La crema de Xàtiva, l'urbicidi borbònic contra la memòria dels valencians

Un llibre publicat pel Magnànim posa la devastació de la ciutat de la Costera al mateix nivell que les destruccions de Sodoma i Gomorra, Troia, Gernika-Lumo i Sarajevo
19 juny 2019 06:00h
Purificació Mascarell coordina la darrera publicació de la institució depenent de la Diputació de València, que compta amb 17 investigacions al voltant dels urbicidis en un context històric. / DIARI LA VEU 

VALÈNCIA. La crema de Xàtiva va ser un fet d'una alta càrrega "simbòlica". També va ser un avís "molt potent per les conseqüències que va tindre", recorda la professora de la Universitat de València, Purificació Mascarell. Sobre la destrucció de la ciutat de la Costera mitjançant les flames el 1707, després de perdre la guerra a Almansa, s'ha escrit i estudiat bastament. De fet, la que va ser segona vila de l'antic Regne de València va acollir un congrés el 2017 dedicat a la destrucció de la urbs a mans de l'exèrcit borbònic.

La historiografia ha reconstruït els fets, dels quals aquest 19 de juny es compleixen 312 anys, però, fins ara, "encara no s'havia posat en un context global l'urbici de Xàtiva". Cremar ciutats no ha sigut, al llarg de la història de la humanitat, una cosa circumstancial, sinó una mesura premeditada amb uns objectius concrets que s'han repetit al llarg dels segles. "Si l'homicidi és matar un home, l'urbicidi és matar una ciutat", sosté Mascarell, qui és també la coordinadora de Memòria de la destrucció. La crema de Xàtiva i altres urbicidis, una obra coral que presenta aquest dimecres, 19 de juny, la Institució Alfons el Magnànim al Centre Cultural de la Beneficència de València.

L'obra compta amb cinc blocs per a ubicar la crema de Xàtiva en la història. La primera part és una mena de pòrtic que reflexiona sobre el significat i les conseqüències de la destrucció urbana. Els autors defineixen què és l'urbicidi: l'assassinat d'una ciutat que comporta una càrrega simbòlica i uns danys humans i psicològics relacionats amb el fet d'arrasar una ciutat. En una segona part del volum es posen exemples d'urbicidis –abans i després del 1707–, com ara la destrucció de Barcelona el 1599 o la crema de llibres a l'Alemanya nazi el 1933.

El tercer bloc se centra en la Guerra de Successió i els efectes que va tindre la derrota per als valencians, com, per exemple, altres urbicidis al País Valencià –el de Vila-real contat a través del record de sor Maria Teresa de Jesús d'Agramunt–; la fugida i sort que van córrer els austriacistes valencians que van pujar a Barcelona, i els saqueigs i destruccions de poblacions catalanes a finals del conflicte bèl·lic.

L'aniquilació de Xàtiva ocupa una secció completa de l'obra on s'aborden els plans que perseguia Felip V a l'hora de destruir Xàtiva, una crema que va suposar "una mort de ciutat exemplaritzant per a la resta de viles austriacistes", apunta Mascarell. L'última part del llibre repassa el significat que ha adquirit la crema per a les posteriors generacions. Així, Rafael Roca aborda la simbologia de tarannà reivindicatiu que va tindre la crema de Xàtiva per al valencianisme de la Renaixença. German Ramírez Aledón fa una anàlisi de com es va convertir en un símbol del valencianisme més cultural, polític i antifeixista del segle XX. Les últimes planes de l'obra recull una entrevista de Paco Cerdà a Herminio Gómez, el director del Museu Batalla d'Almansa.

Xàtiva, dins d'una línia d'urbicidis històrics

Sovint l'urbicidi de Xàtiva s'ha abordat amb "una mirada local", tot i que s'ha tendit al magnicidi, pensant que la crema de la urbs de la Costera "se n'eixia d'allò normal", explica Purificació Mascarell. En aquest sentit, el llibre vol demostrar que la crema de la ciutat "forma part de tota una línia d'urbicidis al llarg de la humanitat", explica la coordinadora de l'obra. 

"Si mirem l'Antic Testament, tenim Sodoma i Gomorra; en altres moments de la humanitat tenim Troia i Numància; en el segle XX Sarajevo, Gernika-Lumo, Berlín i Sant Petersburg. És a dir, que açò de l'urbicidi és una forma d'atemptar contra les ciutats que intenta esborrar identitats i és una forma de desfer la moral de l'enemic", sosté la professora de la Universitat de València. En aquest context de destrucció de ciutats, Xàtiva era una "urbs emblemàtica". Aleshores, era la segona ciutat del Regne de València i "destrossar" una vila amb aquestes peculiaritats –ferventment austriacista i defensora dels furs– "fins deixar-la reduïda a cendres, emportar-se a la gent que vivia i exiliar-la a la força a Castella duu aparellat un càstig potent: és exemplaritzant perquè les ciutats que defensaven la mateixa causa pensaren que calia anar amb compte", relata Mascarell.

L'urbicidi borbònic volia aplicar un correctiu als valencians austriacistes, un càstig que anava més enllà d'allò físic o material, ja que van tractar d'esborrar la memòria dels valencians. Xàtiva va resistir el setge de Felip de Borbó un mes; després de ser devastada, va ser rebatejada com a Colonia Nueva de San Felipe. El nou topònim va durar un segle. "Quan et lleven el nom, esborren la teua identitat urbana", lamenta Purificació Mascarell. 

"Destruir la nostra memòria"

A Xàtiva, el quadre cap per avall de Felip V al Museu de l'Almodí recorda als xativins les flames del 1707. "Forma part del nostre imaginari col·lectiu", afirma Mascarell. En algun moment s'ha plantejat que els Borbons demanen perdó i que, amb el penediment, es torne a posar el quadre cap per amunt. "Xàtiva no vol. El quadre sempre romandrà cap per a avall", manté l'escriptora. 

"Fa més de 300 anys, Felip V ens va cremar", però "la memòria històrica encara està com està; no s'estudia massa i la gent té llacunes importants", afegeix. Per això, Mascarell confia que l'obra que publica el Magnànim ajude a divulgar els fets i el context de l'urbicidi xativí.

L'exèrcit borbònic va cremar Xàtiva escampant les flames per l'arxiu municipal –"on estan els documents i la nostra memòria com a poble"–, la van buidar de gent, durant 50 anys va restar "desèrtica" i "abandonada", amb una nova denominació "com a major ignomínia".

"L'objectiu que tenia el Borbó era esborrar-la de la memòria col·lectiva valenciana". Per això, "és important recordar allò que s'esborra o que es vol esborrar per tal de rescabalar-ho i recuperar-ho", apunta Purificació Mascarell.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next