Les denúncies per discriminació lingüística creixen en la sanitat pública valenciana

Dues queixes en els darrers dies incentiven el debat sobre la necessitat d'una regulació que protegisca els drets dels valencianoparlants en l'àmbit sanitari
1 agost 2019 06:00h
El major nombre de denúncies lingüístiques s'han donat en l'àmbit sanitari, segons Plataforma per la Llengua. / GVA

VALÈNCIA. "¿Qué dices? No te entiendo". "Me los vas a dar en castellano". "El paciente se niega a hablar en castellano". "La paciente habla en valenciano". Aquestes són algunes de les frases que han motivat les denúncies per discriminació lingüística presentades per usuaris de la sanitat pública valenciana en els darrers mesos. Unes queixes, almenys les que es fan públiques, que s'han incrementat notablement en els darrers mesos, segons les dades recollides per Plataforma per la Llengua. En aquest mes de juliol ja són dues les denúncies per discriminació lingüística presentades per ciutadans valencianoparlants.

La darrera denúncia coneguda és la d'una veïna de Sant Vicent del Raspeig (l'Alacantí). Irene G. va requerir el passat mes de juny una ambulància del servei d'urgències mèdiques 112 en la localitat per a atendre sa mare. Segons el relat de la denunciant, quan va acostar-se als sanitaris per a informar-los que havien sigut requerits per sa mare, el sanitari va inquirir-li: "¿Qué dice? Hábleme en castellano". Tot seguit, Irene va mostrar al sanitari la seua incredulitat: "Si no m'entén, per què em contesta a tot el que li dic? A més, em fa mal el cor i tinc ansietat". Segons explica, el sanitari que la va instar a parlar en castellà no va oferir cap mena d'atenció a la pacient i, a més, va cridar: "¡Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley!".

Aquesta situació se suma a la coneguda fa poc més d'una setmana, ocorreguda al consultori mèdic de Beniparell. En aquest cas, un veí de la localitat de l'Horta Sud, F.P., es va adreçar a la treballadora de l'ambulatori de la localitat dient-li: "Bon dia, quan estarà l'analítica del meu pare?". La resposta que li va donar l'administrativa "exigint-li" que parlara castellà va ser: "¿Qué dice? No le entiendo".

Aquestes dues denúncies han propiciat que entitats com Plataforma per la Llengua o Acció Cultural, sindicats com Intersindical i partits com Compromís tornen a posar sobre la taula la redacció d'una llei d'igualtat lingüística o, almenys, la necessitat que el personal de l'administració pública acredite la seua competència lingüística en valencià. Sense excepcions, i no com actualment preveu l'avantprojecte de la nova llei de funció pública, que exclou el personal sanitari d'acreditar el nivell de valencià exigit per a altres treballadors públics de la seua categoria.

Si es comptaren altres casos, com ara el del treballador il·licità Jafet Pinedo portat a comissaria per parlar en valencià o els dels policies locals d'Alacant que van instar un ciutadà a "hablar en español" perquè no entenien "su dialecto", els casos denunciats en els darrers mesos encara serien majors. Circumscrits únicament a l'àmbit sanitari, hem de retrocedir només al mes de maig per a trobar un nou cas de discriminació lingüística. La situació la va denunciar l'escriptora Mónica Richart, que va haver d'escoltar com una metgessa del centre de salut de Campanar, a València, li deia que si volia que l'ajudara hauria de parlar en castellà.

A l'octubre del 2018 la periodista i escriptora Núria Cadenes va denunciar haver sigut víctima d'un nou cas de discriminació lingüística a la sanitat pública valenciana; en aquesta ocasió, els fets van ocórrer a Torrent. Segons el seu testimoni, la metgessa es va negar "a atendre una cita concertada" perquè Cadenes "habla en valenciano". La periodista i escriptora va avançar la interposició d'una denúncia davant la Conselleria de Sanitat.

Poques setmanes abans, una parella va denunciar que una ginecòloga del centre de salut Joan Llorenç de València es va negar a atendre'ls per parlar en valencià. "El paciente se niega a hablar en castellano", va reflectir la doctora en l'informe. Els denunciants van portar el cas al Síndic de Greuges.

Aquests del 2018 no són els primers casos de discriminació lingüística registrats a la sanitat valenciana. El passat 2017 es van produir, almenys, altres dos casos. El primer d'ells, denunciat per una veïna del barri de Benimaclet, a València, que va tractar de demanar una cita en valencià al seu centre de salut. Segons el seu relat, quan estava donant el número de la seua targeta sanitària, l'administrativa li va etzibar en un to poc amistós: "Me los vas a dar en castellano".

En un altre cas, la discriminació lingüística va quedar acreditada fins i tot per la Conselleria de Sanitat. L'Administració va sancionar al juny del 2017 una infermera que treballava al centre de salut de Castelló de la Ribera (la Ribera Alta) després de rebre la queixa d'una pacient que denunciava que una infermera l'havia "increpat" per parlar en valencià. La treballadora del centre de salut va ser sancionada amb una suspensió de sou i feina durant cinc dies.

Resposta de l'Administració

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, davant dels casos denunciats per discriminació lingüística, va establir un protocol perquè els treballadors dependents de l'Administració pogueren atendre en la seua llengua els usuaris valencianoparlants que així ho manifestaren i que en eixe moment estigueren sent atesos per un professional no valencianoparlant. El protocol va entrar en funcionament el passat mes d'octubre, segons van fer constar a Plataforma per la Llengua el passat 22 d'octubre amb l'objectiu de "garantir l'assistència en valencià a aquelles persones que ho reclamen i estiguen sent ateses en eixe moment per un professional no valencianoparlant".

El text del protocol preveu que si algú "manifesta" el dret de parlar "únicament" en valencià i el professional que l'atén no és "valencianoparlant", es buscarà un altre metge "valencianoparlant" de la mateixa especialitat perquè l'atenga, es buscarà un metge d'una altra especialitat perquè faça de traductor o es donarà cita per a un altre dia a l'usuari.

Preguntada per Diari La Veu, l'Oficina de Drets Lingüístics no ha detallat el nombre de denúncies que han arribat a l'organisme, tot i que espera poder donar informació del nombre de queixes una vegada verificades i confirmades les queixes.

A l'espera de l'entrada en vigor de la nova llei de funció pública, des de la Conselleria d'Educació –competent en matèria de Política Lingüística– s'han elaborat protocols i guies perquè els treballadors públics tinguen eines per a atendre el públic adequadament. A més, recorden des de Conselleria, tots els funcionaris tenen un servei de resolució de dubtes i materials a la seua disposició.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next