L’amant de la dona ceba, mecànic, estimava la dona i l’esquaix dos vegades a la setmana. Pagava les consumicions dels amics i la família el cap de setmana.
Un dinar, un sopar, al maset i de festa al poble. Compartir la vida a la Magdalena, amb un cafè o amb xampany. La dona ceba s’agermana amb Xelo a l’escola, al parc i de compres.
Ell repetia que abans de conèixer Xelo anava de flor en flor. La dona ceba, decebuda del seu matrimoni, havia aprimat i es veia més guapa.
L’amant no sap com va començar tot. Uns whatsapp, un perfum, una mirada encisadora o l’encant adolescent. Enfangat d’il·lusions es va llençar al buit. El veig darrere el vidre del bar amb el cap cot amb una cervesa davant. A dins pensaments dispersos, frases mai dites i sentiments tirats al fem que mai es recuperaran.
Ni Xelo ni Felip havien vist cap canvi en les seues parelles. Ells, càndids, van estar mesos enganyats amb bones paraules i excuses imperdonables.
La nova parella, amoral i sense penediment, passeja l’amor a soles per l’extrarradi. Li dóna igual trencar ànimes provocant un tsunami d’incompresions. Les amistats i coneguts no ho entenen. Es un assumpte tèrbol i un xoc de conseqüències ferotges. Una relació contaminada per la traïció i l’enfonsament dels valors en trobades amagades. Es donen la mà, es besen i es giten entre pors i condemnes amargues en un futur caducat.
Mentre, cal curar les ferides amb el llast d’un dolor colpidor. Felip exiliat de sa casa i dels seus fills. Xelo començant de zero amb el cor trencat per la vilesa.
Joan Miquel Palomar
