Diuen que parlar de Harry Potter és parlar-li a la meitat de la població mundial. Segons la revista Forbes, la saga de JK Rowling s’ha traduït en 77 idiomes, s’ha publicat en més de 200 països i ha recaptat uns 7.700 milions de dòlars bruts amb unes 450 milions de còpies venudes. Però la saga no s’acaba amb la victòria sobre Voldemort. La història màgica no acaba amb l’últim punt final o l’última baixada de teló. L’any passat vaig viatjar a Londres en el que uns amics i jo anomenàrem “viatge temàtic de Harry Potter”. La ciutat de Londres ha sabut aprofitar i promocionar molt bé una història que esdevé un exponent de la cultura anglesa per als més menuts. És possible estar cinc dies en Londres i només visitar coses relacionades amb Harry Potter. Una exposició, un tour per localitzacions de les pel·lícules, una obra de teatre, els estudis cinematogràfics… la llista sembla que no acabe.
Aquesta setmana s’inaugurava l’exposició de Harry Potter a la ciutat de València. Dijous venien tres dels actors de les pel·lícules, els germans Phelps (germans Weasley) i Natalia Tena (Nimphadora Tonks). Intente separar la part fan, la Marta que ha crescut amb la història i els valors dels personatges de Rowling. La Marta que s’aficionà a la lectura i a l’escriptura llegint els set llibres de Potter. I ho separe per fer la reflexió que motiva aquestes línies.
En els vint anys que tinc, no recorde massa esdeveniments que desperten cert orgull de la teua ciutat. Sabeu de què parle? És un sentiment estrany, de vegades costa descriure’l. Però ve causat per moments en què t’alegres de formar part de la ciutat de la qual formes part. Em passà quan la València solidària obrí les portes a l’Aquarius, per exemple. Quan València eixia a la premsa per haver cedit un espai a un humorista a pesar de les amenaces. I, malgrat que no en el mateix sentit, em passa aquesta setmana, quan pense que la meua ciutat pot esdevindre una capital cultural. Música, teatre, cinema, sèries de televisió a l’Albufera, exposicions, literatura… El mateix dia que s’inaugurava l’exposició de Harry Potter es presentava la 54 edició de la Fira del Llibre, també.
Un dels meus personatges favorits, Sirius Black, té una d’eixes frases que pots citar moltes vegades però que mai et canses d’escoltar. “Tots tenim llum i obscuritat en el nostre interior: el que importa és quina part decidim potenciar”. Una ciutat també té llum i obscuritat, parts bones i part roïnes i depén del govern de la ciutat decidir què es potencia, si l’exuberància desmesurada, els escàndols de corrupció, o la cultura i valors de solidaritat, de cooperació, d’empatia. Literatura, música, teatre, mobilitat sostenible, participació, solidaritat, innovació, educació. Potenciar la llum València és feina de totes i de tots.
