La data d'aplicació de la competència lingüística quedarà en mans de la Conselleria de Justícia

El departament de Gabriela Bravo eliminarà de la Llei de Funció Pública l'entrada en vigor automàtica del requisit i optarà perquè un reglament, i no la mateixa norma, fixe els nivells
9 juliol 2019 06:00h
La conselleria que dirigeix Gabriela Bravo és la responsable d'impulsar el projecte de Llei de Funció Pública. / UNMA CABALLER / CORTS

VALÈNCIA. La Llei de Funció Pública Valenciana va ser una de les normes que, tot i l'acord sindical, va quedar pendent d'aprovació a les Corts la passada legislatura. La norma que, a més de molts aspectes de la relació laboral entre el personal de la Generalitat i l'Administració, ha de regular l'anomenada competència lingüística en valencià del funcionariat pot convertir-se en un dels primers punts de tensió del Botànic II.

La decisió de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, d'eliminar de l'articulat del futur projecte de llei la disposició que preveu l'aplicació directa del requisit lingüístic a l'any de l'entrada en vigor de la norma ha aixecat, de nou, les crítiques de les entitats que treballen per la promoció del valencià. Tampoc ha agradat en Compromís, ja que des de la formació no oculten el malestar amb la falta d'impuls que des de Justícia –entenen– s'ha donat a aquest projecte legislatiu. L'enuig el va fer públic el president de les Corts, Enric Morera, a través de les xarxes socials. "Els usuaris lleials del valencià, els qui el tenim com a llengua pròpia, haurem de denunciar per discriminació lingüística la Generalitat Valenciana, el govern al qual donem suport? Haurem de sentir-nos estrangers a la nostra terra?", es preguntava Morera. 

La notícia, avançada aquest dilluns per Levante-EMV i confirmada per la Conselleria a aquest diari, deixa en l'aire la data en què els treballadors públics tindran l'obligació d'acreditar les seues competències orals i escrites en valencià.

L'informe del Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre l'avantprojecte de Llei de Funció Pública, redactat el passat mes de maig, avalava la inclusió del requisit lingüístic en la norma però retreia a la Generalitat les "incoherències" sobre la data d'implementació. L'avantprojecte de llei recull en la disposició final tercera que el Consell tindrà sis mesos des de l'entrada en vigor de la llei per a aprovar un reglament que fixe els nivells de coneixement del valencià per a cada grup de treballadors del sector públic. Alhora, el text inclou una disposició addicional –la quarta– que ja preveu la possibilitat que no es desenvolupe eixe reglament i que determina els nivells que hauran d'acreditar els empleats si en el termini d'un any no s'aprova el decret.

Aquestes dues dates constitueixen, segons el criteri del CJC, "un possible incompliment per part del Consell de la seua obligació de procedir al desenvolupament reglamentari en un termini de 6 mesos, de manera que es possibilita un termini d'un any per a l'aprovació del citat reglament, la qual cosa provoca una incoherència i contradicció jurídica entre els citat apartats". Per aquest motiu, el CJC insta la Generalitat a "unificar els terminis mencionats en les disposicions finals tercera (apartat 2) i quarta (apartat 3)".

La Conselleria de Justícia, fent cas a aquesta observació "essencial" del Jurídic Consultiu, eliminarà la salvaguarda que va introduir Compromís en la norma per a assegurar-se que a l'any de l'entrada en vigor de la norma la competència lingüística siga una realitat. Segons fonts del departament de Bravo, s'optarà per la via del reglament. És a dir, una vegada aprovada la llei –no hi ha data tampoc per a la tramitació parlamentària–, la Conselleria de Justícia haurà de redactar el reglament que fixe el nivell de valencià per a cadascun dels grups de treballadors públics.

Tria de l'opció 'lenta'

La via reglamentària per a regular la competència lingüística és, de les possibles, la més lenta. L'avantprojecte de llei fixa en sis mesos el termini per a desenvolupar el reglament però depén de la voluntat de la conselleria competent –en aquest cas de la de Justícia– la seua aprovació. A més a més, el reglament s'ha de sotmetre a la negociació sindical, que pot deixar en paper mullat els terminis que recull la llei.

La via 'ràpida' per a fer efectiva la competència lingüística dels empleats públics hauria sigut incloure en la mateixa llei el nivell de valencià exigit per a cada grup d'empleats del sector públic. Aquesta va ser la pretensió de Compromís en la negociació política de la llei que va tindre en la consellera Bravo i en l'aleshores secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, els seus principals ariets. En els moments de màxima tensió, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, va haver d'intervindre per a aconseguir salvar les diferències entre el PSPV i Compromís respecte a la llei.

La negociació del projecte de llei que haurà d'arribar en els pròxims mesos al ple de Consell correspondrà en aquest Botànic II, per part de Compromís, a la persona que ocupe la Direcció General de Funció Pública, un lloc que encara està vacant després que el passat divendres 5 de juliol s'acordara l'estructura del tercer escaló del Consell.

Incloure en l'articulat els nivells de valencià exigits era una via que va aval·lar l'Advocavia de la Generalitat. De fet, aquest organisme va instar el Consell a anar al detall i no posposar per a un reglament futur els nivells de valencià que els aspirants a una plaça pública hauran d'acreditar quan es presenten a una oposició.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next