VALÈNCIA. L’any 2006, a la plaça Major d’Algemesí (la Ribera Alta), Al Tall presentava el seu penúltim disc, Envit a vares (Picap). El concert es va gravar en directe i es va produir un vídeo que acompanyava el compacte. Dalt de l’escenari, el grup liderat per Vicent Torrent reunia un munt de col·laboradors. Alguns d’ells havien format part de l’agrupació, d’altres havien treballat braç a braç de manera esporàdica en algun àlbum i uns altres provenien de llenguatges musicals diferents a la música folk, principalment del rock i del jazz. Tanmateix, els membres habituals eren els únics que es mantenien en l’entaulat mentre els altres anaven entrant i eixint de l’escena.
El tercer tall d’aquell Envit a vares era una jota: A les teulades que començava a cantar Vicent Torrent després d’una introducció instrumental. Al moment, però, intervenia la veu més aguda d’Al Tall per a explicar sobre el ritme de les cordes polsades que “ací dalt hi han encalades [sic] tres esprais i dos guitarres que cantaven temps enrere esperances oblidades”. I és que, Enric Banyuls sabia ben bé quin paper van jugar per als joves de Corbera (la Ribera Baixa) els pots de pintura i l’instrument de les sis cordes. Durant els darrers anys del franquisme, aquests estris van servir per a remoure consciències i demanar llibertat, encara que abans de les pintades polítiques, ecologistes o socials, la primera frase que va ocupar un mur de la xicoteta població de la Ribera va ser: “Queremos campo“.
La Institució Alfons el Magnànim (IAM) va presentar aquesta setmana l’últim llibre de la col·lecció Moment. Memorialística, que dirigeix Xavier Serra. Crònica parcial (1971-1987) recorre la història dels moviments sociopolítics que van militar en la lluita contra la dictadura des de la clandestinitat, primer, i des de la democràcia, després, a Corbera i a València, un grup al qual pertanyia l’autor de l’obra, Enric Banyuls.
