La Constitució, l'Estat i la nació espanyola

24 desembre 2019 06:00h

“Espanya està sofrint un gravíssim atac a sa sobirania, per tant a la Constitució”. “Després que diversos països (aliats) qüestionen i humilien la nostra justícia, ara el Tribunal Europeu de Justícia de l’UE, dóna oxígens i recolzament al procés colpista a Catalunya”.“Els eurosotmesos ens demanaran d’acatar i respectar en silenci aquesta nova humiliació”. “Ací allò únic a respectar, és la sobirania d’Espanya, pertanyent a tots els espanyols, la qual no ha d’esser qüestionada, des d’obscurs despatxos a Brussel·les i per infamants negociacions entre el govern de Sánchez i els enemics declarats de la nació”.

Quan un patriota del caire de Santiago Abascal, president de VOX, llença al rostre de tothom rebles plens de buidor i populisme en forma de bondats i deferències de la Constitució Espanyola, evidència que prou de coses  de la mateixa, recalcen la seua ideologia, tot davant de la sentència del Tribunal de Justícia Europea, el qual ha reconegut que la immunitat d’Oriol Junqueras ha sigut vulnerada, perquè ha sigut jutjat i condemnat pel Tribunal Suprem  pel “procés” essent eurodiputat electe.

El Tribunal Suprem ho sabia, sabia la probable declaració d’immunitat de l’UE, respecte de Junqueras, Puigdemont i Comin, com també ho sabia el Tribunal Constitucional, qui es va mostrar reticent per la marxa endavant del Suprem sense obtindré el parer del Tribunal Europeu de Justícia a Estrasburg. Una mostra de supèrbia, laq qual la cura ara el Tribunal Europeu. El Papa Francesc va pronunciar aquesta frase al respecte de la supèrbia, a tenir ben en comptes: “La humilitat ens fa fecunds, la supèrbia estèrils”. Però ja ho saben, se’ns dirà “El Papa Francesc, és un comunista,  com Pau VI d.e.p, pose per cas. Altre ultra patriota ho sabia també de ben abans,vencedor de la guerra civil que originà el cop d’Estat de juliol del 1936 el qual va secundar beneficiant-se`n, repressor implacable de rojos, separatistes, maçons ..., els cossos de molts dels quals, jauen encara esparsos per camps i voreres, tot havent ofegat els seus drets civils: L’insigne dictador Franco.Ho va dir ell curt i clar, com un ull de peix: “Tot és lligat, i ben lligat”.

Bona part d’allò que ara ocorre, ha esdevingut perquè la Justícia espanyola és nega de jutjar el franquisme, com aferma en Bartolomé Claver, professor emèrit d’Història del Dret de la Universitat de Sevilla, la qual justícia és, com altres poders de l’Estat, hereua directa. Assegura Claver que “el Tribunal Constitucional, el Suprem i l’Audiència Nacional són elements tòxics... Per començar l’Audiència Nacional no té cabuda a la Constitució... va passar simplement que es va donar continuïtat al franquista Tribunal d’Ordre Públic (TOP). El Suprem no podia tenir les competències que avui té segons la Constitució, ja que se li han atribuït unes d’unificació del dret, les quals no caben en ella”

Respecte de les afirmacions del patriota Abascal, davant no solament de les seus creences, sinó també les del senyor Rajoy, Casado, i tuti quanti,  dels més cinc-cents anys d’antiguitat  “... enemics declarats de la nació” refrede la memòria dels ben interessats patriotes” amb paraules d’un reputat i saberut en la matèria, en José Álvarez Junco: “Espanya és una nació que és va alçar al llarg del segle XIX, i que de fet, mai ha sigut capaç d’acabar-ho d’aconseguir. Per què? Perquè primer fou un imperi, un estat, i quan volgué construir una nació, per a la qual cosa es necessitava instrumentalment un Estat, aquest s’ensorrava”. “Espanya, amb comparació amb Anglaterra o França, la història és semblant, però hi ha grans diferències.

Són les monarquies més velles d’Europa, sí, però no les nacions més velles. Espanya es va constituir com Estat amb la unió dinàstica de Castella i Aragó, i al mateix temps conformà un imperi amb la conquesta d’Amèrica, una fórmula adoptada també per Anglaterra i França. Però, la nació espanyola, no existia”.

Endemés aclareix el saberut: ...Al llarg del segle XIX, quan es vol crear espanyols, l’ensorrament de l’imperi es fa patent i deixa un sistema fiscal inservible, una administració que s’hauria d’inventar, i crear una nació, al mateix temps d’organitzar un estat, tant difícil d’aconseguir, que per a fer-ho,   mai es va acabà d’assolir. Atapeeix amb aquestes altres paraules, assegurant: “Amb un sistema de ensenyament en mans de l’església, la qual ensenya valors catòlics, perquè aquesta és la seua missió, i no la de fer espanyols.”

Al meu parèixer, hem aplegat al punt que, bona part dels ciutadans d’aquest estat, també fiem l’aplicació dels nostres drets democràtics a  les  institucions europees perquè, l’Estat, llevat d’honroses excepcions, ens sembla no ésser al servei dels ciutadans, l’ens concret col·lectiu, d’un subjecte ben palès,  sinó al servei del mateix estat, autoritari del volum del Micalet de la Seu, el qual per desgràcia, mai aplega al poble amb la simbiosi, sinergia i democràcia desitjada,  a l’estricte servei de la seua ciutadania, tot allò que somiàvem alguns al 1986, quan es va subscriure “L’acta d’adhesió d’Espanya a les Comunitat Europees”,així com també, curar-nos dels efectes de les ferides de l’ànima, de l’ancestral i l’insuportable, per persistent i esfereïdor, soroll de sabres.  

Amigues i amics, ens cal d’una vegada per totes,encetar  un període perquè es produís una  regeneració democràtica, de substitució de tot allò que encara resta dels temps de caspa d’aquell que rau ara en Mingorrubio i encara es veu que dorm ja que hi disposa de defensors. Només nosaltres ho podem fer encoratjant els que ens representen que encara s’ho creuen.

Acabe amb versos de Marc Granell al “GRAN DICTADOR”, POESIA COMPLETA 1976-2016. INSTITUCIÓ EL MAGNÀNIM:

SÓC LA FORÇA PERQUÈ SÉ L’ÚNICA VERITAT QUE ÉS. NO HI HA CAP VERITAT. TOT ÉS PERMÉS.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next