L’enemic número 1 del clima: l’automòbil

L’emergència climàtica té bàsicament 2 causes: les emissions de GEH, gasos d’efecte hivernacle (CO2, CH4, NOx, O3, CFC, …), i els incendis forestals. Els incendis són responsables d’aproximadament una quarta part del calfament global¹. I la Comunitat Valenciana² genera GEH en el transport, 46%, la indústria 27%, la producció elèctrica 15% i la resta 12%.

A Espanya el transport emet un 27% dels GEH (dades oficials³, que potser es queden curtes), la indústria 19%, la generació elèctrica 17%, l’agricultura 12%, els sectors Residencial, Comercial i Institucional 9%, els residus 4%, etc. A Europa el transport genera més del 30% de les emissions totals⁴ (el 72% en les carreteres) i el mateix passa amb la resta de països⁵.

Així doncs, el transport motoritzat és el principal causant de l’emergència climàtica, l’enemic n. 1 del clima i de la salut pública pel calfament, accidents, malalties, ocupació de l’espai urbà, destrucció de l’entorn, dependència del petroli, guerres derivades, refugiats, … I damunt tenen un rendiment molt baix: segons els enginyers, el motor d’explosió transforma en moviment un 30% de l’energia del combustible (el 70% restant la perd en forma de calor), però un cotxe pesa al voltant de 1.000 kg i desplaça de mitjana 1,4 persones, uns 110 kg, de manera que el rendiment per kg desplaçat baixa a nivells vertaderament ridículs.

Per tant, si de veres volem resoldre l’emergència climàtica, hem d’actuar sobre tots els sectors però principalment sobre aquest. I donada la gran desinformació existent, ecologistes i gent conscienciada hem d’aconseguir enfocar l’atenció mediàtica i política sobre el transport motoritzat com a principal causant del calfament global.

Serà difícil perquè les grans companyies han guanyat bilions amb el petroli i els autos, i volen seguir guanyant-ne més, encara que massacren pobles i cremen la Biosfera. Els seus amos són ionquis dels diners i tenen tantíssim poder que els governs no s’atrevixen ni a tossir-los, fins i tot s’han burlat i han estafat als consumidors amb les emissions de contaminants⁶. I durant seixanta anys o més han manipulat els ciutadans amb la publicitat, fent-los creure que els autos són imprescindibles i boníssims, i la majoria s’ho ha cregut…

Al principi els autos eren un medi per transportar coses necessàries, que no teníem ací o allà, però ara s’han convertit en un fi en si mateix, un símbol de poder i ostentació, una font d’immensos beneficis per als amos de les transnacionals, un luxe perillós per a tothom. Perquè són ja més de 1.300.000.000 de vehicles de motor rodant pel món i estan col·lapsant ciutats i clima.

Hem de tornar als orígens: viatjar només quan realment siga necessari i en el mitjà menys contaminat, res de transatlàntics, creuers i avions. Res de dur aliments o matèries primeres d’altres continents, per exemple taronges de Sud-àfrica o kiwis d’Austràlia, quan ja en tenim ací, així a més podrem salvar la nostra agricultura i indústria (aquest sistema resulta més insostenible quan arruïna l’agricultura local, fonamental i imprescindible per a qualsevol país).

Per això totes les solucions passen per reduir l’ús de cotxe-AVE-avió-vaixell i substituir-los per peu-bici-tren, a més de canviar la hipermobilitat per l’assossec i la racionalitat. Segons els darrers informes, hem de disminuir almenys un 45% les emissions de GEH⁷, encara que açò xoque frontalment amb el capitalisme, que creu en la religió absurda i impossible (insostenible) del creixement continu.

I és urgent perquè les temperatures mitjanes globals pugen ja 1ºC i els científics calculen que sols disposem d’uns 10 anys per evitar que sobrepassen els crítics 1,5ºC, que ens durien a una fase de calfament autoalimentada sobretot pel desgel de l’Àrtic (menor reflexivitat i major absorció d’energia solar) i de la tundra (alliberament de metà, 25 voltes més calfador que el CO2), la qual cosa acceleraria la pujada de temperatures potser irreversiblement, sense possibilitat de recuperar ja l’equilibri climàtic⁸.

Certament canviarem, de grat o per força. Per força si no fem res i deixem que el clima siga escalfant-se fins convertir les nostres terres en deserts. Això a curt termini (dècades) perquè a llarg termini (segles) la pujada vertical del mar superaria els 67 metres, per la fusió de Groenlàndia i l’Antàrtida⁹, i submergiria les costes i els nostres municipis: València està a una mitjana de 16 msnm (metres sobre el nivell del mar), Alacant a 5, Castelló a 27, Alzira a 15 m, Sueca a 3, Cullera a 2… O de grat, si som capaços de substituir aquest model caduc, insostenible i hipermòbil per un altre ecològic, pacífic, solidari i assossegat.

De cap manera podem confiar que van a fer el canvi els de dalt, ni tan sols els que parlen bé i ho defensen (de paraula), entre altres coses perquè els governs ja estan reunint-se des de 1979 (data de la 1a Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic) i enguany faran la COP-25, a Chile, 25 conferències intergovernamentals sense acords seriosos i efectius. La prova és que cada any estem pitjor.

De fet, els governs seguixen fomentant el transport motoritzat. A la CV: 49 milions de subvenció a la Ford¹⁰ els darrers anys, plans Renove¹¹, ampliació de la V-21, del Port de València, 3a carretera entre Alzira i Carcaixent, més AVE (tenim ja més que tota Europa, per què serà?), matinals moteres, fires de l’automòbil, etc. I mentrestant seguim sense la Xarxa Verda que unisca tots els municipis valencians amb camins/carrils segurs per a bicis i vianants, sense la Via Verda Ribera-Safor, la de Manuel-Xàtiva, el Camí del Xúquer i sense connexions segures entre els nuclis urbans i els polígons, quan açò costaria una centèsima part de tot el que malbaraten en el transport motoritzat!

D’una forma o altra canviarem. I si conduïxen la reconversió socioeconòmica les dretes, els de dalt, avars i miops conservadors de privilegis, ho pagarem els del mig i encara més els de baix perquè ells només pensen a augmentar la seua riquesa i poder, com si la Terra fóra il·limitada. Però som ja 7.750.000.000 de persones i consumim 100 voltes més energia i matèries primeres que els nostres avis o la gent del tercer món, i la situació resulta insostenible, amb la Biosfera desbordada i el clima en emergència.

Ja hem vist el que han fet amb el «Madrid Central», un tímid intent de reduir el trànsit en la capital, o com estan «resolent» el problema de Catalunya, o la que han muntat per la mòmia d’un dictador colpista i genocida. Por dóna que capitanege la transició la dreta, l’extrema dreta o els autoritaris, perquè són capaços de qualsevol barbaritat, com han fet en crisis anteriors. Recordeu com va començar la II Guerra Mundial i per què? (Crac a Nova York, crisi i atur per tot el món, auge de feixistes, nazis, franquistes, hirohitons, estalinistes, …)

Si volem un canvi positiu, aprofitar l’oportunitat per a millorar i fer una transició cap a una societat sostenible, justa i equitativa, que no s’encebe amb els de baix i els del mig (molts dels quals van quedar-se sense treball, igual com els passà als carreters, ara per l’emergència climàtica, la robotització industrial i la deslocalització), haurem de pressionar i procurar governs realment progressistes, que disminuïsquen la jornada setmanal i l’edat de jubilació, que augmenten els impostos als rics i repartisquen el treball, que fiquen el clima i les persones per damunt dels privilegis dels magnats (mangants) que estan destruint el món…