La venda de la Dama d'Elx al Museu del Louvre el 1897 es va fer saltant-se la legalitat

Un Treball de Fi de Grau qüestiona la validesa del contracte entre el propietari del terreny on es va trobar el bust i el conservador del museu parisenc
22 març 2019 13:35h
El Codi Civil de finals del XX indica que aquest tipus de troballes correspon a dos propietaris, qui fa el descobriment i el propietari del terreny on va ser localitzada. / DIARI LA VEU 

ALACANT. La venda de la Dama d'Elx efectuada a l'agost del 1897 no es va ajustar a la legislació vigent a la fi del segle XIX, segons apunta el Treball de Fi de Grau (TFG) d'una estudiant de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (el Baix Vinalopó) que ha donat a conéixer aquest divendres la institució acadèmica.

La transacció que es va fer el 1897 entre el propietari dels terrenys on es va localitzar la Dama d'Elx a l'Alcúdia (el Baix Vianlopó), el doctor Manuel Campello i el conservador del Museu del Louvre de París, León Heuzey, no es va ajustar a dret. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat l'estudiant de Dret Arantxa Luna Marín en un TFG, que ha sigut dirigit pels professors de l'Àrea d'Història del Dret i de les Institucions de la UMH, José Antonio Pérez Juan i Sara Moreno Tejada, i que es va presentar aquest dijous en un acte convocat per la Reial Orde de la Dama d'Elx al Col·legi d'Advocats.

Segons l'estudiant de la UMH, el Codi Civil del moment, el del 1889, establia que en aquest tipus de troballes la copropietat es compartia entre el descobridor i el propietari dels terrenys. No obstant això, la venda de la Dama d'Elx la va realitzar únicament el propietari dels terrenys, el metge Manuel Campello Antón, sense que hi haguera constància en cap moment que el jove que va trobar el bust, Manuel Campello Esclapez, haguera participat en aquesta compravenda o haguera donat consentiment. Jurídicament, aquest fet podria haver dut, en cas de reclamacions, a la rescissió del contracte. Tanmateix, segons fonts jurídiques consultades per aquest diari, la il·legalitat comesa en aquesta compravenda hauria prescrit.

D'altra banda, aquest TFG també ha conclòs que aquesta compravenda de la Dama va tindre molta repercussió en la promulgació de totes les lleis de Patrimoni del segle XX i, fins i tot, va haver-hi cites expresses als diaris de sessions de les Corts, al BOE i a la premsa local.

El TFG d'Arantxa Luna Marín ha sigut possible gràcies al suport i la supervisió de la Clínica Jurídica de la Universitat a iniciativa de la Càtedra Dama d'Elx de la UMH.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next