La jutgessa obri judici oral contra Francisco Camps per la construcció del circuit de la F1

La magistrada entén que hi ha "indicis suficients" per a pensar que l'expresident de la Generalitat va cometre prevaricació i malversació, entre altres delictes  
17 juny 2019 13:15h
L'expresident de la Generalitat va impulsar la construcció del circuit urbà de la F1 a València. / EFE

VALÈNCIA. La titular del jutjat d'instrucció número 17 de València ha dictat una interlocutòria d'obertura de judici oral contra l'expresident de la Generalitat Francisco Camps en la causa sobre la construcció del circuit urbà de Fórmula 1 en aquesta ciutat, segons han indicat a EFE fonts pròximes al cas.

La jutgessa va incoar a principis de maig un procediment abreujat contra Camps en entendre que existien indicis "suficients, sòlids, raonables i consistents" com a autor dels delictes continuats de prevaricació, malversació, falsedat documental i suborns i tràfic d'influències.

La magistrada ha pres aquesta decisió en contra del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que va sol·licitar el sobreseïment per prescripció de la causa pel fet que, segons exposava en el seu escrit, la possible prevaricació en la qual basava la seua acusació, en cas de ser constitutiva de delicte, estaria prescrita.

No obstant això, l'acusació particular –l'Advocacia de la Generalitat– sí que va presentar escrit d'acusació amb una petició de quasi huit anys de presó per a l'expresident per malversació i tràfic d'influències, així com prop de 18 anys d'inhabilitació absoluta i més de 13 d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.

Aquest òrgan de control demanava l'obertura de judici oral contra l'excap del Consell i 13 processats més, com així ho ha acordat finalment la instructora. També ha pres aquesta decisió respecte a les empreses Typsa, Ayesa, Hormigones Martínez, FCC i CYES com a responsables civils subsidiàries.

No obstant això, respecte a la petició d'aquesta acusació sobre la formació de peça separada per a assegurar les responsabilitats pecuniàries, la magistrada assenyala que "no procedeix la seua obertura" ateses les penes sol·licitades per aquesta part, amb la qual cosa es remet, quant a la responsabilitat civil, al que dictamine l'informe pericial sol·licitat per l'Advocacia sol·licitant la condemna solidària dels acusats.

En el seu escrit d'acusació, l'Advocacia sol·licita per a Camps una pena de set anys i un dia de presó; dèsset anys i sis mesos d'inhabilitació absoluta, i nou anys i tres mesos d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un delicte continuat de malversació de cabals públics en delicte amb un altre de prevaricació. Així mateix, demana nou mesos i un dia de presó i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per quatre anys per presumpte tràfic d'influències. 

L'Advocacia va presentar aquest escrit d'acusació ad cautelam –preventivament– contra l'expresident de la Generalitat i empresaris per les presumptes irregularitats en la construcció del circuit de F1, pendent que la magistrada resolga definitivament la seua petició de completar la prova pericial de la causa, una sol·licitud que la instructora va rebutjar i aquesta acusació va recórrer pel fet que, des del punt de vista d'aquesta part, en l'informe realitzat per l'interventor, aquest va advertir que no tenia el "criteri tècnic suficient" per a avaluar determinats aspectes.

Acusava Flores però no a Rambla

Així, l'Advocacia va decidir no acusar el que fora vicepresident de Camps, Vicente Rambla, que havia sigut processat per la instructora. Per contra, sí que acusa l'extitular d'Infraestructures Mario Flores i càrrecs de l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat (GTP) i empresaris. Entre ells, tres responsables o treballadors de l'empresa Typsa –en aquesta mercantil treballava la filla de l'exconseller d'Infraestructures– i dues d'Ayesa.

D'aquesta manera, aquest òrgan sol·licita per a Flores set anys de presó, dèsset anys i sis mesos d'inhabilitació absoluta i nou anys i tres mesos d'inhabilitació especial per un delicte continuat de malversació en concurs amb prevaricació; per a l'exsecretari autonòmic d'Infraestructures, Victoriano Sánchez-Barcaiztegui, la mateixa petició pels mateixos delictes, i per a la resta de processaments sol·licita penes des de tres anys i mig fins a i set anys de presó més inhabilitacions.

Entre els empresaris figura el representant d'FCC Construcció SA, José Mayor Orella, germà de l'exministre Jaime Mayor Orella i qui apareix en els anomenats 'papers de Bárcenas' com a donant del PP –fins amb 165.000 euros–, segons constava en l'ordre de processament de la magistrada i recordava l'Advocacia en el seu escrit. Per a aquest processat demanen una condemna de tres anys i mig de presó, huit anys d'inhabilitació absoluta i quatre d'inhabilitació especial.

L'advocada veu 55,7 milions no recuperables

En l'ordre de processament de la jutgessa, aquesta exposava que la construcció del circuit va ser una actuació que va suposar un cost pròxim als 89 milions d'euros entre el 2007 i el 2008. La magistrada sostenia que Camps "va capitanejar" la resta de processats per a obtindre un "rèdit polític i personal" com a "màxim artífex" d'un esdeveniment d'interés mundial.

Per part seua, l'Advocacia destacava en el seu escrit que, "tot i que es va anunciar pel president Camps el cost zero d'aquest gran esdeveniment i projecte emblemàtic per a la ciutat de València i la Comunitat Valenciana, amb millores de comunicacions, infraestructures i desenvolupament tecnològic, la veritat és que no va haver-hi tal cost zero, sinó un minvament per a les arques públiques amb utilització indeguda de fons públics i despeses innecessàries que van afavorir empreses a les quals se'ls va triar al marge del procediment legalment establit de concurs públic i a través d'un organisme no competent, l'Ens Gestor d'Infraestructures de la Generalitat (GTP), designat a aquest efecte en el Decret del president".

Amb tot, l'Advocacia de la Generalitat realitzava un desglossament de les diferents inversions que van afrontar les administracions públiques per a la construcció del circuit urbà de F1 i les xifrava en un total de 98.674.484 euros. D'aquest muntant, diferència entre el total de despesa "que no resulta en cap cas recuperable", que afirma que ascendeix a 55,7 milions, i la part "que podria ser recuperable per la via prevista en el conveni subscrit amb l'Ajuntament l'any 2007", que situa en prop de 34,5 milions. A aquesta suma afegeix despeses financeres del préstec que es va sol·licitar per 60 milions, a més d'interessos.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next