VALÈNCIA. Castelló de la Plana està més a prop de concloure el procés que va iniciar durant aquesta legislatura per a recuperar el topònim històric de la ciutat i del seu districte marítim. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba d’aprovar per unanimitat, en la sessió plenària d’aquest divendres, l’informe pertinent perquè el Consell valide el canvi de la denominació i que el nom de la capital de la comarca de la Plana Alta torne a ser únicament en valencià i així donar el vistiplau perquè aparega publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i, posteriorment, en el Boletín Oficial del Estado (BOE).
El ple de l’Ajuntament de Castelló de la Plana del passat 29 de novembre va aprovar l’últim tràmit que corresponia al consistori per a recuperar el topònim “històric” de la ciutat, així com del Grau de Castelló de la Plana. Després d’un tens debat al voltant de les 38 al·legacions presentades pel grup municipal del Partit Popular i Ciutadans per a posicionar-se en contra de recuperar la denominació única i oficial en valencià, el ple les va rebutjar i va donar així llum verda, amb quinze vots a favor i onze en contra, a l’aprovació del topònim
Després de la resposta a les al·legacions, la proposta del consistori era traslladar-ho al Consell i serà aquest qui, després de consultar l’AVL, prendrà la decisió final, que comportarà la normalització del topònim i la recuperació del nom “històric i original” de Castelló de la Plana. En aquest sentit, el regidor de Normalització Lingüística, Ignasi Garcia, apuntava el passat novembre que “amb aquest canvi no solament complim amb la legalitat espanyola i autonòmica, sinó també amb les recomanacions internacionals”.
L’AVL ha aprovat per unanimitat l’informe perquè el nom siga Castelló de la Plana, un dictamen que traslladarà al Consell, qui farà la darrera votació al respecte. Una vegada el govern done el vistiplau es publicarà en el DOGV i en el BOE i Castelló de la Plana i el Grau de Castelló de la Plana tindran oficialitat plena com a topònims únics en valencià.
PP i Cs defensen la cooficialitat
El procés iniciat a Castelló de la Plana el 2018 va tindre els mateixos detractors que altres ciutats com València quan va abordar l’oficialitat única del nom en llengua pròpia.
El govern municipal de Castelló de la Plana, a instàncies del regidor de Normalització Lingüística, Ignasi Garcia, volia proposar en el plenari de l’Ajuntament del mes de febrer l’aprovació de l’inici dels tràmits per a la normalització del nom de la ciutat i del seu districte marítim. La voluntat era acabar amb la doble denominació: Castelló i Castellón. Pel que fa al districte marítim, desapareixeria el nom de Grao i es mantindria el de Grau.
L’equip de govern comptava amb un manifest que recollia motius històrics i filològics que avalaven l’oficialitat signat pel fill predilecte, Germà Colon; el cronista de la ciutat, Antonio Gascó, i els professors i estudiosos Vicent Garcia Edo i Vicent Pitarch i Almela. En el manifest, els experts esmentats afirmaven que la ena final de Castellón “és aliena a la nostra història i cultura” i “causant d’una situació, si més no, estranya”. “Quin bé faria la recuperació del nom únicament en valencià, tant per raons històriques i filològiques com de dignitat i estètica, i més tenint en compte que aquesta decisió no causaria danys d’interpretació a tercers”.
Tanmateix, el PPCV i Cs van engegar una campanya de descrèdit contra la proposta toponímica del govern del Grau el qual, per tal d’apaivagar la tensió, va donar un temps de marge per a abordar el canvi i celebrar diferents conferències i jornades divulgatives que explicaren els motius científics sobre el nom. La moció es va ajornar fins al maig i l’aprovació definitiva del consistori no va arribar fins al novembre de l’any passat. Ara, però, el procediment ha rebut el penúltim impuls després del dictamen favorable de l’AVL, un informe que arribarà al ple del Consell i que aquest validarà ja que, segons la legislació, per a donar validesa a un canvi de denominació només és imprescindible el document de l’ens estatutari que vetla per la fixació lingüística.
