VALÈNCIA. El jutjat penal número 31 de Madrid ha absolt Alberto D.H., José Manuel M.A. i Carmen N.F., antics treballadors del PP, dels delictes de danys informàtics i encobriment en el procediment conegut de forma popular com a ‘ordinadors de Bárcenas’, ja que “no va quedar acreditat durant la vista oral del judici que els acusats, en el moment de l’esborrat i destrucció dels discs durs […] tingueren la intenció d’eliminar-los per a així impedir o dificultar eixa demostració”.
En la sentència absolutòria, contra la qual cap recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Madrid, es considera que no ha quedat provat que Carmen N.F. haguera tingut cap classe d’intervenció activa en l’autorització, adopció o execució de la decisió d’aplicar el procediment d’esborrat segur dels discs durs dels dos ordinadors portàtils.
En la mateixa línia, la resolució indica que tampoc ha quedat provat que la intenció dels acusats José Manuel M.A. i Alberto D.H. fora la de causar un menyscapte econòmic a Luis Bárcenas.
En conseqüència, el magistrat, en una extensa sentència de 74 folis, absol també el Partit Popular del delicte de danys informàtics, l’únic del qual estava acusat, perquè ha quedat provat que un dels ordinadors pertanyia a la formació política i sobre l’altre es desconeix si era del PP o de Bárcenas, ni que en els discs durs destruïts hi haguera emmagatzemada alguna dada o arxiu en el moment en què José Manuel va procedir a l’esborrat segur i a la destrucció dels suports.
Descartat el delicte de danys informàtics, queda el delicte d’encobriment. La sentència absol els tres acusats per aquest delicte en aplicació del principi In dubio pro reo (interpretació de la prova de fets dubtosos a favor del processament). El tribunal manté que davant dues alternatives admissibles –que en el seu ànim estiguera dificultar l’acreditació d’un delicte vinculat a la suposada comptabilitat paral·lela del PP, en la mesura que la condemna per eixe delicte podria haver tingut conseqüències negatives per a la formació política, econòmica, social i políticament, o que, com han sostingut les defenses, que la voluntat dels acusats en dur a terme l’esborrat segur no fora cap altra que la d’observar les bones pràctiques aconsellades per al compliment de la legalitat vigent en matèria de protecció de dades–, el jutjador ha d’inclinar-se per la solució fàctica més favorable a l’acusat.
