Diari La Veu del País Valencià
La pugna pels 32 escons valencians: l’esquerra es fixa en el Botànic i la dreta tracta d’importar el conflicte català

VALÈNCIA. La campanya electoral arriba a la seua fi després d’una setmana en què les circumscripcions valencianes no han passat gens desapercebudes per als candidats. Encara més si s’amplia el focus al mes i mig de precampanya d’ençà que es convocara la repetició electoral del 10N, temps durant el qual els candidats han visitat les localitats valencianes en nombroses ocasions.

El president del PP, Pablo Casado, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, són els qui més presents han estat al País Valencià, on es reparteixen 32 escons (15 a la circumscripció de València, 12 a la d’Alacant i 5 a la de Castelló). D’acord amb les enquestes, es tracta dels dos candidats amb més possibilitats d’arribar a la Presidència del govern espanyol.

Si les promeses electorals encara tenen algun valor, els valencians poden estar tranquils. Tant Casado com Sánchez s’han compromés amb l’agenda valenciana, tot començant per la reforma del finançament autonòmic, caducat des del 2014. El candidat socialista va assegurar aquest dijous que el nou model “beneficiarà la Comunitat Valenciana”, però sense posar-li data.

Per la seua banda, el representant del PP es va excusar per no haver-lo reformat durant els anys de govern del seu partit amb majoria absoluta en el fet que, “per responsabilitat”, volien arribar abans a un acord amb el PSOE. Malgrat tot, va reconéixer que el sistema actual és “un greuge comparatiu” i que “és de justícia canviar-lo”, a més de comprometre’s “a millorar-lo”.

Sánchez, que potser pensava que una repetició electoral beneficiaria el seu partit, s’exposa a una davallada que les enquestes preveuen moderada. Durant aquesta setmana ha centrat gran part dels seus missatges en la memòria històrica, tot esprement l’exhumació de Franco al màxim, i ha tornat a insistir en la necessitat de parar l’extrema dreta de Vox. Una idea, aquesta última, que ha quedat desdibuixada després d’una repetició electoral amb la qual s’augura un important creixement per a la ultradreta.

La novetat d’aquestes eleccions, Íñigo Errejón, també ha aterrat al País Valencià de la mà de Compromís. De fet, crida l’atenció com el candidat de Més País per la circumscripció de Madrid ha bolcat més esforços de campanya ací que a la capital de l’Estat. En certa manera, no és d’estranyar si es té en compte que moltes enquestes li donen quasi el 50% dels escons totals (2 de 4) a les circumscripcions valencianes. Això sí, amb unes llistes formades per candidats de Compromís.

La campanya de Més Compromís ha seguit la línia social i verda que la coalició valencianista va exhibir a les anteriors generals, però ha estat molt marcada per l’aposta general d’Errejón d’erigir-se com a garant de “l’acord” i el “desbloqueig” polític. L’experiència de Compromís amb el Botànic, on ha format govern junt amb el PSOE i Unides Podem, ha valgut per a reforçar aquesta línia discursiva. Ara bé, si les enquestes encerten, la formació quedarà lluny de tindre els escons necessaris per a desbloquejar res.

D’altra banda, l’experiència botànica també ha vingut molt bé al candidat d’Unides Podem, Pablo Iglesias. Ja des del principi de les negociacions, el líder de la formació morada posava com a exemple de govern de coalició el Botànic. Aquest dimecres va concretar més i va lloar el president de la Generalitat, Ximo Puig, per “no ser tan arrogant” i “saber que havia de pactar amb Podem i Compromís per a arribar als vots”.

Albert Rivera, el president de Ciutadans, també va estar present el mateix dia a València en una trobada amb famílies on la seua proposta de legalització dels ventres del lloguer va protagonitzar l’acte. Tot i la gran davallada que preveuen les enquestes (de 57 a 14 en tot l’Estat, i de 6 a 4 al País Valencià), la formació taronja no abandona la carrera electoral, fiada a un discurs dur contra l’independentisme català i els partits sobiranistes.

Ara bé, en aquest últim camp, cap dels partits de la dreta pot fer front a la línia seguida per Vox. A més de l’habitual discurs racista i masclista que han tingut oportunitat d’exposar amb tota normalitat –aquest mateix divendres van proposar diferenciar els casos de violència de gènere provocats per “alcoholisme”–, la formació ultradretana ha fet gala de les seues propostes més antidemocràtiques durant l’última setmana proposant la il·legalització de partits com ERC, JxCat o el PNB, als quals considera “enemics d’Espanya”.

Si en una cosa han coincidit el PP, Ciutadans i Vox al País Valencià és a traslladar el conflicte català i a assenyalar Compromís com a germen d’un “nacionalisme dels Països Catalans” a combatre. El líder de Vox, Santiago Abascal, va visitar València aquest dijous i va posar en el focus la coalició valencianista, ja que la considera “un perill real” per a la identitat del poble valencià. Un suposat perill que ve acompanyat del “genocidi cultural” de “la llengua espanyola” –segons el candidat de Vox per València, Gil Lázaro–, o de la voluntat d’ensenyar el valencià a costa d'”acabar amb el castellà”, segons Pablo Casado.

Comparteix

Icona de pantalla completa