La no gravetat

Antoni Camarasa Samper  
23 juny 2019 06:00h
Foto: PXHERE

Això era i no era un bon home que treballava a un laboratori de química. La funció d’aquest laboratori era obtenir productes naturals de diverses fonts primàries per a ús comestible, cosmètic i farmacèutic.

Al laboratori hi havia, doncs, tota mena d’instruments propis d’un laboratori: un agitador magnètic, un agitador vòrtex, provetes, varetes d’agitació, centrífugs de laboratori, densímetres, dessecadors i un llarg etcètera.

L’últim projecte del laboratori era obtenir un material efectiu i innocu per tal de cremar greix que fos tolerat per la majoria de la població en consumir-lo.

En Jordi Font, un minuciós químic, pensava que ja tenia la mescla perfecta, i així era. De fet, amb tal de cremar, cremava fins i tot la gravetat. El dia següent, en entrar al laboratori el primer, com sempre, el químic sentia uns cops al calaix on havia guardat la mescla. En obrir-lo, va comprovar com el recipient on l’havia introduïda ascendia sense la intervenció de res ni ningú fins arribar al sostre. Havia inventat la ingravidesa a la Terra!

En un principi, va pensar que es tractava d’una broma. Com podia ser que un home com ell descobrís la fórmula de la ingravidesa? Fet un manoll de nervis, va intentar recordar tots els ingredients i els passos seguits. Però, primer de tot, va agafar el recipient amb la mescla i el va tornar a guardar abans que ningú no el veiés.

En tornar a casa, en Jordi va seguir tots els passos minuciosament, però el resultat no va ser el que esperava. Decebut, va anar a dormir. Tanmateix, una hora més tard uns cops el va despertar la seua filla Laura dient-li que hi havia un fantasma al seu despatx.

  • No és un fantasma.–va dir en Jordi.–És una pilota màgica que flota, Laura.
  • I com és que vola? Puc jugar amb ella?
  • No, ara és molt tard i demà has d’anar a escola. Vés a dormir.–I en Jordi va amagar l’objecte a un lloc que ningú descobriria en 14 anys.

El dia següent, en Jordi no va despertar. Havia mort misteriosament. Na Laura, que només tenia 5 anys, recorda com uns hòmens tan estranys com ben vestits li van donar llepolies i van jugar amb ella mentre li feien preguntes sobre l’objecte flotant. Com que era una xiqueta molt intuïtiva, va ser capaç de mentir i tothom es va oblidar de l’assumpte durant una llarga temporada.

14 anys després, na Laura estudiava una enginyeria a la Universitat Politècnica de València i havia de pensar un projecte per al treball de final de grau. A casa seua, sa mare i ella no havien parlat pràcticament de la mort del seu pare. Havia esdevingut un tema tabú. Na Laura recorda contar-li a sa mare el que havia ocorregut aquella nit diverses vegades, però sa mare no la va creure mai i finalment en va desistir.

Era l’any 2033 i l’ésser humà feia grans esforços per combatre l’escalfament global, que havia esdevingut un veritable problema. Na Laura volia emprar els seus coneixements per canviar el món, però no sabia com. Fins que una nit va somiar amb el seu pare, que es fregava amb un líquid el cos i aconseguia flotar. Menut ensurt! Quasi botà del llit!

En despertar-se a les 3 del matí, va recordar com si fos ahir que el seu pare havia agafat aquell objecte i va desaparèixer. Sense fer soroll, començà a pensar on podia ser i va escorcollar tota la casa sense fer massa renou, ja que la seua mare dormia. Finalment, va recordar que a casa sempre havien tingut un endoll fals on guardaven les coses de valor sentimental. La seua mare no s’havia atrevit mai a obrir-lo en no haver superat la mort del seu marit.

En obrir el fals endoll, l’objecte que havia vist amb només 5 anys va botar amb tal força com si hagués estat esperant aquest moment. Junt amb l’objecte, hi havia les instruccions que havia escrit el seu pare per tal d’aconseguir la mescla.

El dia següent, na Laura va decidir que una cosa així no podia quedar tancada i va començar a dissenyar vehicles amb aquella fórmula a petita escala. No faria falta més combustible per desplaçar-se!

Quan va exposar el seu projecte, l’èxit no es va fer esperar. Na Laura havia canviat el món tal com es coneixia fins aquell moment. Però li quedava una tasca pendent: esbrinar què li havia passat realment a son pare.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next