VALÈNCIA. El jutjat d’instrucció número 8 de València, que investiga el cas Erial, ha rebutjat la nul·litat de les actuacions plantejada per la defensa de l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana en qüestionar, entre altres assumptes, la troballa del document conegut com a “full de ruta” de la suposada trama de blanqueig de capitals que liderava el també exministre.
Segons han informat a EFE fonts de les defenses, després del rebuig d’aquest recurs se n’ha tramitat un de nou en aquest mateix sentit dirigit a l’Audiència Provincial de València, que haurà de pronunciar-se sobre aquest tema.
El fonament bàsic de la petició de la defensa de Zaplana se centra en la suposada irrellevància com a prova del conegut com a “full de ruta”, un document que, segons detalla la Guàrdia Civil en el sumari del cas, va trobar un confident sirià en una troballa fortuïta en un habitatge que havia ocupat abans Zaplana a València.
Bona part de les acusacions formulades pels investigadors té el seu origen en aquest document, descobert de forma casual, segons detalla la Unitat Central Ooperativa (UCO) en un dels seus informes, en un escorcoll practicat en el despatx de Ramiro Blasco, advocat de Marco Bevanent, conegut amb el malnom de ‘ionqui dels diners’.
En aquest escorcoll es va trobar un document que la Guàrdia Civil ha denominat “full de ruta” i que guardava Benavent des que li’l va entregar, l’any 2012, una persona d’origen sirià anomenada Imad, que al seu torn el va trobar en un sobre quan el 2007 va ocupar un habitatge a València en el qual havien residit entre 1998 i 2006 Eduardo Zaplana i la seua esposa.
La Guàrdia Civil creu que aquest document va ser redactat a principi de setembre de 2001 i en ell es detallen les actuacions del grup Sedesa (de la família Cotino) durant els anys 2001 i 2002 en relació amb les concessions públiques dels parcs eòlics i de la ITV, que es van licitar i van adjudicar sota la presidència de Zaplana en la Generalitat.
Per contra, la defensa al·lega que els documents trobats en aquest domicili són de dies posteriors a la data en què l’exministre va vendre la seua casa, l’any 2006.
A més, insisteix que entre aquests documents consten referències a un article de premsa datat el 3 de novembre de 2009, quan Eduardo Zaplana i la seua dona ja havien deixat la casa.
També es refereixen a un document escrit a mà en el qual s’esmenta l’últim balanç d’una mercantil el 2006 depositada en el registre, un balanç que, segons aquesta part, es va realitzar el 2007.
Les mateixes fonts admeten que aquests recursos són els primers d’un procés que aventuren llarg, ja que consideren que aquest assumpte pot ser una de les claus del cas en el seu posterior camí judicial.
Una altra de les qüestions en les quals les defenses fonamentaran les seues posicions serà la duració excessiva, en la seua opinió, del secret de les actuacions o la “reconversió” d’investigat a testimoni de l’advocat uruaguaià Fernando Belhot, qui atribueix a Zaplana la titularitat dels fons suposadament obtinguts de forma il·lícita que ell gestionava.
