La música represaliada per Franco torna a sonar a Sant Miquel dels Reis

L'espectacle dramatitzat 'Música empresonada' recupera les últimes hores de la Segona República i la vida dels compositors tancats al monestir pel règim franquista
9 abril 2019 06:00h
A Sant Miquel dels Reis va funcionar una banda de música mentre l'antic monestir va ser presó. Molts dels republicans van ser traslladats a la càrcer model a València i alguns van ser afusellats posteriorment a Paterna. / GMEXPRESA 

VALÈNCIA. A les acaballes del segle XX, Europa va prendre consciència arran de diversos estudis i publicacions discogràfiques del que havia sigut la Entartete Musik (Música degenerada). Compositors com Felix Mendelssohn, Arnold Schonberg, Kurt Weill i, fins i tot, Gustav Mahler eren etiquetats pel govern nazi d'Adolf Hitler com a "degenerats" i, per tant, les seues músiques eren contràries a la concepció artística del III Reich.

La música represaliada per Hitler no suposava només una etiqueta i la prohibició d'interpretar les seues partitures, sinó que també implicava aplicar un extermini sobre els autors i un silenci sobre les composicions nascudes als guetos i camps de concentració. Així, L'Abellot (Brundibár), l'òpera infantil de Hans Krása, no es va poder estrenar a Polònia, sinó que es va fer en la clandestinitat i, posteriorment, al camp de Theresienstadt. Noms com Víktor Ullmann i Erwin Shculhoff van ser esborrats. Pavel Haas, Krása i Ullmann van ser assassinats a la cambra de gas d'Auschwitz, després de passar per Theresienstadt. A la presó de Terezín també va estar Karel Svenk, que va morir de camí a Mauthausen. Shculhoff va morir de tuberculosi al camp de concentració de Wülzburg i altres es van poder exiliar a temps, com ara Paul Hindemith i Weill.

Al País Valencià, el règim de Franco va aplicar els mateixos preceptes que Hitler per a emmudir l'art degenerat. La música i els compositors no van ser aliens a eixe silenci. Al monestir de Sant Miquel dels Reis, convertit en presidi, van ser empresonats autors sobre els quals va caure la llosa de l'oblit imposat pel franquisme. Ara, un espectacle recupera les vides i les obres d'un seguit de músics que van continuar component entre reixes i uns altres que van haver de patir l'exili exterior i interior.

Aquest 12 i 13 d'abril, a les 20.15 hores, s'estrena al monestir de Sant Miquel dels Reis l'espectacle dramatitzat Música empresonada, amb guió i diàlegs de Juanjo Prats; direcció musical i documentació de Pasqual Pastor, i direcció artística de Toni Tordera.

Organitzada per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, l'espectacle en tres actes es desenvolupa en diversos espais reals de l'antiga presó franquista. Tot plegat serà un homenatge als músics valencians represaliats en la Guerra Civil i la dictadura franquista que van patir la presó, van haver d'exiliar-se o es van veure forçats a abandonar el seu ofici.

Tres vides, tres actes, tres espais

Música empresonada és un espectacle produït per GMExpresa on participen els actors Àngel Figols, Toni Misó, José Montesinos, Amparo Ferrer i Pilar Martínez. Compta amb la direcció orquestral de Pablo Márquez i Francisco Belda, que es posen al capdavant d'aquesta obra que recupera tres biografies sobre un argument de ficció basat en fets i músics reals. 

Amb un conjunt de 25 músics, els cinc actors escenifiquen els moments més significatius de les vides dels músics empresonats. Utilitzant diferents espais del monestir on va existir una banda de música real, els espectadors s'hauran de moure per dins del recinte per a reconstruir la vida entre els murs de la reconvertida en càrcer franquista.

A l'esplanada de la façana del monestir tindrà lloc el primer acte: Festa d'aniversari de la República, una revetla que commemora el VIé aniversari de la II República amb cançons populars i cobles. De sobte, la celebració s'interromp bruscament per l'ocupació de València per part de l'exèrcit revoltat.

El segon acte, El pati de la presó, es desenvolupa al claustre nord del monestir, on les vides dels músics empresonats es desenvolupen entre les contradiccions de fer art dins d'una presó. Amb Música a la ciutat de postguerra, l'espectacle acaba amb els intèrprets fora dels murs del presidi, amb una vida plena d'inhabilitat per a seguir exercint la composició o reclosos en l'ostracisme per la seua ideologia i suport al govern de la República.

Compositors oblidats

L'espectacle recupera obres de compositors oblidats pel silenci imposat pel franquisme. La música represaliada per Franco torna a sonar a través de les partitures dels bocairentins Felipe Belda (Bocairent, la Vall d'Albaida, 1908-1979) i Ángel Bernat Beneyto (Bocairent, la Vall d'Albaida, 1893-1939); Abel Mus Sanahuja (Borriana, la Plana Baixa, 1907. Picanya, l'Horta Oest, 1983); Carlos Palacio García (Alcoi, l'Alcoià, 1911, París 1997); José Ramón Moreno Gans (Algemesí, la Ribera Alta, 1897, Muxa, 1997); Vicent Garcés Queralt (Benifairó de les Valls, el Camp de Morvedre, 1906, València, 1984) i Rafael Rodríguez Albert (Alacant, 1902, Madrid, 1979).

Junt amb aquests, l'espectacle intercala cançons populars i obres d'altres compositors que relliguen l'acció o serveixen d'interludi, com ara la banda sonora de L'àngel exterminador, de Pep Llopis; l'Adagio del Concert per a Violoncel d'Elgar; el pasdoble Suspiros de España, d'Antonio Álvarez; Louange á l'Éternité, de Jésus d'Oliver Messiaen; In modo Sarabanda, d'Eduard López-Chavarri; Viejo jardín y Tierna despedida, de Carlos Palacio; Aires gitanos, de Pablo Sarasate, i l'arranjament per a banda de la Batalla imperial, de Joan Baptista Cabanilles.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, indicava aquest dilluns: "Amb Música empresonada tanquem la legislatura tal com l'obríem: unint cultura i memòria democràtica amb l'homenatge als presos de Sant Miquel dels Reis", apuntava en un comunicat.

L'espectacle és amb entrada gratuïta amb prèvia descàrrega de la invitació a través de la web pròpia de la producció o a través de la pàgina de la Generalitat. Hi ha dues opcions per a assistir-hi: divendres 12 d'abril, a l'assaig general, i dissabte 13 d'abril, a l'estrena.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next