La Teta Calva s'inspira en l'univers obsessiu de Pink Floyd en la nova producció que estrena al Teatre Principal

La companyia valenciana presenta la cinquena obra que crea en un lustre de vida després d'acumular diverses nominacions i Premis Max
27 març 2019 16:41h
'El mur' s'estrena al Teatre Principal el proper 29 de març i es podrà veure fins al 7 d'abril. /  IVC

VALÈNCIA. La Teta Calva porta al Teatre Principal de València una nova producció de la companyia valenciana que s'inspira en l'univers angoixós de The Wall, el mític disc de Pink Floyd. El Mur, una proposta escènica escrita a quatre mans per Xavo Giménez i María Cárdenas, s'estrena el proper divendres 29 de març i estarà en cartell fins al 7 d'abril.

La companyia, amb només cinc anys de vida, ha produït cinc espectacles amb els quals ha aconseguit diverses nominacions als Premis Max i guanyar-ne alguns, com ara el Max a l'autoria revelació de María Cárdenas pel text de Shindromo el 2016. 

El director adjunt d'Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), Roberto García, ha reivindicat la "normalització" de les companyies de teatre valencianes a les sales locals. En aquest sentit, Xavo Giménez ha lamentat l'ús dels espais teatrals per a acollir la celebració de monòlegs i la realització de programes en directe.

Amb El Mur, Cárdenas i Giménez opten per la comèdia musical sense renunciar al drama. Amb direcció de Xavo Giménez, la producció compta amb la interpretació de Mercé Tienda, Leo de Bari i el mateix Giménez, mentre que Carles Chiner s'ha fet càrrec de la música de la producció.

L'obra manté la filosofia creativa de la companyia de barrejar la comèdia amb la foscor de la vida, amb personatges que es troben al límit de l'ensorrament; utilitzen el llenguatge musical amb una intenció irònica i es parla de l'aïllament de les persones davant aquestes situacions d'angoixa i obsessió profunda. Així, El mur s'inspira en The Wall, el disc dels britànics Pink Floyd llançat el 1979. 

En la producció teatral de la Teta Calva, la protagonista no és Pink, sinó Rosi, una artista que passa per hores baixes i que es veu espentada a signar la seua redempció. Rosi s'amaga entre les cortines ronyoses d'un extravagant hotel de carretera ubicat entre Conca i Madrid. Les parets de l'habitació són el mur que la separen del món, han explicat els autors.

"Juguem amb el dolor i l'aïllament i el traslladem al públic", ha assenyalat Cárdenas sobre aquest espectacle que compta amb banda sonora pròpia que recorre diferents estils, des del punk fins al recital, un fet que ha permés a Carles Chiner "treballar amb total llibertat".

next