L'aventura de Balmis: el metge valencià que combaté la pigota a Amèrica

El valencià Francesc Antoni (o Francesc Xavier) Balmis encapçalà la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna que portà la vacuna contra la pigota a Amèrica central i del sud.

La pigota o verola ha estat un flagell per a la humanitat fins que, en 1796, el metge anglès Edward Jenner descobrí la vacuna per combatre-la. Quatre anys després, a Puigcerdà (la Cerdanya), el metge Francesc Piguillem i Verdacer fou el primer a introduir-la als Països Catalans i, doncs, a la península Ibèrica regida pels Borbons. Francesc Balmis, un metge valencià, fill d’una il·lustre nissaga de cirurgians establerta a Alacant, concebé la idea de portar el vaccí a Amèrica i aconseguí del rei Carles IV l’organització d’una expedició perquè la vacuna de Jenner travessàs l’Atlàntic i fins i tot el Pacífic, puix que arribà a les Filipines. Vet ací l’odissea de Balmis, tota una proesa en la història de la medicina.

Francesc Antoni nasqué a l’alacantina plaça de la Fruita, just a l’esquena de l’edifici de l’Ajuntament i que hui dia rep el nom de plaça de la Santa Faç, el 2 de desembre de 175. 

Francesc Antoni Balmis i Berenguer. Bé, Francesc Antoni era el seu nom de baptisme, encara que s’ha estès el Francesc Xavier amb el qual és comunament anomenat. Al pare li deien Antoni, i a l’avi també. Els Balmis eren una família de cirurgians-barbers alacantina. El pare era mestre cirurgià i sagnador, com l’avi. Bé, ja sabeu que les nissagues mèdiques s’han prodigat al llarg de la història de la medicina. Avi i pare cirurgians, el net i fill també. Una família acomodada a l’Alacant, amb pinzellades de cosmopolitisme, del segle XVIII, Francesc Antoni nasqué a l’alacantina plaça de la Fruita, just a l’esquena de l’edifici de l’Ajuntament i que hui dia rep el nom de plaça de la Santa Faç. Vingué al món el 2 de desembre de 1753, en temps del rei Ferran VI, el fill del botxí del Regne valencià, Felip V. Una Alacant que veia arrelar les nissagues de comerciants estrangers, sobretot francesos, però una Alacant encara aleshores privada, com la resta de ports dels Països Catalans, de la possibilitat de comerciar amb Amèrica. Una ciutat, però, mercantil que prosperava mentre l’antiga capital meridional del Regne valencià, Oriola, s’esllanguia entre sotanes, fins al punt d’acabar desertant de la llengua pàtria. En aquella Alacant emprenedora, que acabà arrencant de la monarquia, però en 1778, el privilegi de noliejar vaixells que comerciassen amb Amèrica, nasqué Francesc Balmis, fill d’Antoni Balmis i Lluïsa Berenguer.

No destinat a seguir les petjades de pare i avi, el jove Francesc Balmis estudià primerament al col·legi Nostra Senyora de l’Esperança, regentat pels jesuïtes i, rere l’expulsió de la Companyia de Jesús dels territoris de la monarquia borbònica hispànica en 1769, acabà els estudis previs a la Universitat al col·legi Nostra Senyora del Roser, que dirigien els dominicans. Tots dos situats a l'Alacant dihuitesca, emprenedora i amb pinzellades de cosmopolitisme. 

Cirurgià militar

Noi destinada a seguir les petjades de pare i avi, el jove Francesc Balmis estudià primerament al col·legi Nostra Senyora de l’Esperança, regentat pels jesuïtes i, rere l’expulsió de la Companyia de Jesús dels territoris de la monarquia borbònica hispànica en 1769, acabà els estudis previs a la Universitat al col·legi Nostra Senyora del Roser, que dirigien els dominicans. En aquestes dues institucions docents, totes dues situades a Alacant, Balmis adquirí els coneixements de gramàtica i retòrica exigits per a posteriorment cursar medicina a València, on en 1778 obtingué el grau que li permetia exercir la cirurgia i ensenyar àlgebra. Prèviament, entre els anys 1770 i 1775, exercí com a practicant, ajudant de cirurgià, a l’Hospital Reial Militar de la ciutat del Benacantil, on hui dia encara està la comandància de la Guàrdia Civil a la ciutat.

Balmis anà a Amèrica, a la Nova Espanya (Mèxic) per primera vegada en 1780. En 1784 era el cirurgià major del Reial Hospital del Amor de Dios de la ciutat de Mèxic, a la imatge. 

En 1779 Balmis ingressà a l’exèrcit i dos anys més tard és ascendit a cirurgià militar del regiment de Zamora, enviat a Amèrica en 1780 en l’expedició de José Solano y Bote, el marquès de Socorro. Havia esclatat la guerra d’independència nord-americana i l’Espanya borbònica s’uní a França contra Gran Bretanya en l’ajut als independentistes nord-americans. Ep! Els piolins espanyols ajudant els independentistes de la Nova Anglaterra. Coses de la vida! Després, quan es girà la truita, i foren les noves Espanya, Granada, etc., les que demanaren ser lliures, això ja no li escaigué bé als espanyols. Espanya —el Borbó espanyol— entrà en la guerra obligat pels pactes de família que l’unien als parents de París i perquè pretenia recuperar la Florida i l’illa de Menorca, únic territori dels Països Catalans que s’havia escapat a la depredació borbònica i —vaja!— molt que es notà. Era la Menorca britànica de Joan Ramis i els il·lustrats menorquins que no deixaren de conrear la llengua pàtria, quan a Mallorca i la Península la castellanització a la força ofegava les elits culturals. Balmis, convertit en cirurgià militar, anà a Amèrica i acabà, en 1784, com a cirurgià major del Real Hospital del Amor de Dios de la capital mexicana. Foren quatre anys intensos en què el metge alacantí lluità contra la febre groga a Goajiro (aleshores virregnat de Nova Granada, hui dia Veneçuela), passà per Cuba i arribà a Veracruz. El tractat de París (1783) posà fi a la guerra contra Anglaterra i donà certificat de naixement als Estats Units d’Amèrica. Acabat el conflicte, l’assistència als ferits de guerra la convertí en passió per curar. Així, a Mèxic estant (aleshores Nova Espanya), es preocupà per les malalties venèries i, tornat a la Península, publicà la Demostracion de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas en las raíces de dos plantes de Nueva España, especies de Agave y Begonia para la curación del mal venéreo y escrofuloso (1794), obra que l’any següent fou traduïda al toscà (l’italià) i publicada a Roma. Balmis completà estudis de medicina a la Universitat de Toledo, on assolí el títol de batxiller en medicina (no res a veure amb els batxillerats de l’actualitat) i, a Madrid, es doctorà al Real Estudio de Medicina Práctica. Bé, a Madrid era la cort, el monarca, que aviat demanà els seus serveis. Balmis, en 1795, a l’edat de quaranta-dos anys i després de l’experiència i el prestigi adquirits a Amèrica, es convertí en cirurgià de cambra del rei Carles IV.

El metge anglès Edward Jenner, a la imatge, fou el primer a adonar-se que les vaqueres, que havien estat contagiades de la verola bovina, quedaven immunes a l’acció del virus mortal que afectava els humans. Això li féu concebre la idea de la vacuna, que s’estengué aviat per tota Europa. 

La pigota

La terrible malaltia de la pigota havia perseguit la humanitat des de més de tres milers d’anys i al segle XVIII continuava sent un flagell contra el qual poc es podia fer. A Amèrica el virus de la verola aparegué per primera vegada en 1520 i des d’aleshores exterminà persones a tort i a dret, tot sent particularment nociu en la població infantil. El metge anglès Edward Jenner fou el primer a adonar-se que les vaqueres, que havien estat contagiades de la verola bovina, quedaven immunes a l’acció del virus mortal que afectava els humans. Això li féu concebre la idea de la vacuna, que s’estengué aviat per tota Europa. Als Països Catalans fou el metge de Puigcerdà Francesc Piguillem i Verdacer el primer a introduir el vaccí de Jenner en 1800. A França, en 1801, Louis-Jacques Moreau de la Sarthe publicà el Traité històriques et practique de la vaccine, obra que Balmis traduí al castellà en 1803 amb la intenció de ser divulgada per la península Ibèrica i Amèrica. A Amèrica, sí, perquè a Europa aviat la vacuna de Jenner contribuí a eradicar la pigota, una malaltia que no respectava condició social i que àdhuc havia assotat la casa reial. La infanta Maria Teresa, filla de Carles IV i Maria Lluïsa de Borbó-Parma, morí de pigota i això afectà profundament al pare, un home de naturalesa indolent, però que la mort de la filla el portà a prendre una decisió importantíssima per a la salvació de vides als territoris d’ultramar: portar el vaccí de Jenner a les possessions de la Corona a Amèrica.

Balmis considerà que l’única manera de portar la vacuna a Amèrica era a través de xiquets, xiquets de curta edat que no haguessen patit la malaltia, els quals serien inoculats successivament amb la vacuna durant el viatge, per a així conservar en perfecte estat i activa la vacuna fins a arribar a la destinació. A la imatge, fotograma del film "22 Ángeles", de Miguel Bardem, que tracta de l'odissea de Balmis transportant el vaccí contra la pigota a Amèrica. 

Balmis, el metge reial, era al darrere. El seu capteniment en la lluita contra les malalties infeccioses el portà a desenvolupar remeis contra la sífilis i ara, alertat per l’extensió de la pigota, cercà la manera que la vacuna travessàs l’oceà. Com fer-ho? Els mitjans tècnics de l’època eren limitadíssim i la conservació del vaccí benigne era gairebé impossible en una travessia de setmanes en els vaixells de l’època. Hi havia la possibilitat de transportar vaques infectades amb la verola bovina, però aquesta solució no satisfeia Balmis, que considerà que l’única manera de reeixir, de portar la vacuna al Nou Continent, era a través de xiquets, xiquets de curta edat que no haguessen patit la malaltia, els quals serien inoculats successivament amb la vacuna durant el viatge, per a així conservar en perfecte estat i activa la vacuna fins a arribar a la destinació.

El 30 de gener de novembre de 1803 salpà de la Corunya la corbeta María Pita. A bord eren Balmis, els seus ajudants i els vint-i-dos xiquets que servirien per a portar la vacuna contra la terrible verola a Amèrica. El 9 de febrer de 1804 arribà a Puerto Rico. 

La Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna

Carles IV aprovà el projecte de Balmis i el 30 de novembre de 1803 salpà de la Corunya. Ajudava a Balmis el metge cerverí Josep Salvany i Lleopart. Era el segon del metge alacantí, cirurgià format al Reial Col·legi de Cirurgia de Sant Carles a Barcelona i que el propi Balmis trià perquè l’acompanyàs. Veieu!: una altra vegada Països Catalans. I és que —què us diré?— la realitat, com la veritat, sempre sura. Salvany, com Balmis, també era cirurgià militar. Bon cirurgià i bon metge, la seua salut delicada (patia de paludisme) li impedí continuar l’activitat militar. Balmis el reclutà per a la seua expedició permetent-li mantenir el grau militar.

Francesc Balmis era el cap de l'expedició, el cerverí Josep Salvany era el seu segon. Com a infermera anà la gallega Isabel Zendal. A la imatge, María Castro (Isabel Zendal), Pedro Casablanc (Balmis) i Octavi Pujades (Salvany), protagonistes de la pel·lícula "22 Ángeles". 

Els xiquets per a dur el vaccí a Amèrica foren trets dels orfenats de Madrid, Santiago de Compostel·la i la Corunya. Del de Madrid en foren cinc: Vicente Ferrer (7 anys), Andrés Naya (8 anys), Domingo Naya (6 anys) i Antonio Veredia (7 anys). De l’hospici de Santiago de Compostel·la en foren uns altres cinc: Juan Antonio (5 anys), Jacinto (6 anys), Gerónimo María (7 anys), Francisco Florencio (5 anys) i Juan Francisco (9 anys). De la casa d’expòsits de la Corunya en viatjaren tretze: Martín (5 anys), Manuel María (6 anys), Cándido de la Caridad (6 anys), Francisco Antonio (8 anys), José Jorge Nicolás de los Dolores (5 anys), Vicente María Salee y Vellido (3 anys), Pascual Aniceto (3 anys), Ignacio José (3 anys), José (3 anys), José Manuel María (3 anys) i Benito Vélez (3 anys). Aquest darrer era el fill d’Isabel Zendal Gómez, rectora de la casa d’expòsits corunyesa, que acceptà, com a infermera, fer-se càrrec dels vint-i-dos xiquets durant tota la singladura. Els noms els cite tal com apareixen a la documentació.

Balmis arribà a Cuba, a l'Havana, però els cubans ja coneixien el descobriment de Jenner i àdhuc havien traduït pel seu compte el tractat de Moreau de la Sarthe. Des de 1795, per un article del metge cubà Tomàs Romay, sabem que a Cuba eren coneguts els avanços de la inoculació en la prevenció de les pigotes naturals. Els cubans tenien la vacuna i la inoculaven.

El vaixell, la corbeta María Pita, era un navili mercant de dues-centes tones, de tres pals i veles quadrades, propietat de l’armador corunyès Manuel Díez Tabanares. Per què aquest vaixell? Per rapidesa i economia. Ara bé, l’expedició era reial, d’estat, i així el comandament de la nau l’ostentà el tinent de fragata Pedro del Barco. Des de la Corunya, la María Pita es dirigí cap a les Canàries, on Balmis i Salvany s’estigueren un mes vacunant i instruint sobre les vacunacions. La María Pita portava a bord cinc-cents exemplars de la traducció castellana de Balmis del tractat de Louis-Jacques Moreau de la Sarthe sobre els vaccins. El 6 de gener de 1804 sortí de Canàries. Arribà a les Antilles, a Puerto Rico, el 9 de febrer de 1804. Però, ai... Sorpresa! Resulta que a Puerto Rico la vacuna ja existia. El vaccí de Jenner havia estat introduït des de la colònia danesa de la veïna illa de Sankt Thomas, a les illes Verges. Escric «Sankt Thomas» a dretcient i no l’anglès Saint Thomas, nom de l’illa sota administració nord-americana des de 1917. Ep! Recordeu fa poc la bajanada del president nord-americà Donald Trump pretenent comprar Groenlàndia? Doncs mireu, és el que féu un altre president dels americans del nord, el Thomas W. Wilson, en 1917, i que el Trump vol emular. Aleshores els eixí bé la jugada als estatunidencs, que aconseguiren les Illes Verges per vint-i-cinc milions de dòlars. En fi, els danesos, amos al segle XVIII de l’arxipèlag, s’havien avançat a Balmis, val a dir-ho, i la vacuna havia arribat també a Puerto Rico. A Cuba, on la María Pita arribà el 28 de maig, Balmis es trobà amb una situació similar. Els cubans coneixien el descobriment de Jenner i àdhuc havien traduït pel seu compte el tractat de Moreau de la Sarthe. Des de 1795, per un article del metge cubà Tomàs Romay, sabem que a Cuba eren coneguts els avanços de la inoculació en la prevenció de les pigotes naturals. Tenien la vacuna i la inoculaven. Viatge debades el de Balmis i els seus?

En arribar a la Guaira (Capitania General de Veneçuela), Balmis i Salvany se separaren. El metge cerverí es dirigí cap a la Nova Granada (Colòmbia) i d'allà al Virregnat del Perú. A Cochabamba (Alt Perú, ara Bolívia), a la imatge, morí el 21 de juliol de 1810. Pretenia arribar amb la vacuna fins al Virregnat de la Plata (Argentina).

Vacunar el continent i les Filipines

Cuba i Puerto Rico immunitzades —vaja, en procés de ser-ho—, calia saber que passava a l’Amèrica continental. La María Pita arribà a la Guaira, a la Capitania General de Veneçuela. Ací Balmis i Salvany se separaren. Mentre Balmis anà cap a Caracas i, ara sí, l’objectiu de la María Pita es complí, puix que a la capital de la Capitania General s’establí una Junta Central de la Vacuna, el cerverí Salvany marxà cap a Nova Granada, els actuals estats de Colòmbia i Equador, i d’allà cap al Virregnat del Perú, un vast territori que incloïa els ara Perú i Bolívia. De fet, vacunant i vacunant, i amb l’objectiu d’arribar fins al Virregnat de la Plata (Argentina), morí a Cochabamba, a l’Alt Perú (Bolívia), esgotat i sacsejat per les nombroses malalties que l’afectaven, el 21 de juliol de 1810.

El viatge de Balmis no acabà fins a arribar a la Xina. Arribà a la colònia portuguesa de Macau el 5 d'octubre de 1805 i d'allà anà a Canton o Guangzhou (a la imatge, a l'actualitat).

Salvany ja no tornà a coincidir amb l’alacantí Balmis. Aquest tornà a Cuba i d’allà anà a Nova Espanya. A Mèxic s’introduí amb èxit la vacuna, tot i els recels de la població i les autoritats. Des de Mèxic, en concret des d’Acapulco, Balmis salpà en un nou navili, el Magallanes, cap a Filipines, el 8 de febrer de 1805. Arribà a Manila, la capital filipina, el 15 d’abril. Per al viatge repetí l’operació de reclutar xiquets orfes com a portadors de la vacuna, ara vint-i-cinc trets dels hospicis mexicans. L’expedició tornà a Acapulco, però Balmis restà a Filipines. Volia portar la vacuna a la Xina i, tot i les dificultats, que el mar de la Xina meridional estava infectat de pirates, aconseguí arribar a la colònia portuguesa de Macau el 5 d’octubre de 1805. Balmis arribà a Canton abans d’iniciar el viatge de retorn. Tornaria a Nova Espanya en 1810, ara partint des del port de Cadis i també amb la missió de vacunar i assentar definitivament el vaccí de la verola a Mèxic. Tornà a la Península en 1812 i s’establí a Madrid, on morí el 8 de novembre de 1818. En morir era vidu de Josefa Mataseco, amb la qual no tingué descendència.

Balmis morí a Madrid, el 8 de novembre de 1818. No tingué descendència que continuàs la nissaga de cirurgians. Hui dia una placeta i un institut de secundària a la ciutat d'Alacant porten el seu nom.

Alacant recorda el metge combatent de la verola amb el nom d’una placeta cèntrica i el d’un institut d’ensenyament secundari. L’expedició de Balmis ha merescut de l’atenció literària, amb algunes obres de ficció inspirades en el seu viatge, i fins i tot de l’art del cel·luloide, com la pel·lícula 22 Ángeles (2016), de Miguel Bardem, basada en la novel·la Los ángeles custodios (2010), de la madrilenya Almudena Arteaga.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next