VALÈNCIA (EFE). L’Audiència de València ha condemnat a presó permanent revisable un home que va assassinar a Alzira la filla de 2 anys de la seua dona, a la qual va degollar amb un ganivet de cuina per a causar “un menyscapte psíquic greu” a la mare perquè volia divorciar-se d’ell.
La sentència, feta pública aquest dimarts pel Tribunal Superior de Justícia valencià, estableix que l’assassí va incórrer també en un delicte de lesions perquè amb el crim va provocar a la mare un perjudici psíquic irreparable.
La resolució recull el veredicte de culpabilitat emés per un jurat popular al final del judici, que es va celebrar entre els dies 24 i 28 del passat mes d’octubre.
La sentència, que pot ser recorreguda davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, condemna també l’assassí a indemnitzar la seua dona amb 125.000 euros.
Els fets van ocórrer el 12 de novembre del 2017, al domicili d’Alzira on convivien la parella i altres dues persones. En un moment en el qual no hi havia ningú a casa, l’acusat es va dirigir a l’habitació en la qual dormia la xiqueta, que no era filla biològica seua, i la va degollar i després es va tirar pel balcó de l’habitatge i va caure sobre un cotxe.
La sentència assenyala que el jurat ha pres en compte que el condemnat va confessar el crim davant els metges forenses que el van tractar i també davant els primers policies que el van traslladar a l’hospital. En les seues respostes al Ministeri Fiscal durant el judici va dir que no recordava el fet, però va demanar perdó a la mare.
La sentència també es refereix a l’estat mental del reclús, qui va presentar un informe psiquiàtric que li diagnosticava desequilibris psicològics. La tesi de la defensa és que, encara que el diagnòstic es va fer dènou mesos després del crim, el delicte va poder ser conseqüència d’aquesta malaltia “latent”.
No obstant això, el jurat va rebutjar aquesta possibilitat basant-se en la rotunditat de l’informe dels metges forenses, que el van examinar poc temps després de l’assassinat i que assenyalava que “l’acusat no pateix malaltia ni deficiència mental i tampoc hi ha sospita clínica de trastorn de la personalitat”.
Els forenses van explicar durant el judici que, en els reconeixements immediats a la comissió del fet, ni ells ni el metge que el va atendre en primer lloc després de la detenció ni els metges i ni el psiquiatra del centre carcerari van trobar cap signe extern de malaltia psíquica.
En eixos períodes, l’acusat va donar mostres sobrades del seu perfecte estat mental tant en el desenvolupament de la vida de reclús, que estava a més molt controlada en trobar-se inclòs en el programa de prevenció de suïcidis, com en la manera de narrar a terceres persones el fet comés, recorda també la sentència.
Tampoc les persones que convivien amb ell abans de la tragèdia van advertir cap signe, afegeix l’Audiència, que planteja la possibilitat que la malaltia haja sobrevingut després de l’assassinat i després de mesos de presó.
