D’ací uns dies se celebrarà el 9 d’Octubre i he volgut fer un homenatge al País Valencià amb aquest conte.
Segur que tots conegueu les gestes realitzades pel famós guerrer i rei En Jaume I, que va conquerir València en el segle XIII després de Crist. Però pocs sabreu res sobre la cançó dels set cavallers que sonava per tot el País Valencià després de la gesta.
Uns diuen que és una llegenda i altres diuen que és una història verídica, però el cert és que tots coneixen la cançó, que diu alguna cosa així:
Van ser set els cavallers que
en el fervor de les croades cristianes
es van posar a cantar una cançó
al gran drac benevolent
perquè la batalla es parés.
Poc temps després gran tempesta va començar,
trons i rellamps començaren a sonar,
com si a mil dimonis hagueren despertat
i la batalla en sec es va aturar.
Els envaïts al dimoni van pensar que havien invocat,
amb els càntics que havien escoltat,
i de por de la batalla es van retirar.
Aquests set cavallers homenatjats van ser pel gran En Jaume I.
El 9 d’octubre tots els xiquets i les xiquetes recorden de la cançó dels set cavallers i alguns fins i tot s’atreveixen a cantar-la o, més bé, a recitar-la.
Però l’any 1929, uns xiquets van tindre l’oportunitat de viure una única i molt emotiva aventura. Segur que teniu molta curiositat per saber el que els va passar…
Doncs tot va començar un matí, quan els ciutadans dels País Valencià es preparaven per a celebrar el dia que Jaume I va conquerir València. Entre tots els habitants del territori, però, hi havia dos bessons, una xiqueta i un xiquet. A ella li deien Anna i, al seu bessó, Carles. Cap dels dos no sabia massa bé què volia dir “conquerir”, així que no van donar importància a tot l’enrenou del carrer.
Un dia abans de la celebració del 9 d’octubre, van decidir que preguntarien a la mestra què volia dir “conquerir” i per què se celebrava aquella festa. La mestra els va explicar:
– “Conquerir” vol dir el mateix que “conquistar”, és a dir, apoderar-se d’un país o d’un territori per la força.
– Aaah! -van exclamar els bessons a l’uníson.
Llavors tots dos germans van córrer cap a casa per tal de contar als pares què havien descobert. Només van entrar per la porta, Begonya i Joan, els pares, els van preguntar què els havia passat.
– Que eixe tal Jaume ve a conquerir Xàtiva! -va dir Carles.
Tots dos pares van esclatar a riure i van dir-los:
– Xiquets, això va tindre lloc ja fa uns quants segles. Demà celebrem el 9 d’Octubre, és a dir, la conquesta del territori valencià per part de Jaume I, però la conquesta va tindre lloc fa molts anys. Segles, fins i tot.
L’endemà, els bessons, ja més tranquils, van anar a jugar a la font que estava prop de sa casa, però es van equivocar de camí i per error es van endinsar en una plaça on es recreava per primera vegada el camp de batalla de l’entrada de Jaume I a Xàtiva. En adonar-se d’açò, se’n van anar corrent per veure la recreació de la batalla de Xàtiva des de dalt de la Seu, on tenien millor visió.
En la recreació es veia l’entrada dels cavallers d’en Jaume I a Xàtiva i la batalla que es va desencadenar entre cristians i moriscos, amb les vestimentes de l’època medieval, que van deixar els xiquets bocabadats. També van ser testimoni de la retirada dels moriscos gràcies als set cavallers i els seus càntics. En finalitzar la recreació, a més, es va recitar la cançó dels set cavallers.
En arribar a casa els xiquets, ben entusiasmats, contaren als pares l’aventura que havien viscut i el que havien vist en la recreació.
Conte contat ja s’ha acabat. Una culleradeta de mel per a qui l’ha escoltat i una de sucre per a qui l’ha contat.
