VALÈNCIA. Lluny de decréixer, la quantitat de diners que els ciutadans dediquen a les apostes continua augmentat. L’últim Informe Anual del Joc al País Valencià exposa que enguany la xifra ha crescut un 6,52% fins a arribar als 341 milions d’euros. Una quantitat que quasi s’ha doblat en 4 anys, ja que des del 2014 ha augmentat un 92,6%.
No obstant això, aquest creixement constant ha començat a ralentitzar-se després d’haver-se disparat durant els últims anys. El primer boom de les apostes es va viure entre el juny de l’any 2012 –quan va entrar en vigor la llei de regulació del joc estatal– i el 2013. Un període de temps en què, segons les dades de la Conselleria d’Hisenda, es va passar de jugar 18 milions a 101.
Des d’aleshores, la dada no ha deixat d’augmentar a un ritme interanual desorbitat. Un 75%, el 2014; un 35%, el 2015, i un 22%, el 2016. Només el 2017 ho ha fet lleugerament per davall del 10%, fins a arribar al 6,52% de l’últim any. La realitat, però, és que la Generalitat no quantifica en aquest estudi les travesses en línia –competència de l’Estat–, per la qual cosa és d’esperar que la xifra total siga molt major.
L’espectacular augment del negoci del joc dibuixa un escenari preocupant quan es creua amb les dades sobre ludopatia. Segons l’associació Vida Libre, s’ha convertit en el segon motiu d’addicció, només per darrere de la cocaïna, i està afectant especialment els joves. El perfil de persona amb problemes d’addicció al joc ha passat de ser el d’un home entre els 50-65 anys a estar entre els 18-30.
Segons Antonio Castaños, director de Vida Libre, una enquesta realitzada el 2016 va recollir que el 17% dels joves de 13 anys havia apostat, mentre que un 1,2% estava en risc de desenvolupar una addicció patològica al joc. Un any més tard, la repetició de l’estudi mostrava que el 80% d’adolescents d’entre 14 i 18 anys ja estaven jugant i que la incidència de patologies s’havia triplicat.
Una llei del joc per al 2020
Mentre continua la proliferació de les cases d’apostes, els grups del Botànic ja tenen la vista posada en la nova llei del joc, que va quedar posposada en la passada legislatura a causa de l’inesperat avançament electoral; una norma que pretén protegir el jugador com a “part dèbil” de la relació, però que es veurà limitada per les restriccions de la reglamentació estatal.
L’avantprojecte de llei inclou tres eixos en els quals el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, va fer èmfasi: l’obligació d’establir un control de menors a la porta de les cases d’apostes; un enduriment de les sancions per als locals en els casos en què es vulnere la normativa vigent, i que una part important dels ingressos que se’n deriven a l’administració vagen destinats a programes contra la ludopatia.
Malgrat el text inicial, el tràmit parlamentari a les Corts serà essencial i pareix que la voluntat dels grups parlamentaris de l’esquerra és endurir la llei. Fa poques setmanes, el PSPV va avançar que presentarà una sèrie d’esmenes, que passen per obligar aquests negocis a ubicar-se a més de 700 metres de qualsevol centre escolar. En cas que s’aplicara amb efecte retroactiu, comportaria la desaparició de moltes cases d’apostes, sobretot als barris populars.
A més a més, els socialistes també proposen que les associacions que lluiten contra la ludopatia estiguen representades amb veu i vot en les comissions de les Corts que tracten temes relacionats amb el joc. S’espera que, una vegada entrat l’any, Compromís i Unides Podem plantegen també les seues iniciatives.
