VALÈNCIA. La Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València ha confirmat la decisió del jutjat d’instrucció número 9 de València de mantindre el secret de les actuacions en el denominat cas Alqueria. La sala ha desestimat així un recurs d’apel·lació plantejat per l’expresident de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, un dels sis investigats en aquesta causa.
El cas Alqueria investiga irregularitats en les contractacions en Divalterra, una empresa de capital públic dependent de la Diputació Provincial de València. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia en un comunicat, la sala va manifestar en un acte del 9 de gener que “concorren raons vàlides per a decretar el secret de les actuacions, que s’adverteix com a necessari i proporcionat a les finalitats de la mateixa investigació penal i així es revela de l’especial complexitat del cas”.
L’Audiència ha confirmat, per tant, la provisió del 22 d’octubre del 2018 i la interlocutòria del 12 de novembre dictades pel jutjat d’instrucció 9 de València.
Rodríguez, dos assessors i tres alts càrrecs de Divalterra van ser detinguts el passat juny en el marc d’una investigació per presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics.
Les perquisicions es van iniciar en 2018 després de la denúncia interposada per la Fiscalia Anticorrupció de València i se centren en irregularitats en la contractació de personal d’alta direcció en Divalterra, antiga Imelsa, el 2015.
El jutge manté des d’aleshores secreta la investigació per a “garantir el seu èxit”, que “requereix entre altres diligències analitzar l’abundant documentació i els efectes telefònics i informàtics intervinguts durant els escorcolls practicats per la UDEF en les seus de la citada empresa pública, la mateixa Diputació de València i l’Ajuntament d’Ontinyent”.
La Secció Quarta de l’Audiència de València no aprecia que eixa mesura i les interlocutòries per les quals es prorroga hagen produït indefensió als investigats, encara que al·ludeix en el documenta a “la necessitat” que les resolucions es notifiquen puntualment al lletrat de la defensa a fi de “fer valdre els recursos pertinents” com en aquest cas.
També assenyala que el secret sumarial és una mesura excepcional que “no pot durar més del temps necessari per a assegurar el bon èxit de la investigació”, per la qual cosa cal que les perquisicions policials avancen amb “urgència”.
En qualsevol cas, la Sala discrepa de les al·legacions de l’apel·lant, “perquè examinades les actuacions fàcilment es desprén d’aquestes la necessitat de la mesura adoptada, que a més de ser necessària està motivada”.
“Estem davant unes diligències d’investigació complexes, amb gran quantitat de documentació confiscada en diverses seus públiques i domicilis privats pendent d’ordenació i estudi”, precisa el document. Igualment, després del corresponent bolcat, s’ha d’analitzar la informació continguda en els “instruments de comunicació emprats pels querellats i dilucidar les presumptes activitats il·lícites i graus de participació de diverses persones”.
Per a l’Audiència, “en aquestes condicions i amb la finalitat d’evitar ràpides reaccions defensives, amb possible destrucció de proves o ocultació d’indicis, resulta correcta la conducta de l’instructor decretant el secret de totes les actuacions, perquè això posaria en perill la investigació sumarial”.
