VALÈNCIA. El Palau de les Arts ha rescatat la sarsuela La Malquerida, del valencià Manuel Penella, després que haja romàs més de 80 anys allunyada dels escenaris, en una peça que destaca per la seua “intensitat dramàtica” i en la qual el text sobreïx per damunt del conjunt.
L’estrena de la coproducció entre el coliseu valencià i els Teatros del Canal de Madrid –a Madrid es va veure el 2017– la va presentar aquest dilluns el director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega; el director musical de l’obra, Santiago Serrate; el director d’escena, Emilio López; la mezzosoprano Sandra Ferrández; el baríton César Méndez; el tenor Vicent Romero; l’actor Nacho Fresneda, i l’actriu Victoria Salvador.
La peça, que forma part de les activitats de recuperació del repertori lúdic valencià, tindrà quatre funcions que es representaran els dies 11, 14 i 18 d’abril, a més d’una altra el 16 d’abril, que està dedicada al programa didàctic de Les Arts, totes elles al Teatre Martín i Soler.
‘La Malquerida’ és un drama rural amb una intensitat dramàtica que es manté durant tota l’obra, encara que Penella, “mantenint la formalitat de la sarsuela”, va inserir alguns números còmics per a “donar una mica d’aire a les parts tan intenses que té l’obra”, va detallar López.
El drama rural és una de les raons per les quals l’obra està ambientada a Mèxic, a més de perquè Penella es va exiliar a aquest país durant la Guerra Civil espanyola i perquè Jacinto Benavente, que va col·laborar en el guió de La Malquerida, va ser coguionista del film que es va realitzar sobre l’obra i “va donar el vistiplau” al fet que s’ambientara allí.
López va ressaltar que, al contrari que en altres sarsueles en les quals el text fa de nexe entre una part musical i una altra, la trama de La Malquerida està en el text, la qual cosa provoca que els cantants tinguen “una responsabilitat bastant gran, perquè la col·locació de la veu a l’hora de recitar no és la mateixa que a l’hora de cantar”.
“Hi ha unes parts de text molt dramàtiques que els cantants han hagut de saber conjugar d’una manera bastant important per a després posar-se a cantar amb una mica més de dramatisme encara”, va destacar el director d’escena.
El llegat de Penella
La Malquerida va ser l’última sarsuela del compositor Manuel Penella (València, 1880, Cuernavaca, Mèxic, 1939). Aquest drama ruralista es va estrenar el 1935 al Teatre Victòria de Barcelona –concretament un 12 d’abril– i, posteriorment, va iniciar una gira per diferents ciutats, però amb l’esclafit de la Guerra Civil el valencià es va exiliar a Argentina i posteriorment a Mèxic, on va romandre fins a la seua mort.
Amb el traspàs de Penella a Cuernavaca, La Malquerida es convertia en el llegat sarsuelístic del compositor que més d’una dècada després de la seua mort faria el salt a la gran pantalla a través de l’adaptació cinematogràfica d’Emilio ‘el Indio’ Fernández.
Un drama “tremend”
Per la seua part, Serrate va reiterar que aquest drama líric “es basa més en el text” i va recalcar que la influència wagneriana en la peça es pot observar amb la cobla, que és “molt recurrent”, al mateix temps que va sostindre que hi ha “molts moments que temàticament i harmònicament són molt avançats”. A més, va assenyalar que hi ha leitmotivs que es repeteixen, la qual cosa permet que l’espectador s’oriente “molt bé” musicalment.
Així mateix, el director musical va asseverar que es tracta d’un “drama tremend”, però “per a relaxar l’ambient” hi ha dues incursions de cantants còmics que donen un aspecte “més llaurador i de poble”, amb pasdobles i cobles que aporten contrast a la peça.
En la mateixa línia, Serrate va explicat que en el text parlat i en les parts cantades es diferencia “molt bé” la classe social i els diferents estatus. “Està molt ben reflectit per part d’Emilio (López) i dels actors, que han buscat aquesta forma costumista, la diferència de classes, amb la manera de parlar amb trets castellà manxecs”, va ressaltar.
En aquest sentit, el baríton César Méndez va destacar la “diversitat d’accents”, la qual cosa aporta una “riquesa afegida” al diàleg”; mentre que Fresneda la va qualificar com una “oportunitat única” en una funció que considera un “trencaclosques” i espera que es convertisca en “costum” actuar en aquest tipus d’obres.
Romances inserides
A més a més, López va afegir que, durant la investigació, va descobrir dues obres de Penella que no s’havien representat, com són Curro Gallardó i Hermano lobo. El director d’escena va detallar que han inserit una de les romances de Curro Gallardó en l’obra perquè “hi havia alguns elements que coixejaven, com que dos dels protagonistes no tingueren la seua pròpia romança en l’obra”.
“Vam veure que hi havia dos romances que podien vindre bé ací, sobretot per a ressaltar el monòleg interior de cadascun dels personatges i tindre una comprensió més global de tot”, va comentar López.
La sarsuela es queda
El director artístic de Les Arts va advertir que la sarsuela “ha format i formarà part” del repertori habitual del teatre i va assegurar que en les dues pròximes temporades hi haurà un títol de sarsuela gran a la sala principal.
“El compromís amb la sarsuela des d’aquesta direcció és total”, va asseverar Jesús Iglesias, al mateix temps que va manifestat que, com a objectiu, li agradaria comptar amb una sarsuela de gènere gran a la sala principal i una de género chico al Teatre Martín i Soler.
També va destacar que espera i confia presentar la temporada del teatre entre finals de maig i principis de juny, “les dates que sempre ha manejat Les Arts” per a presentar-la, malgrat que va afegir que, quan va arribar al gener a la direcció, “no hi havia absolutament res programat”.
