Diari La Veu del País Valencià
La Nau afronta una setmana decisiva per a determinar el ‘qui’ i el ‘com’ del nou govern municipal

VALÈNCIA. Ja han passat cinc setmanes des que es van celebrar les eleccions municipals que van donar la victòria a un bloc d’esquerres a l’Ajuntament de València. Compromís esperava continuar amb els resultats obtinguts el 2015 i poder conformar un govern progressista, si bé va perdre un dels principals socis al consistori. Amb València en Comú-Podem fora del tauler de joc, la coalició aconseguia rascar els suports justos i necessaris per a poder investir Joan Ribó com a alcalde de València. Ara havia d’entendre’s amb el seu principal aliat de govern la passada legislatura, el PSPV, amb Sandra Gómez al capdavant.

Tot apuntava que les negociacions serien més fàcils que el 2015; ara, la coalició ja no hauria de negociar a dues bandes i seria més fàcil tancar files entorn un acord. El panorama no resultava gens hostil ni per al PSPV i ni per a Compromís, ja que començaven les converses dos grups que s’havien hagut d’entendre al consistori durant quatre anys. Tot i aquestes possibles expectatives, més de quaranta dies després de les eleccions, les dues formacions encara no han assolit un pacte de govern progressista per a la ciutat.

Els entrebancs van començar des d’abans de les negociacions, quan l’alcalde va iniciar una ronda de contactes amb la resta de les forces polítiques. La picabaralla inicial s’iniciaria perquè Ribó s’havia trobat abans en la portaveu del PP, María José Català, que amb la seua homòloga en el PSPV, la suposada aliada per a conformar un govern. Tot i aquestes dificultats, la primera reunió entre les dues comissions que del PSPV i de Compromís s’emplaçaven el passat 7 de juny al Teatre Rialto per a donar inici a les converses entorn un acord a l’Ajuntament.

Una setmana després, el 15 de juny seria la primera vegada que coincidirien els 33 regidors que es van incorporar a l’Ajuntament de València: 10 per Compromís, 8 pel Partit Popular, 7 pel PSPV, 6 per Ciutadans i 2 per Vox. Trenta dies després d’aquesta data és quan hauria de tindre lloc el ple d’organització, fixat per al 17 de juliol, en què els regidors hauran de pactar l’estructura municipal amb les àrees i les delegacions corresponents. Dues setmanes després, el 31 de juliol, està previst que se celebre el primer ple ordinari de la legislatura municipal.

Aquesta setmana, en la qual es complien les onze reunions entre les comissions negociadores, encara no s’han produït els avanços necessaris per a determinar un acord de govern. Els dos models de govern continuen en confrontació i sense punts de trobada concrets; només hi roman la “voluntat” activa que han manifestat ambdues formacions per a arribar a aquest govern de coalició. La mateixa voluntat que semblava fracturada aquesta setmana després de reclamacions de lleialtat entre uns i altres.

Les acusacions pel suposat acord dels salaris amb Català de Joan Ribó i la col·lisió entre els dos models de govern no avancen un escenari excessivament “esperançador”. Tot i això, l’alcalde va assegurar que ja era hora d’establir un “calendari” i emplaçava les dues comissions a arribar a un acord de govern progressista. La mateixa postura s’ha adoptat aquest divendres des de Compromís, referint-se al fet que tant l’opció A com la B, C i D era aquest govern de coalició amb el PSPV. En els mateixos termes s’expressaven els socialistes. Tot i això, sense cap acord sobre la taula. La setmana vinent podria resultar clau en les negociacions i en la consolidació de l’aliança entre Compromís i el PSPV. Una aliança que definirà, si s’escau, el rumb que prendran les polítiques a la ciutat de València.

Comparteix

Icona de pantalla completa