vergonyes i prejudicis d'altres temps, però també mostrant que el progrés cap a la igualtat de dones i homes és realment possible en una festa fallera cada vegada més plural, diversa i inclusiva.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next